Solució a l'Enigma Sabàtic: La reina encisadora, la seva descendència i els blauets simbòlics

LA MARE era, com han endevinat Toni, Gregor i Mercè, la reina Lluïsa, esposa de Frederic Guillem III de Prússia. Va ser una reina molt estimada, bonica i de bon caràcter. Diria que en alguns dels quadres on se la representa té una retirada amb la reina Sofia jove, fins i tot i de fet estan emparentades, com heu remarcat els encertants. Va morir als trenta-quatre anys, d'una infecció pulmonar, després d'haver tingut deu fills. El tsar Alexandre I de Rússia va tenir una bona amistat amb la parella, es deia que estava enamorat de la reina, el cert és que els va unir un afecte sincer. Malauradament, les provocacions de Napoleó els van fer entrar en les guerres que van devastar l'Europa de l'època. Napoleó va intentar, sense èxit, destruir la reputació de la reina, a la qual van encarregar la delicada missió d'entrevistar-se amb ell. Malgrat que Napoleó va quedar impressionat per la personalitat de la reina Lluïsa, Prússia va ser molt mal tractada pels francesos. Aquest període és el que narra magistralment Tostoi a la novel·la Guerra i Pau. La imatge pertany al palau de Charlottenburg a Berlín, on va viure la reina i on es troba la seva tomba i un mausoleu dedicat a ella i la seva família, malgrat que va morir a casa dels seus pares, a Brandenburg. La Mercè ha afegit un detall que se m'havia passat per alt, que aquest any es commemora el segon centenari de la mort de la reina i que se celebraran diferents actes i exposicions. L'altre ciutat és Jena, on l'exèrcit prussià va sofrir una important derrota davant dels napoleònics. Charlottenburg porta també el nom d'una altra reina anterior, per cert.

EL FILL era Guillem, kàiser d'Alemanya, rei de Prússia. El seu germà gran va tenir una malaltia mental i va morir sense fills, cosa que va fer que ell accedís al poder. Va designar com a canceller Bismarck, qui va ser en realitat el pare de la unificació alemanya. La seva dona va ser Augusta de Saxònia . El pare d'Augusta havia estat un home poc instruït però no així la mare, que era considerada fins i tot per Goethe una de les dones més cultes de l'època i que va donar a Augusta una educació remarcable. Guillem estava enamorat d'Eliza Radziwill, i va estar a punt de casar-s'hi, però la relació va tenir molts problemes, relacionats amb temes diplomàtics i amb el descobriment d'irregularitats en el seu llinatge, que no es considerava prou noble. Guillem es va casar amb Augusta, que no l'atreia gens, i Eliza es va prometre amb un altre noble, però no va arribar a casar-se ja que va morir de tuberculosi. El matrimoni de Guillem i Augusta va ser un fracàs, encara que van tenir dos fills. Augusta no era partidària de la política agresiva i bèl·lica propiciada per Bismarck que va portar el país a noves guerres. Va veure morir el seu fill però també va veure pujar al tron el seu net, Guillem. 


Aquest seria el darrer emperador d'Alemanya, es veuria immers en la complexa i dolorosa primera guerra mundial, de la qual, potser de forma una mica injusta, ja que el tema és controvertit i les culpes mai no solen ser unilaterals, se'l va fer responsable. Forçat a abdicar, va viure a Anglaterra, on va canviar de look i va abandonar els seus emblemàtics bigotis en erecció. En un principi va simpatitzar amb el nazisme, en creure que aquell partit faria tornar la glòria a Alemanya, però després se'n va apartar, sense aconseguir, com havia demanat expressament, que en els seus funerals, l'any 1941, no es mostressin símbols hitlerians. En qüestions sentimentals tampoc no va tenir un gran èxit, de jovenet es va enamorar d'una parenta que li va donar carbasses, Isabel Fiodorovna, qui, més endavant, ja vídua, es va fer monja, va dedicar la vida als més desafavorits, i va morir de forma violenta, assassinada durant la revolució. Avui és una santa del calendari ortodox. Guillem es va casar amb una altra Augusta, una dona noble i educada que va morir l'any 1920, en assabentar-se del suicidi d'un dels seus fills. Guillem encara es va tornar a casar amb una senyora que es deia Hermínia de Reuss, el 1922, però em sembla que aquest Reuss no era el del Baix Camp.

Sobre els blauets del gerro, aquesta flor silvestre, (centaurea cyanus) que en castellà es diu azul o aciano, era molt estimada per Guillem I, ja que recordava sempre com, de petit, fugint de Napoleó, es van aturar a causa del trencament de l'eix d'una roda del carruatge. La reina Lluïsa, per distreure els seus fills, espantats amb la situació, va anar a buscar rams de blauets i els va teixir corones per jugar amb ells. Guillem va fer construir molts monuments a la seva mare i va fer que el blauet fos considerada la flor nacional de Prússia. A més, es donava la coincidència del color, el mateix, més o menys que el blau de Prússia dels uniformes militars. Aquesta historia l'explicava sovint el kàiser Guillem, que adorava la seva mare i la recordava amb una gran enyorament. 

Fa molts, molts anys vaig veure una pel·lícula força interessant sobre la reina Lluïsa i la seva relació amb el tsar i Napoleó, no sé si era alemanya, el cas és que no en recordo ni el títol ni els actors. Fa poc van emetre també al programa Cronos del Canal 33 un capítol amb la seva història, que em va inspirar aquest enigma, però sembla que no s'hi pot accedir. En aquest capítol s'explicava l'anècdota dels blauets. Lluïsa va ser durant anys la protagonista de cromos i contes infantils d'estil patriòtic. Tenia sovint afeccions al coll, per la qual cosa se'l tapava amb mocadors, com es pot veure en moltes representacions seves, posant de moda el tema de cobrir-lo. La bonica estàtua de Schadow, que he penjat, i que representa a Lluïsa amb la seva germana Frederica va ser considerada una mica escandalosa en l'època i es va arribar  a dir que les princeses havien posat despullades. 




I DEMÀ, UN NOU ENIGMA, AMB EL QUAL ANIREM UNA MICA MÉS LLUNY EN EL TEMPS I UNA MICA MÉS A PROP EN L'ESPAI!!!!