27/3/10

ENIGMES HISTÒRICS (16): 'CROMOS DE LA XOCOLATA', primera sèrie

La pintura històrica, destinada a recrear i idealitzar el passat, va ser sempre un bon tema per als pintors, en èpoques en les quals les imatges que la gent podia contemplar, eren, sobre tot, aquelles que es trobaven en quadres, estàtues o gravats.

Durant el segle XIX els pintors realistes van cultivar força la pintura històrica, que compraven particulars però també estaments oficials diversos. Molts d'aquells quadres eren objecte de gran admiració popular i es feien cues a les sales d'exposició i indrets públics on es podien veure, per tal de contemplar-los una estona i comentar-los després amb els coneguts.

Els llibres de Historia de España de la nostra infantesa anaven acompanyats de reproduccions de molts d'aquells quadres i també les xocolates acostumaven a oferir cromos amb aquest tipus d'imatges.

Avui penjo deu quadres, cadascun d'un autor diferent, tots ells espanyols, -alguns de catalans-, i del segle XIX, realistes. Per resoldre l'enigma heu d'endevinar-ne l'autor i el fet o personatge que representen, quan més dades, millor. Els autors no són avui considerats pintors de primera fila però tots ells van tenir un cert èxit i consideració i dominaven acuradament la tècnica pictòrica. En això de l'art passa com amb la borsa, hi ha valors que pugen i d'altres que baixen. D'aquestes sèries de cromos de la xocolata n'aniré penjant alguna altra de tant en tant.

El nostre imaginari històric el van conformar aquestes estampes que, ben segur, malgrat la bona ambientació, sovint devien ser molt diferents de la realitat. Aquesta producció històrica anava dirigida a conformar els nacionalismes en alça i els valors patriòtics, ningú no se'n va escapar. També hi havia una certa tendència gore a mostrar escenes violentes, sang i fetge, moribunds i tragèdies. Les imatges històriques del XVIII i XIX van influir fins i tot en molt del cinema històric posterior.

Com a anècdota personal, recordo que una meva tieta-àvia en tenia dues o tres reproduccions barates al menjador de casa. Una era d'una de les imatges del post i una altra, aquella tan coneguda de Sant Francesc de Borja davant del cadàver de l'emperadriu, dient allò de no serviré a señor que se me pueda morir. Quedar-me sola en aquell menjador em feia, de petita, una basarda immensa, però als adults la cosa no els devia fer ni fu ni fa i estimaven, menjaven, reien i gaudien de la vida davant d'aquelles imatges tremendes, de la mateixa manera que el jovent s'empassa les crispetes veient una colla d'assassins paranoics al cinema. Així és el món.





















NOTA: Em comuniquen, amb tota la raó, que hi ha una imatge repetida i que també un dels autors està dues vegades representat. Perdoneu l'errada i per no embolicar la troca ho deixo com està.



11 comentaris:

Orio43 ha dit...

hola, Júlia. Dues coses hi ha dos cromos que estan repetits el 3 i el 5

I el cromo 1 i el 6 sembla que son del mateix autor.

Avui és difícil de veritat, podré passar una Setmana Santa enfeinat.

Júlia ha dit...

Tens raó, he tingut un lapsus, tenia diferents imatges i m'he fet un embolic. Ho deixo com està, segur que aviat les endevines totes.

Miquel ha dit...

hombre, de entrada el segundo es de M. Cuixart que por cierto , en la Petrixol, por un oleo de 60 por 50 con una sola figura, me pedían 12.000. Seguiremos investigando

Miquel ha dit...

Perdón...no se si he puesto M Cuixart o Josep Cusachs ( he tenido un lapsus), me refería al segundo, que era además Capitán del Ejército. Cuixart no tiene nada que ver con esto. Todo esto me pasa por escribir deprisa y sin mirar...

Júlia ha dit...

Recordeu que els missatges amb solucions no es publiquen fins al divendres!!!!

Orio43 ha dit...

Aquesta setmana, no he arribat a tots els enigmes, m’agradarà saber els fets dels cromos que no he reconegut, els altres han estat molt interessants.

