Solució de l'Enigma Sabàtic: El Baró de Maldà, el seu oncle Virrei, la Perricholi i els currutacos!

Com que no crec que en el que queda de cap de setmana, amb cotillón i reveillon cap historiador professional o afeccionat es dediqui a esbrinar més detalls de l'enigma, penjo els comentaris. Tres persones han encertat que el text era de l'inefable Baró de Maldà, Rafael d'Amat i de Cortada,  encara que l'any exacte d'aquest escrit és el 1798. Concretament podeu trobar el text que vaig copiar a l'edició que va fer dels seus escrits Curial, en la Biblioteca Torres Amat ( Calaix de Sastre IV, 1798-1799, pagina 141).

El premi gros, si algun dia en donem algun, se l'emporta Mercè Siles, que és qui ha aportat més detalls sobre el tema. El parent a qui es feia referència era un oncle del Baró, Manuel d'Amat i de Junyent ( i no de 'Juniet' com es troba de vegades escrit el segon cognom). Manuel d'Amat va ser durant anys Virrei del Perú, i, a més de la seva vàlua política i militar, s'ha fet famós pels seus amors amb La Perricholi o Perrichola, Michaela Villegas, una actriu molt coneguda, que li va donar un fill. Els amors del Virrei i l'artista han estat escrits, novel·lats, poetitzats i representats, en diferents obres de ficció i musicals diversos. A casa nostra va representar el paper de l'actriu de forma magistral, fa anys, Nati Mistral. Al Perú és molt famosa aquesta història. El palauet de la fotografia va pertànyer a l'actriu, se suposa que subvencionat pel Virrei. Porta el nom de Quinta de Presa. L'altre fotografia que penjo correspon a la suposada casa natal de l'actriu, a Lima. Avui encara es conserva i és la seu d'una indústria cervesera.

El Virrei va haver de tornar a Espanya però va deixar a l'actriu una pensioneta i algunes propietats, cosa que no va evitar que el poble es fiqués amb ella amb representacions que al·ludien als seus amors i capricis. El fet és que l'actriu va invertir en negocis teatrals i es va casar amb un senyor amb qui va viure feliçment tretze anys. Un cop vídua es va penedir dels seus pecats i va fer moltes obres de caritat vestida amb l'hàbit del Carme. Va morir i va deixar els seus béns al fill i a una néta.

El Virrei, a Barcelona, es va maridar amb una noia jove de casa bona, Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru, i va fer construir el Palau de la Rambla. La noia va quedar vídua i va romandre en aquell indret al qual la gent va donar del nom de Palau de la Virreina, va ser una senyora molt discreta. A la mort del Virrei, el fill de la Perrichola va intentar reclamar l'herència i va venir a Espanya amb aquesta intenció, com que era il·legítim no se'n va sortir i va haver de tornar al Perú, on es va casar.

Rafael d'Amat, el Baró autor del text, va ser molt menys emprenedor que el seu oncle. Es va dedicar a vegetar, menjar xocolata desfeta, i visitava sovint les seves propietats, encara que sempre anava una mica escurat, ja que aquells nobles estiraven més el braç que la màniga i tenien moltes despeses. Ens va deixar el seu extensíssim dietari, el conegut Calaix de Sastre, que encara no ha estat editat sencer i que està ple d'observacions sobre la societat de l'època, centrada en els aspectes que interessaven al Baró. A l'Hospitalet de Llobregat li han dedicat un carrer però a Barcelona, res de res. I això que a les famoses Galeries Maldà hi tenia el seu habitatge...

El Baró parla sovint dels currutacos, com en aquest cas. Eren una mica els pijos d'aleshores, els qui volien anar a la moda amb fatxenderia. La paraula currutaco no es troba al diccionari oficial català però sí a l'Alcover Moll, que en dóna diferents significats, entre els quals el d'un dolç que encara és molt present en diferents indrets catalans:

CURRUTACO m.

|| 1. Home excessivament donat a vestir segons la moda i a fer-ne ostentació (Barc., Tortosa, Val.); cast. currutaco, petimetre. Un carret d'ayguadera, y tres currutacos dins, com si s'en anassen a la Madalena, Guinot Capolls 75.

|| 2. Festejador o pretendent d'una dona (Gir., Empordà, Ripollès, Solsona, Barc.); cast. pretendiente, novio. Sí que va ser molt, que entre tants currutacos triés aquell garrafonet d'en Gervasi, Vilanova Obres, xi, 75. «Si els dits estirant-se peten, cada crac que fan és un currutaco» (ho diuen les noies empordaneses).

|| 3. Espècie de carquinyoli fet d'ametlla molt picada (Pla d'Urgell). El nom complet d'aquestes pastes és currutacos de Vilanova i la Geltrú. La palma... guarnida de dolços, de rosquillas i currutacos, Serra Calend. folkl. 100.

|| 4. Cassola molt gran i amb quatre anses (Breda).

Fon.: kurutáku (pir-or., or.); kurutáko (occ., val.).

Etim.: pres del cast. currutaco, mat. sign. || 1.

La paraula currutaco era molt popular fins fa trenta, quaranta anys, hi havia gent gran que encara la utilitzava sovint.  Tant currutaco com pijo no han aconseguit tenir una traducció prou precisa en català, encara que de currutacos i pijos del país n'hi ha uns quants. Com que hi ha tantes reticències a admetre manlleus del castellà ens hem quedat sense un terme que sigui prou gràfic per definir aquesta mena de xicots que, en castellà, també en deien pisaverdes, lechuguinos... No se'n sap la etimologia exacta, Coromines i Maria Moliner creuen que pot venir de curro, paraula que ve del nom de Francisco i que es donava a Andalusia als majos, als xicots ben plantats, i de retaco, que, entre d'altres significats fa referència a les persones rodonetes i grassones, de poca planta. Seria doncs, algú que vol aparentar, un quiero y no puedo, vaja.

El Baró de Maldà, en fer-se gran, sovint critica, com sol passar, les noves modes que s'estenen entre el jovent presumit i que sovint arriben de França, lloc on en aquella època no bufaven pas vents massa tranquils. Per cert, efectivament, com menciona Gregor, José Luis de Vilallonga era descendent de la saga familiar, però aquesta és una altra història...