Els déus Manes i Fàbia Tertúlia ens protegeixin

Als Tertulians i Tertulianes, malgrat que no exerceixin de dides ni didots, tot i que amb la seva activitat alimenten simbòlicament moltes desnutricions culturals...

El coordinador, Gregor, ens fa arribar un e-mail del professor Ignasi Garcès, en el qual ens informa mes a bastament sobre Fàbia Tertúlia, de la tomba de la qual el mateix Gregor ens va fer arribar les fotografies que podeu contemplar, així com del cicle de cinema històric penjat al post anterior:

(...) M'ha fet gràcia veure que adjuntes la "cupa" funerària de la Plaça de la Vil·la de Madrid de Fabia Tertulla: D(IS) M(ANIBVS)/ FABIAE / TERTVLLAE / NVTRICI (més o menys: Als déus Manes, de Fabia Tertulla, dida). En efecte, es data al segle II.

El fet que tingui dos noms i que no s'indiqui una relació de lliberta fa sospitar que era una senyora de condició lliure; també l'absència d'un dedicant porta a pensar que ella mateixa es va pagar la seva tomba amb els estalvis.  Exercia l'ofici de dida privada; algunes famílies romanes amb recursos contractaven aquestes professionals de la llet (ja ho havien fet abans els egipcis), en cas de mort de la mare en el part o, més rarament, per manca de llet o per qüestió social de voler conservar la mare un body sexy. A Roma ciutat abunden força, però a tota Hispània només coneixem 10 inscripcions, una és aquesta. La gens Fabia es abundosa a Barcino, però de Tertulles hi ha només tres dones a Barcelona i s'ha volgut considerar la possibilitat d'integració d'individuos procedents d'Àfrica, de l'entorn de Cartago per a ésser exactes, que ja saps que per aquella època era totalment romana. Hi ha un escriptor romà del 200 d.C. que es diu Tertulià, li podries seguir la pista.

Si vols més dades o bibliografia sobre la "Tertuliana de Barcelona" la trobaràs recollida en Crespo Ortíz de Zárate, Santos, "Nutrices y servidumbre en Hispania romana", H. Ant. XXVI, 2002, 121-146. (...)

(Post penjat per Júlia Patrícia Tertuliana)