Cromo 01 La Campana de Huesca
El quadre és de José Casado del Alisal

Els fets: Sembla que va ser una llegenda, però podria ser un fet veridic, el rei Ramir II, el monjo, veient que se li revoltaven alguns nobles, els va convocar a Corts, seu castell i un cop allà va tallar el cap als 15 més importants posant els caps en cercle i el del principal al mig penjant. Més detalls a la Wiki.

http://es.wikipedia.org/wiki/Campana_de_Huesca

Cantar de la campana de Huesca (S. XIII)
http://es.wikisource.org/wiki/Cantar_de_la_campana_de_Huesca

A l’entorn de la tertulia pasada, Si LLuis XVI hagués actuat com Ramir II, ves a saber quina societat tindríem avui.

Cromo 02 Soldats Prim?
No he trobat rés.

Cromo 03 Plora palau reial?
No he trobat rés.

Cromo 04- Doña Juana la Loca,
Doña Juana la Loca, por Francisco Pradilla, 1877, óleo sobrelienzo, 340 × 500 cm, Museo del Prado, Madrid.

La historia de Joana I de Castella, ha estat prou recollida per la literatura, el cinema i el teatre per extendrem, sols el fet que representa el quadre, crec que és el trasllat del cadàver del seu marit Felip des de Burgos a Granada viatjant sols de nit, realment una bogeria, pobre dona.

http://es.wikipedia.org/wiki/Juana_la_Loca


Cromo 05 igual a 03
No he trobat rés.


Cromo 06 La batalla de Bailén. Un clàssic de la pintura històrica.
el quadre és del pintor José Casado del Alisal

Va suposar la primera derrota de l’exercit napoleònic, va tenir lloc el dia 19 de juliol de 1808, evidentment al costat de la ciutat de Bailèn. Mes informació a Wiki.

http://www.foropicos.net/foro/viewtopic.php?f=6&t=18273&start=105

http://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Bailén

Cromo 07 Mitjavals
No he trobat rés.

Cromo 08 Testamento de Isabel la Católica (1864)
el quadre:
Autor: Eduardo Rosales
Museo: Museo del Prado
Caracteristicas: Oleo sobre lienzo 287 x 398 cm.

Com que “tanto monta ...” i també és prou coneguda com la seva filla Juana, podeu veure més informació a la Wiki.

http://es.wikipedia.org/wiki/Isabel_I_de_Castilla


Cromo 09 Assasinat
No he trobat rés.


Cromo 10- El fusilamiento de Torrijos,
"El fusilamiento de Torrijos y sus compañeros en las playas de Malaga" pintado por A. Gisbert.
El fusilamiento de Torrijos, por Antonio Gisbert, 1888, óleo sobre lienzo, 390 × 600 cm, Museo del Prado, Madrid.

L’afusellament de Josep m. Torrijos i Uriarte, junt amb els seus company va ser la culminació d’una traïció en una època on sembla que la paraula donada tenia molt poc valor i l’interès d’estat s’imposava.
A la Wiki i ha un sonet pòstum de José de Espronceda,

Fins la propera setmana.

Júlia ha dit...

Veig que us està costant molt, una pista: podeu trobar alguna informació a una web que es diu artehistoria

http://www.artehistoria.jcyl.es/

I també a Ciudad de la Pintura, mirant quadres històrics del XIX.

Ara bé... tot, tot, no ho trobareu, jejejee...

http://pintura.aut.org/

Júlia ha dit...

Molt bé, Toni, has fet una bona marca, considerant que l'enigma era una mica complicat!!!

Júlia ha dit...

Sí, Miquel, de Cusachs, un pintor que encara 'es ven molt bé', era militar i estava especialitzat en aquests temes, també va fer escenes més del gust burgès amb cavalls i hipòdroms. Per cert, havia estat alumne de Simó Gómez, un pintor del Poble-sec molt arrauxat que va morir amb poc més de trenta anys. Així que no m'estranya que et demanessin aquests diners.

Gregor ha dit...

Ostres aquesta vegada per les vacances de setmana santa no he pogut contestar. El quadre de la campana de Huesca el vaig conèixer per l'Isidre en un llibre que té molt xulo d'història d'espanya ilustrada. Jo de col·leccions de cromos anitgues tinc una de chocolates ollé sobre pèrsonatges historics que en va donar la meva mare i és molt xula. A Madrid al cason del buen retiro es podia veure molts qudres d'aquests històrics.

Bona pasqua

Júlia ha dit...

Em sembla que he posat massa cromos, Gregor. He de demanar aquest llibre a l'Isidre, bones vacances.