11/11/08

PROPOSTA DEBAT


Com que l'any proper és el centenari dels Fets de Juliol o de la Setmana Tràgica i hem parlat en diferents ocasions de les valoracions diverses i controvertides de la personalitat de Ferrer Guardia proposo encetar un espai sobre aquest personatge, aplegant documents diversos en contra, a favor o, suposadament neutrals, sobre la seva vida i obra.
Me'ls podeu enviar, enviar-me la referència per tal que els cerqui o penjar directament com a comentari.

13 comentaris:

Gregor ha dit...

Us passo un link on podeu llegir on line la obra pòstuma de Ferrer i Guàrdia “La Escuela Moderna”, també una vegada el vaig trobar en PDF sencer i me’l vaig descarregar. Aquesta web amés té altres publicacions on line, i també tenen escanejat el diari “La Huelga General” que editava el mateix Ferrer. Encara que m’encanta el llibre en format clàssic, ell llibre on line com a eina de consulta va súper bé, i per citar en un article o en qualsevol treball ja no has de copiar tota la cita sinó amb dos cliks de copy i pega ja està.

http://www.antorcha.net/biblioteca_virtual/pedagogia/escuelamoderna/indice.html

També poso un altre link d’un article de Pere Solà sobre Ferrer i Guàrdia:

Solà i Gussinyer, Pere, “El honor de los Estados y los juicios paralelos en el caso Ferrer Guardia: un cuarto de siglo de historiografía sobre la "Escuela Moderna" de Barcelona”
Cuadernos de historia contemporánea, Nº 26, 2004, pags. 49-76

http://www.ucm.es/BUCM/revistas/ghi/0214400x/articulos/CHCO0404110049A.PDF

Aquest article està a dialnet, una base de dades i on alguns articles es poden consultar sencers,
http://dialnet.unirioja.es/


I abans de polemitzar us deixo amb unes paraules de Ferrer que podeu trobar en el seu llibre:


“No tememos decirlo: queremos hombres capaces de evolucionar incesantemente; capaces de destruir, de renovar constantemente los medios y de renovarse ellos mismos; hombres cuya independencia intelectual sea la fuerza suprema, que no se sujeten jamás a nada; dispuestos siempre a aceptar lo mejor, dichosos por el triunfo de las ideas nuevas y que aspiren a vivir vidas múltiples en una sola vida. La sociedad teme tales hombres: no puede, pues, esperarse que quiera jamás una educación capaz de producirlos ”

Ferrer i Guàrdia

Júlia ha dit...

Personalment penso que Ferrer té molt bones paraules, però que, com en molts casos, la paraula no es correspon amb els fets. Podeu consultar el volum 6 de la Història de Catalunya coordinada per Vilar, on Termes, que no és pas un personatge sospitós de 'dretanisme' opina sobre ell.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Termes_Ard%C3%A8vol

També Ainaud de Lasarte opina de forma semblant, podeu llegir els discursos que es van fer al Saló de Cent amb motiu de la demanda del monument:

http://www.laic.org/cas/fig/salocent/salocent8.htm

Pau Vila havia anat a l'Escola Moderna i no en tenia massa bon record. No és just creure que l'única iniciativa sobre modernitzar l'escola era la de Ferrer, ja que el pressupost de cultura de 1908 mostra d'altres 'terceres vies' més enllà de les religioses o revolucionàries.

Per als catalans, a més, hi ha un punt fosc també, l'anticatalanisme ferrerià, ben palès en moltes manifestacions seves, malgrat que hi ha qui el rebategi com a Francesc.

Una altra cosa és la seva mort, injusta i que va aixecar, per cert, molt poques reaccions en tots els sectors, inclosos els obreristes, que van moure's més pel pobre Clemente, després va venir la moguda internacional i la reflexió posterior sobre aquells fets amb moltes 'mea culpes', ho admeto, interessades o no.

El fet és que es fa difícil destriar el gra de la palla i les proclames modernitzadores de Ferrer de la realitat pedagògica de la seva escola o de les dubtoses amistats que tenia en moltes ocasions.

Avui encara més perquè, al meu entendre, hi ha un gran interès en potenciar la seva mitificació, mitificació que potser ell mateix, si és que era coherent amb el que predicava, refusaria. Sobre la maçoneria, també va tenir problemes amb alguna lògia...

Bé, crec que serà millor extreure textos concrets, en continuarem parlant.

Júlia ha dit...

Un altre text important i ponderat de Jaume Carbonell sobre els aspectes pedagògics de Ferrer:

http://ime.paeria.cat/liceu_escolar/2006_04_24_conferencia_ferrer_guardia_llegat_pedagogic_escola_moderna.asp

Gregor ha dit...

Crec que Ferrer i Guàrdia mostra les dificultats que de vegades a Catalunya és té per abordar determinats temes. El pedagog espanyol-català, més reconegut al món, que té un monument commemoratiu a Brussel•les, i també altres llocs com a Itàlia, i aquí mai se’l hi ha donat un reconeixement oficial. Persones com el pedagog brasiler Paulo Freire s’estranyava de la manca de reconeixement que tenia al nostre país, quan era reconegut internacionalment. I aquest reconeixement queda pales en publicacions científiques que parlen de Ferrer i Guàrdia, i és el mateix que passa en general amb l’anarquisme, veus com s’escriuen tesis doctorals i es publiquen llibres arreu del món, i la gent s’apassiona per la nostre Revolució Social, principalment gràcies per el llibre “Homenatge a Catalunya” de G. Orwell i la pel•lícula “Tierra i Libertad” , perquè una mica de marketing revolucionari no va malament, que d’això els francesos saben molt. Un altre cas d’oblit el tenim amb Idelfons Cerdà, una persona també que es va enfrontar a les elits catalanes, que en la primera vaga general del país és va posar com a cap de la milicia nacional al costat dels obrers, que el seu pla urbanístic amb un alt contingut social va ser aprovat des de Madrid i aquí és va fer tot el possible des d’aquí per malbaratar-ho .


Torno a Ferrer, clar com afrontar un personatge català que era no catalanista, bé jo no comparteixo les seves celebres paraules que escriu Ferrer al seu llibre i que Ainaud de Lasarte reprodueix al seu article, però rebutjar directament a Ferrer per aquestes paraules com fan molts, o perquè fes les seves classes en castellà sense preguntar-se el per què?. Aquí a Catalunya també s’ataca Lerroux per sistema i tampoc ningú es pregunta per què tants catalans el votaven, perquè el votaven una majoria de catalans, la immigració espanyola a principis del segle XX encara era minoritària. Ei, que Lerroux també va formar part d’aquell projecte polític que és va dir Solidaritat Catalana, que també vam veure com va quedar de trasbalsat Joan Maragall després de la Setmana Tràgica i inclús arribava a comentar que potser acabaria escrivint en el diari Lerrouxista “el Progreso”.

Aquells moment eren d’una gran conflictivitat social, i els amos i les elits polítiques catalanes en certa manera s’apropien del discurs catalanista, clar que existia Valentí Almirall, persona que el mateix Lerroux va voler restituir políticament al final de la seva vida però la partida política per el catalanisme en aquells primers anys de segle la guanyaven els dretans de la Lliga.

I el mateix Ainaud de Lasarte dona les claus sense adonar-se de perquè va ser important Ferrer i Guàrdia: “No tenía unos conocimientos pedagógicos fundamentales, la vida no le llevó a poder estudiar, no tuvo la oportunidad como la que ahora nosotros tenemos”, doncs per això mateix lluitava Ferrer per que tothom tingués les mateixes oportunitats, i em fa gràcia que ho comentí una persona que precisament forma part d’aquestes elits i que mai ha tingut problemes de peles per formar-se. Aquí la diferència Ferrer i Guàrdia, o Idelfons Cerdà, amb les seves humanes contradiccions però preocupant-se per la transformació social i la convivència cívica, altres com Cambó també amb contradiccions humanes va ser capaç de vendré el seu catalanisme davant la por a la revolució social, segurament amb idees com les de Cerdà i Ferrer mai haguéssim sentit parlar després de gimnàstica revolucionaria, però clar era millor no fer res i apostar per la confrontació. Però clar Cambó per Jordi Pujol si que va merèixer un monument, és millor per alguns un catalanista traïdor o que s’equivoca, que un no catalanista (perquè crec que Ferrer és això i no un anticatalanista) i revolucionari.

I aquí aquestes paraules de Cambó pronunciades al parlament español a l’any 1914, amagant la seva culpa i traslladant-la al conjunt de la societat barcelonina:

"No pidieron el indulto de Ferrer los elementos del partido radical; fueron en el sumario sus acusadores; no lo pedimos los que éramos neutrales en la contienda; no pidió nadie, repito, el indulto de Ferrer. Si culpa hay por el fusilamiento de Ferrer, culpa es de todo el cuerpo social, principalmente de Barcelona; todos los ciudadanos de Barcelona hemos fusilado a Ferrer no pidiendo su indulto"

Frances Cambó, 1914.


