ENIGMES SABÀTICS (11): Una núvia abandonada i viatgera

Vet aquí que fa molts anys hi havia un rei que va acceptar amb complaença la proposta d'un altre, per a maridar la seva filla. Aquest rei era, en teoria, lo puis cortés e el mills nodrit de totes coses que hanch senyor fos... Considerava que eren ambdós de la mateixa categoria i que, per tant, el casament era del tot convenient. A més, com passava gairebé sempre, eren parents, també. La núvia només tenia vuit anys i segurament no devien demanar-li l'opinió, de moment.

El rei solter es va dirigir cap a les terres de l'altre i es van citar en una ciutat important. Per tal d'anar per feina va reduir el nombre de persones del seguici. El futur consogre va manifestar, molt educat: prometemos a vos... que seamos amigo de vuestros amigos e enemigo de vuestros enemigos... Documents de l'època mostren l'estranyesa d'una part de cortesans sobre el fet que el matrimoni s'anés a celebrar ja, sense dispensa prèvia de Roma, malgrat el parentiu.

Era el primer dia de desembre i es van celebrar les bodes, sembla que civils, en espera de la dispensa. La núvia, amb una aya havia de passar a residir a la terra del seu espòs esperant el moment adient per a consumar el matrimoni. Sogre i gendre van cedir a la núvia posessions i terres i d'altres menudències... treinta mil sólidos de renta cascun ayno, en la taula del peso de... e las salidas de la ciudat nuestra de .... e del castielo de... Los rendidos de los quales logares ayares e rezibades cascún ayno, todos los tiempos de nuestra vida. A més, sogre i gendre firmen també tractats de compromís sobre pau entre ells i ajuda mútua i es regalen l'un a l'altre alguns castells, poca cosa, vaja.

La infanta, que a la seva edat estava molt ben educada, manifesta: Et nos, duenya.... avandita, con consentimiento e voluntat del muyt alto e poderoso seynor (...) padre nuestro e de (...) madre nuestra, consentiemos al matrimonio avandito... Nou dies van durar les festes i els reis van anar tirant cap les terres del nuvi. En les moltes festes i torneigs va destacar un gran cavaller, molt conegut per nosaltres, sobre qui tothom preguntava: qual és l'almirall del rey... a qui Déus ha feyta tanta d'honor? Sembla que aquells dies feia fred i plovisquejava aiguaneu, com passa ara, però la gent del poble, també com ara, no es perdia un borrall de l'espectacle al seu abast. El cavaller mencionat va lluitar amb un altre de molt valent i la cosa es va escalfar. Per evitar mals majors van aixecar el camp i cadascú se'n va anar al seu hostal. 

Les festes van durar molts més dies, va arribar Nadal i finalment els nuvis i el seguici dels pares de la núvia van retornar a les seves respectives terres. La noia, com era el costum, va anar-se'n amb el seu marit, per tal d'esperar els temps en els quals el matrimoni es pugués consumar i a ambientar-se culturalment i lingüística a casa del nuvi. La veritat és que aquest nuvi no va resultar massa coherent; afeccionat a les combinacions matrimonials i mogut per les circumstàncies posteriors, va aconseguir que quatre anys després s'anul·lés aquell matrimoni i la infanta, ja pre-adolescent, però sembla que casta i pura com quan havia arribat, hagués de retornar cap a casa seva i que tots aquells intercanvis de regals quedessin també anul·lats. La noia, no sabem si alleujada o conformada, ens explica: como el dicho matrimonio consumar ni observar non se pueda entre el dicho rey de... e nos... porque somos en grado muyt cercano de parentesco e el Padre Santo Apostólico no hi aya querido dispensar en fazer e consumar el dicho matrimonio... absolvamos el dicho rey e todos aquellos que por el dicho matrimonio fuessent obligados... Nos... no costreyta ni enganyada ni por miedo...

El pare de la noia, mentrestant, ja havia mort, altrament potser el nuvi hauria tingut més problemes. Val a dir que aquest senyor pare era una mica complicat i arrauxat però sembla que la seva esposa, mare de la noia, i tia del seu propi marit, que ja són ganes d'embolicar la troca familiar, era una gran senyora del seu temps que va intervenir molt en la política complicada de l'època i que mereixeria tot un enigma propi. El nuvi es va casar amb una altra que li havia triat el Papa, per qüestions diplomàtiques, i la noia no va romandre pas donzella sinó que també es va casar, més endavant, amb un noble que la va fer anar una mica més lluny i li va lliurar el regal d'un vescomtat molt interessant. No va tenir fills, però el seu marit, que ja era vidu, tampoc en va tenir amb la tercera dona amb qui es va casar, cosa que va provocar una guerra dinàstica en aquelles terres mítiques. El rei que l'havia refusat es va arribar a casar quatre vegades i va deixar uns quants descendents, tots ells de la seva segona dona. La darrera esposa d'aquest rei oportunista és molt coneguda per tots nosaltres a causa d'un tema relacionat amb bens patrimonials. Molts anys després les restes del rei i de la segona dona, aquella que havia substituït la primera, patirien una cruel profanació. Durant el seu regnat, expliquen, a prop de l'indret on desenvolupem les nostres tertúlies,  se dio principio por las kalendas de mayo a la sumptuosa fábrica de la Cathedral de Barcelona, en la forma que permanece, por el natural afecto y devoción del Rey...

a) Qui era la núvia abandonada i amb qui es va casar després?
b) I, què sabeu d'aquest rei que la va deixar plantada? 
c) Podeu identificar les imatges i relacionar-les amb aquesta apassionant història de casaments i  descasaments reials?