Solució a l'ENIGMA SABÀTIC 12: Haití, el seus reis i la seva història

El reino de este mundo
Alejo Carpentier
Cercana el alba, los fugitivos llegaron a las inmediaciones de la Ciudadela La Ferrière. La marcha se hacía más trabajosa por lo empinado de las cuestas, y la cantidad de cañones que yacían en el sendero, sin haber llegado a sus cureñas, y que ahora permanecerían ahí para siempre, hasta deshacerse en escama de herrumbre. El mar clareaba hacia la Isla de la Tortuga cuando las cadenas del puente levadizo corrieron con ruido siniestro sobre la piedra. Lentamente se abrieron los batientes claveteados de la Puerta Única y el cadáver de Henri Christophe entró en su Escorial, con las botas adelante, siempre envuelto en su hamaca llevada por los pajes negros. Cada vez más pesado, comenzó a ascender por las escaleras interiores, llovido por las gotas frías que caían de las falsas bóvedas. Las dianas rompieron el amanecer, respondiéndose de todos los extremos de la fortaleza. Totalmente vestida de hongos encarnados, llena de noche todavía, la ciudadela emergía -sangrienta arriba, herrumbrosa abajo- de las nubes grises que tanto habían hinchado los incendios de la Llanura. 

Poème pour l'aube
Aimé Césaire 


les fougues de chair vive
aux étés de l'écorce cérébrale
ont flagellé les contours de la terre
les ramphorinques dans le sarcasme de leur queue
prennent le vent
le vent qui n'a plus d'épée
le vent qui n'est plus qu'une gaule à cueillir les fruits de toutes les saisons du ciel
mains ouvertes
mains vertes
pour les fêtes belles des fonctions anhydrides
il neigera d'adorables crépuscules sur les mains coupées des mémoires respirantes
et voici
sur les rhagades de nos lèvres d'Orénoque désespéré
l'heureuse tendresse des îles bercées par la poitrine adolescente des sources de la mer
et dans l'air et le pain toujours renaissant des efforts musculaires
l'aube irrésistible ouverte sous la feuille
telle clarteux l'élan épineux des belladones

Sembla que aquest enigma era una mica difícil i, sobretot, amb molts interrogants. Els participants habituals heu encertat, de tota manera, la majoria de les preguntes.

Passo a donar les solucions i a comentar els interrogants que encara resten.

Sabeu qui va ser el personatge principal d'aquest enigma?

1.- Henri Christophe (Henri I de Haití) (6 de octubre de 1767 - † Puerto Príncipe 8 de octubre de 1820), va ser un esclau alliberat que va prendre part en la lluita per la independència, en el marc ideològic que la Revoluciói Francesa va propiciar. Es va autoproclamar rei de la meitat nord del país, coneguda com Regne d'Haití.

2.- Alejo Carpentier va recollir literàriament la seva història al magnífic llibre El reino de este mundo, el segon que va publicar i que li va donar la fama.

3.- Aquesta era una mica mal intencionada. La relació era amb Alexandre Dumas, autor de 'Els tres mosqueters' i també de 'La reina Margot', personatge de la primera imatge, entre molts altres títol. Relació d'origen: l'àvia de Dumas era una esclava haitiana i ell mateix es tenia per negre, cosa que li va provocar refús en la racista França de l'època i també va fer patir al seu fill que havia d'entomar sovint bromes mal intencionades.

4.- Era, efectivament, el nombre de fills que va tenir Cristophe, oficialment: dos nois i dues noies. Els fills van morir assassinats en faltar ell però les filles i la dona, la reina Maria Lluïsa, van poder fugir a França.

5.- Com heu endevinat, era el nombre de nobles que Cristophe va crear i que van provocar que el terme noblesa haitiana fes referència als aristòcrates de nova creació: 4 prínceps, 8 ducs, 22 comtes, 37 barons i 14 cavallers.

6.- El sis i el vuit fan referència al nombre de construccions que va manar fer: 6 castells i 8 palaus.

12- La data del recent terratrèmol a Haiti el 12 de gener de 2010.

14- Són els anys que va trigar en construir la gran Ciutadella Laferrière, declarada Patrimoni de l’Humanitat el 1982. En algunes referències, però, diuen que en van ser 15.

53- Els anys que va viure des del 6 d’octubre de 1767 al 8 d’octubre de 1820, com en Toni remarca, feia poc que el havia complert.

90- Els anys que va viure Faustin Soulouque, conegut com a Faustin I, que va ser coronat com a rei d’Haití el 18 d’abril de 1852. Va ser derrocat però va conseguir sobreviure i retornar al país, va viure noranta anys. El 1920 Faustin Wirkus, soldat dels Estats Units d'origen polonès va ser proclamat rei de l’illa haitiana de La Gonâve com a Faustin II, a causa d'haver estat identificat per una fetillera com a reencarnació de Faustin a causa del seu nom.

20.000- El nombre de persones, esclaus de fet, que es calcula aproximadament que van participar en la construcció de les fortificacions d'Henri Christophe. 

Sobre les imatges que encara no he explicat, la papallona pertany a una història del llibre El reino de este mundo. L'esclau Mackandal, ídol dels negres revolucionaris, en ser executat a la foguera com a càstig es converteix en papallona i fuig, cosa que només poden veure els esclaus, i que connecta amb les seves creences animistes.

L'acudit en francès mostra al polític i escriptor Aime Cesaire, teòric del concepte de negritud al qual fa referència el text de les imatges. Aime Cesaire (1913-2008) es autor d'una obra de teatre sobre el rei Henri, La Tragédie du Rei Christophe, de 1963.

La fotografia de la núvia correspon a Michele Bennet, filla d'un home de negocis, descendent d'Henri Christophe. L'any 1980 es va casar amb Jean Claude Duvalier, el casament va ser un esdeveniment social fastuós. L'any 1986 es va divorciar i actualment viu a França. Va protagonitzar diferents escàndols econòmics i de corrupció. 

Espero que malgrat les dificultats hagueu trobat interessant la història fascinant d'Haití i els seus reis. Espero també que aquest país que ha passat tantes dificultats i tragèdies aconsegueixi reeixir en el futur. Aquí podeu trobar informació interessant i molts fragments de El reino de este mundo. No he parlat en l'enigma d'un altre personatge molt interessant Toussaint Louverture, heroi nacional que va lluitar per la independència del país i va ser empresonat pels francesos, morint en el cautiveri. Com heu vist en el llibre de la propera tertúlia, el tema de l'esclavitud va ser utilitzat segons conveniència política, en el temps de la Revolució Francesa, Napoleó fins i tot va intentar restablir l'esclavitud per recuperar la riquesa de la indústria sucrera i en el seu temps es van dictar de nou lleis racistes.

I demà, un nou ENIGMA, més breu i més senzill, ep.