La tertúlia dedicada al llibre de Stanyley G. Payne, El fascismo, va resultar molt interessant. El llibre va resultar força ben valorat, encara que també hi va haver opinions que el van considerar una mica feixuc. Payne estableix criteris per tal de diferenciar el feixisme de la dreta autoritària conservadora o de l’extrema dreta i analitza el sistema polític de Mussolini, el de Hítler, els de Franco o Salazar i d’altres, menys coneguts, de l’Europa de l’Est. Payne refusa les explicacions simplistes i remarca la complexitat del fenomen, intentar establir uns trets comuns, ideològics, fins i tot estètics i retòrics, d’aquesta manifestació europea, que es va emmarcar en l’època d’entreguerres, un factor aquest que, en el debat, es va remarcar força.
Els debats sobre el feixisme han transcendit l’àmbit acadèmic i dels historiadors. Durant un temps es va parlar de feixisme en contraposició amb el marxisme, però actualment, amb la perspectiva del temps, la cosa resulta molt més complexa. En la tertúlia es van remarcar els trets atractius per a la joventut que tenien els feixismes emergents, la seva relació amb els nacionalismes en alça, en el marc d’una Europa trasbalsada per la primera guerra mundial i les seves conseqüències, amb una crisi econòmica i de valors molt lamentable i dolorosa. També es va debatre sobre l’antisemitisme, com aquest surava en Europa des de l'Edat Mitjana i com, precisament a Alemanya era on els jueus de classe alta o mitjana se sentien més alemanys i integrats, cosa que va contribuir al fet que no arribessin a percebre el perill en què es trobaven, al menys al principi de les mides antisemites hitlerianes.
En el cas d’Espanya, Payne estudia la Falange Española com a partit feixista i incideix en el fet de la manca d’un nacionalisme espanyol fort, cosa que es va debatre en la tertúlia, amb opinions diverses al seu entorn. De fet, el nacionalisme espanyol era i ha estat fort i alguna intervenció en el debat va remarcar que la dictadura de Primo de Rivera ja va ser un primer pas cap al feixisme. L'oportunisme franquista va fer que els principis polítics i ideològics dels seus inicis s'anessin diluint en els anys seixanta a l'entorn d'un autoritarisme personal molt particular.
Va resultar molt controvertida l’afirmació de Payne sobre els estats socialistes, en els quals es pot, segons l’autor, desenvolupar un sistema autoritari en tota la seva plenitud, a causa del gran control econòmic, cultural i social, per part de l’Estat. Es va debatre a l’entorn de si el feixisme era una ideologia o més aviat un moviment polític i/o social. També es va remarcar el tema de la novetat que va representar, en un moment en el qual hi havia una crisi important en molts camps, la vitalitat que demanava, molt atractiva per al jovent, així com els aspectes formals del feixisme, amb una estètica molt acurada: desfilades, uniformes, moviments de masses. De fet, aquest tema va ser també cultivat pels règims comunistes estatalitzats. Un tema recurrent és la promoció de grans obres públiques, que, de moment, aconsegueixen reduir l’atur i fomentar un cert benestar econòmic transitori.
També en el desenvolupament del feixisme hi van incidir d’altres aspectes culturals, com ara el darwinisme, que va servir, tergiversat, per a promocionar les idees antisemites. Un tema que encara desvetlla moltes preguntes és el de l’antisemitisme, les diferents variants que es donaven a Europa i com ara si els votants dels partits nazis eren conscients del que representava. Per a alguns participants a la tertúlia, el nazisme va representar l’estadi més avançat del feixisme.
Un cas a tenir en compte és el de Mussolini, contradictori, menys sanguinari que Hítler i amb un carisma que va anar pujant de to, fins a convertir tot el moviment en un personalisme a l’entorn del líder. Aquest tema també va provocar interpretacions molt diverses. Sobre la qüestió de si es pot donar un moviment feixista com en aquell període hi havia qui opinava que això ja s’esdevé avui en llocs com Israel, opinió que comparteix l’autor del llibre. Situacions complexes, com les dels Balcans, encara no resoltes del tot, poden generar temes semblants, encara que les formes serien molt diferents en el present o en un hipotètic futur. En tot cas, sembla que mai no podem estar del tot vacunats en contra d’aquests totalitarismes o de nous i possibles feixismes.
(Mercè i Júlia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada