4/11/08

Seminari sobre l'estiu del 36

Encara que sigui amb poc temps penjo la convocatòria d'aquest seminari que comença avui mateix i que ens fa arribar la Laura:
Us recordem que dins la programació del Centre de Recerca i Debat del Museu d'Història de la Ciutat els propers dies 4 i 5 de novembre està programat el seminari "L'inversemblant estiu del 36", proposat i dirigit pel Dr. Miquel Izard.
Un cop derrotat a Barcelona el 18 de juliol de 1936 l'amotinament militar, les classes populars associades en sindicats, comitès de barri i entitats, s'organitzaren per fer funcionar companyies i serveis, intentant cobrir velles mancances i assajar un altre model de societat. Les turbulències del moment, amb assassinats i actes criminals prou coneguts, no justifiquen l'oblit de les experiències d'aquells mesos que , tanmateix, no pogueren consolidar-se.
Dia: 4 de novembre
Hora: 18h. Lloc: Sala Martí l'Humà del Conjunt Monumental de la Pl. Del Rei
LES ARRELS DE LA TRAGÈDIA, a càrrec de Xavier Díez, doctor en història contemporània i
QUE HO SÀPIGUEN ELLS I HO TINGUEM PRESENT NOSALTRES, a càrrec de Miquel Izard, professor emèrit de la UB.
Dia: 5 de novembreHora: 18h. Lloc: Sala Martí l'Humà del Conjunt Monumental de la Pl. Del Rei
L'OBLIT ÉS UNA INFÀMIA
Taula rodona, a càrrec de Dolors Marín, doctora en història contemporània. Eduard Masjuan Bracons, doctor per la UAB i investigador adscrit al CEHI, Josep Maymí, doctor en antropologia social, i Miquel Izard, professor emèrit de la UB.
PREU PER LES DUES SESSIONS 12€. PLACES LIMITADES. IMPRESCINDIBLE RESERVA PRÈVIA.

1 comentari:

Gregor ha dit...

Sembla que finalment algú es decideix a reivindicar la revolució social del 19 de juliol del 1936. Tant recordatori del maig del 68 i altres revolucions foranies però la nostre revolució la oblidem. És al•lucinant com des d’altres països s’estudia la nostra revolució i l’anarquisme, persones com Chomsky valoren la revolució popular del 36 però aquí per desgràcia només recordem els crims dels anarquistes per desprestigiar el que va ser una alternativa per una societat millor. Alguns pensaran que tot va quedar amb un no res per la victòria del feixisme però no poden estar més equivocats, els exiliats van lluitar contra el feixisme a Europa, persones com Pau Vila van portar les experiències pedagògiques a sud Amèrica, el feminisme internacional va agafar molts dels postulats del moviment llibertari “Mujeres libres”. L’anarquisme forma part de la cultura catalana, i ja va sent hora que s’accepti, potser la peli del Woody Allen atraurà molts turistes però l’homenatge a Catalunya de Orwell i Tierra y Libertad de Ken Loach va atreure molts acadèmics del món a estudiar i conèixer Barcelona, em quedo amb aquests i la revolució social i a la porra en la Barcelona de disseny i elitista .
Gregor