26/2/10

Solució a l'ENIGMA SABÀTIC 11: El Rei d'Aragó i la Princesa de Castella

El rei, com heu endevinat, era Jaume d'Aragó, dit el Just, fill de Pere el Gran i Constança de Sicília. La núvia, Isabel de Castella, filla de Sacho IV i de Maria de Molina. Maria de Molina va ser una gran senyora de llarga i complexa vida, que va inspirar molts literats a causa de la seva habilitat política i diplomàtica en una època violenta i difícil.

La corona era la del sogre, Sancho IV, i es troba a la catedral de Toledo. Les altres imatges pertanyen a la Colegiata de Toro, ciutat on va néixer la princesa i l'ermita de Sant Saturio, que aleshores encara no existia, però que es troba a la ciutat de Sòria, on es va celebrar el casament.


Les persones que van provocar l'incident van ser Roger de Llúria i Berenguer E. Danguera, murcià, del seguici de Castella. Aquest darrer va resultar mal ferit a causa del fet que la cosa s'havia anat escalfant durant un combat dels que es van realitzar durant les celebracions. Aquestes festes es feien a Calatayud, van durar dotze dies, el rei d'Aragó havia convidat els castellans i sembla que, segons la crònica de Muntaner, es van atipar de valent ja que en aquella ciutat el menjar es trobava a molt bon preu.

Isabel es va casar més endavant amb Joan III de Bretanya, le Bon. La darrera imatge pertanyia al transport de la tomba d'aquest Joan III, i es troba a les Grandes Chroniques de France de Jean Froissart. Joan III, que es va casar més vegades, després de morir Isabel, no va tenir descendència i per aquest motiu es va iniciar una guerra successòria a Bretanya.


Els participants habituals, Toni, Gregor i Mercè, heu encertat totes les preguntes amb excel·lència, malgrat una relliscada sense importància amb el tema de la darrera il·lustració, que pertany a les Cròniques de França. 


Felicito especialment el Toni, que va enviar la solució completa quan jo gairebé ni havia acabat de penjar l'enigma. Matrícula d'Honor, doncs, en Història Recreativa.

Jaume es va casar amb Blanca de Nàpols, única esposa de la qual va tenir descendència, i posteriorment amb Maria de Xipre i Elisenda de Montcada, que el va sobreviure, retirada al seu monestir-palau de Pedralbes.

I, demà, un nou enigma, més proper en el temps i més llunyà en l'espai!


Mercès per la fidelitat participativa als habituals!!!