Si ningú va demanar l’indult per Ferrer va ser perquè la repressió era molt forta i és va silenciar qualsevol demanda com vam veure amb la de Joan Maragall. Per altre banda Ferrer no era tan conegut a la societat barcelonina com era per exemple Lerroux, crec que ho diu la mateixa Joan Connelly que mentre un buscava la fama l’altre la fugia, i és cert que la seva mort és el que el va elevar als altars. Potser per això no és mereix un monument, jo en canvi li dedicaria un a Lerroux que faria més mal, seria més polèmic i tindríem anys de debat. I ja que a Marx li han dedicat una plaça a la nostre ciutat que li dediquin una a l’anarquisme, mira podria ser la mateixa Rambla del Raval, també podria dir-se Rambla de la Revolució Social del 19 de juliol de 1936, ja que està a prop del quartell de Drassanes que va ser l’últim reducte facciós (crec).

I acabo amb unes paraules del llibre de Joan Connelly sobre la setmana tràgica que són molt clarificadores de la oportunitat perduda. Crec que el llibre de la Joan Connelly està molt bé però ja va sent hora que algú escrigui alguna cosa nova perquè penso que moltes coses de les que planteja es tindrien que revisar.

“El sector más industrializado de la nación había asestado un duro golpe a la causa de la democracia española dejando los obreros de confiar en los partidos y buscando su participación y acción al margen de la estructura política” (Connelly, 568).

(no són textuals del tot)

Una abraçada revolucionaria.

Gregor

Júlia ha dit...

Una mica de marro, ep.

Gregor, estic d'acord en moltes coses de les que dius però discrepo en d'altres, va moure molta més gent la protesta pel pobre carboner Clemente, malgrat la repressió, que la mort de Ferrer, molta gent humil, modesta i obrera tampoc sentia cap simpatia per Ferrer, la seva escola no era per als obrers-obrers.


Per no tenir monument ara en té tres, Ferrer, és el personatge que en té més de la ciutat, la còpia del de Brusel·les i dos a les universitats, hi ha, segons el meu parer, gent amb molts més merits 'obreristes' molt oblidada.

Continuo pensant que va ser un personatge ambigu, hi ha fins i tot testimonis d'antics alumnes que manifesten com no els agrada la seva evolució -per tant penso que potser en un principi sí que tenia ideals- i molts punts foscos que em sembla que no hi ha interès per aclarir, menys ara que, al meu entendre, se'n vol fer una certa mitificació.

Tot això no vol dir que la seva mort fos molt i molt injusta, en ella hi van tenir més culpa les declaracions de lerrouxistes que no la Lliga, per cert.

Gregor ha dit...

Per cert quan l’Armesto parla d’en Ferrer Guàrdia fa la tira d’errades, el pinta com un líder anarquista quan de líder res, diu que es un anarquista ortodox que tampoc ho és, i quan parla de que un alumne seu va intentar fer un atemptat al rei a Barcelona ja és per al•lucinar perquè era el bibliotecari de l’Escola Moderna, l’atemptat no va ser un intent sinó que va ser efectiu però no va matar al rei sinó a les persones del públic que veien passar la comitiva reial el dia del casament d’Alfons XIII, i va ser a Madrid. Penses aquest tio quines fonts o llibres agafa per informar-se, clar que potser a l’any 1991 no existia la wikipedia, i per això aquestes errades.
Amb això si que estarem d’acord Júlia, oi?

Júlia ha dit...

Totalment. En el post anterior ja he transcrit totes les errades que va trobar Permanyer, però em sembla que encara es va quedar curt.

Ja veus el poc que ens podem fiar dels historiadors, ni que siguin d'Oxford i vinguin avalats per Raymond Carr, és que ja no em crec res de res, n'hi ha per fer-lo fora, vaja.

Júlia ha dit...

L'Armesto és d'armes-to mar, pel que veig, a més em desplau el to de mensypreu i els judicis de valor, totalment gratuïts, alguna catalana de Barcelona n'hi va fer alguna???????

Laura ha dit...

