10/4/10

ENIGMES SABÀTICS (18): Alegre i avinagrat, expansiu i taciturn, atramuntanat i estàtic...





Sodupe, 20 de.... de .....


Serenísimo Señor: Llegué a este Cuartel Real el 17 de los corrientes; S.M. el Rey (Q.D.G.) me recibió como Rey y castigó como padre; he cumplido el castigo que S.M. se dignó imponerme; ahora sólo deseo que V.A.R. como católico y buen cristiano se digne perdonar mis faltas y corra un velo a las ofensas que le haya inferido, prometiendo a V.A.R. que de hoy en adelante estaré siempre sumiso a V.R. Persona y cumpliré fielmente cuanto se digne V.A.R.mandarme.


Serenísimo Señor, humillado a los pies de V.A.R. pide perdón y besa vuestra Augusta mano este s.s.




L'autor de la carta anterior va ser un personatge controvertit, estimat i odiat. Va haver d'escriure tot això a causa del seu capteniment orgullós i sovint incoherent. Fou el protagonista d'un temps molt concret, en un espai que avui ens pot sembla idíl·lic i que, no fa pas tants anys, va ser escenari de moltes tragèdies.


Encara la seva època, ell mateix, i molts dels qui el seguien o se li enfrontaven, ens són poc coneguts. Hi ha qui diu que caldria esbrinar més en tot plegat per entendre tragèdies posteriors. En tot cas, la seva figura i el seu temps han esdevingut mítics i també misteriosos...

Sabeu de qui parlem? Sabeu a qui demanava perdó i per què?


En el títol del post hi he reproduït alguns adjectius amb els quals un seu biògraf va intentar definir-lo. Fou molt popular però també molt 'seu' i en la manera d'actuar va palesar els defectes humans que han propiciat un gran nombre de derrotes: la incapacitat per a fer un treball seriós d'equip, la incoherència, l'arbitrarietat i, en força ocasions, la crueltat; la manca d'unitat amb d'altres en moments crítics, el menyspreu pel treball de gent de la seva mateixa corda. Aquesta darrera paraula, per cert, podria ser també una pista...


Vinga, una altra pista, una imatge:



7 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

No, si al final me tendré que excusar en el Alzehimer ....¡¡¡¡

Júlia ha dit...

Miquel, que este no es difícil... Vaja, a mi m'ho sembla, jeje.

Júlia ha dit...

Pista: La primera fotografia mostra un indret que li va ser molt fidel, la segona, on va haver de viure els seus darrers anys.

Orio43 ha dit...

Sabeu de qui parlem?
Francesc Savalls i Massot

Sabeu a qui demanava perdó
A Carles de Borbó i Àustria-Este (Carles VII)


i per què?
en razón de los hechos punibles y faltas graves cometidas durante
su mando,
http://www.archive.org/stream/narracinmilitar06guergoog/narracinmilitar06guergoog_djvu.txt


La paraula que pot ser una pista “corda”
es refereix a l’Hostal de la Corda on Durant la tercera guerra Carlina, el 26 de març de 1875, hi tingué lloc l'entrevista secreta dels generals Arsenio Martínez Campos, cap de les forces liberals, i Francesc Savalls, cap de les forces carlines del Principat,

Si l'he encertat realment no ha estat dels més difícils.

Gregor ha dit...

no sé si estic desentrenat després de dues setmanes sense fer l'enigma però vaig perdut, perdut

Gregor ha dit...

És Francesc Savalls i Massot, comandant carlista, ho he sapigut per la pista de la corda i que la presentació del Pau em vas dir que era un hostal. Potser l'escrit fa referència a uns militars lliberals que va afusellar i que en principi estaven protegits per el pretendent carlí i es va tenir que disculpar

Mercè Siles ha dit...

Després de saltar-me tres enigmes per raons de feina, vacances i grips, torno de nou, com sempre a última hora i depresa.

El personatge és Francesc Savalls i Massot (La Pera 1817 - Niza 1886), general carlí.

Es va enemistar amb el germà petit de Carles VII (pretendent al tron d'Espanya), és a dir amb Alfons Carles de Borbó i Austria Est, tot i que la Wikipedia diu que aquest també pretenia el tron entre els anys 1872 al 1875. Així es que si no és un és l'altre, je,je je....

Fins el pròxim enigma