Llibres i història

Veig que el blog està una mica ensopit, però espero que amb l'arribada del mes de setembre tothom es començarà a animar altra vegada. Potser estaria bé començar a comentar la lectura que toca per a la primera tertúlia del nou curs, els qui l'hagi començat.

També trobo que estaria bé parlar de llibres llegits durant l'estiu que tinguin a veure amb la història, de prop o de lluny. Jo he estat llegint Pandora al Congo, de Sánchez Piñol, que no m'ha acabat de convèncer. Encara que no és un llibre d'història, hi ha una part que té molt a veure amb el colonialisme i l'Àfrica d'abans, i que crec que s'inspira força en textos com ara El cor de les tenebres, de Conrad. Sobre el tema es va publicar fa alguns anys també El fantasma del Rey Leopoldo, d'Adam Hochschild, un llibre dur, que desmitifica la monarquia belga i evidencia la megalomania del monarca en qüestió. Recordo també una exposició molt interessant que es va fer fa anys a la Virreina, amb molta documentació sobre Lumumba i el seu tràgic final, ja en època d'un altre rei belga, Balduino, a qui s'havia parlat fins i tot de... beatificar. El tema colonial té encara molts clarobscurs i és poc conegut.

Estic llegint ara un llibre sobre la vida i l'època de la gran Josephine Baker, Jazz Cleopatra, de Phyllis Rose. Aquests llibres estan molt bé, perquè seguint el fil de la vida d'un personatge acostumen a pintar un gran fresc històric, que en aquest cas va des del Saint Louis de les greus lluites racials fins al setanta-cinc, quan mor Baker. Aquesta artista es va significar en moltes causes justes, la Resistència, la Creu Roja, les lluites pels drets dels afro-americans. Va tenir honors militars a França quan va morir i en el meu altre blog, Gabriel Jaraba, en un comentari, m'indica la seva pertinença a la francmaçoneria, associació també encara poc coneguda, i que podria ser objecte d'alguna tertúlia del grup, pel gran pes que ha tingut en la política i la societat del nostre temps.

Un altre llibre que he estat fullejant és L'òmnibus de la mort, parada Falset, de Toni Orensanz, que tracta el tema, avui delicat, de la violència en la zona republicana, en la línia del Silenci de les Campanes, però des d'un punt de vista més objectiu i amb un estil periodístic i àgil. Aquest autobús recorria amb persones de la FAI pobles de Tarragona i el Baix Aragó amb llistes de persones per assassinar. El líder de tot plegat, com sol passar en més d'una ocasió, personatge estudiat força per l'autor, se'n va sortir molt bé, per cert. Un llibre interessant per anar conformant una visió molt més complexa, diversa i objectiva de la Guerra Civil i mostra la curiositat i fins la sorpresa de les generacions més joves en esbrinar fets tant dolorosos en els quals, com en aquest cas, s'hi van veure involucrats persones de la mateixa família de l'escriptor.

A veure si us animeu a fer unes quantes recomanacions més, doncs.