Molt bò lo d'ARMES TOmar, Júlia. Jo encara no puc participar en el debat sobre el Ferrer i Guàrdia perquè no m'he llegit res de totes les coses tan interessants que heu anat penjant, Gregor i Júlia. Proposo que efectivament sigui el tema de la propera tertúlia. M'agradaria que no ens fixessim només en el tema de "ningú no va demanar el seu indult", sinò en coses com: la seva personalitat i vida (per cert l'Armesto l'insulta amb la paraula gigolò, com també titlla el Francesc Layret de demagog), quina mena de pedagogia defensava i com xocava en la societat de la seva època, quines repercussions va tenir posteriorment en els mestres catalans,etc.. Ningú no va demanar el seu indult em dóna coses que pensar... de tots els que ara s'omplen la boca amb la memòria històrica, quants es van negar a obrir-la contra la pena de mort de Puig Antich o el 27 de setembre de 1975? Us puc ben assegurar que forces, més d'un, amb arguments semblants: "eren terroristes", en canvi a tota Europa van haver-hi grans mobilitzacions (jo les vaig viure, en sóc testimoni) i no em vingueu amb l'argument que aqui hi havia dictadura... Què, jutgem el passat sense jutjar-nos a nosaltres mateixos en el passat recent? És una pista.
Júlia, que l'ARMESTOmar sigui tan barroer (no dic aqui gaire més per deixar alguna cosa pel divendres)no vol dir que tots els historiadors siguin iguals. Que tinguin l'aval d'Oxford o del sant papa de Roma és igual. Això només demostra que qualsevol idea, teoria o interpretació ha de ser sotmesa al propi criteri, primer pas per aconseguir un pensament lliure, tasca tremendament dificil sempre.

Gregor ha dit...

Sóc partidari de deixar al Ferrer i Guàrda per l'any q ve, cap l'octubre que serà l'aniversari de la seva mort, el llibre de Pere Solà està molt bé, però no es que sigui gaire amè,i potser abans hi publiquen algun altre per aquesta commemoració. Però bé ho decidim a la pròxima tertúlia.
Crec que amb l'Armesto em llegit el pitjor llibre, perquè a més de que estiguis a favor o en contra del que diu, està bastant mal escrit i està ple d'errades.Poso aquest link on surt un article de Joan Lluis Palos, profe de la UB i q parla sobre l'Armesto, en q diu que és un historiador q fa bones preguntes, m'agradaria saber quines es va fer per escrure el llibre de BCN.
Jo proposo de Stefan Zweig, "Fouché, el genio tenebroso", crec q és una lectura q agradarà molt i serveix per fer un recorregut per la revolució francesa i l'època napoleònica.
També faig un altre proposta Títol: «Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques», Autores: Carme Batlle i Gallart i Teresa Vinyoles i Vidal, (liny amb conetari: http://www.llibrevell.cat/wp/llibre-mirada-a-la-barcelona-medieval-des-de-les-finestres-gotiques/)una apoximació a la Barcelona medieval i els seus habitants, no el llibre del Armesto q en cap moment es pregunta qui cony habita en aquesta ciutat. Quan feia la carrera vaig fer un treball de la Girona Romana i el primer q em vaig preguntar era per què es va fundar, qui la va fundar i quins van ser els seus primers habitants, l'Armesto liquida Barcino dient q era una ciutat de pas entre Tarraco i Empúries, q tampoc era així. Clar jo no he estudiat a Oxford sinó a la UB, i tenia un molt bon profe que es l'Ignasi Garcès, q ja el coneixeu.
Fins divendres, ei faig una crida, q algú surti en defensa de l'Armesto sinó serà molt avorrit.
Ei i ja he reservat a la Palma a l'altell, d'aquest altell de aquí a un temps també formarà part de la història de Barcelona gràcies al grup 99.
Una abraçada

Júlia ha dit...

Si voleu, l'any que ve també podem fer un itinerari 'Setmana Tràgica Poble-sec', que estic preparant, en un dia que no sigui tertúlia per no perdre pistonada, i anar a sopar a la Bodegueta.

Sobre Ferrer, penso que pel que fa a les reaccions en el moment de la seva condemna sí que es pot comparar amb el que va passar amb Puig Antich, eren personatges força 'políticament incorrectes' com diríem ara, i el silenci no es pot atribuir a la por a la reacció del govern, ja que per altres motius bé que sortia la gent al carrer.

Després, aquests silencis culpables es volen ocultar mitificant els personatges, cosa comprensible però força miserable. En fi, així ens va.

Insisteixo en què una cosa és l'opinió que pugui tenir jo de Ferrer i l'altra la injusta i arbitrària condemna (d'ell i dels altres).

Júlia ha dit...

El llibre d'Armesto és impresentable, un poti-poti d'informacions, judicis gratuïts de valor, se li veu el plumero antibarceloní -i anticatalà, diria jo- i tot això es molt més greu que les errades, que tots som humans. No sé si l'acabaré.

Júlia ha dit...

Fouché em sembla molt bé, a més, el 'fouchetisme' continua vigent i amb bona salut, és l'actitud d'aquells que sobreviuen a totes les maltempsades, nedant, guardant la roba i fent la traveta a qui sigui, la 'natura d'anguila', vaja. A banda d'això, és un llibre distret i que es llegeix molt bé.