En Gregor ens envia aquest missatge, amb informació sobre un curs molt interessant:
Us faig arribar l’ informació d’aquest interessant curs sobre el romànic a Barcelona que fa l’arxiu històric de la ciutat, i que presenta el nostre contertuli, Ramon Grau. El Romànic es un art que m’encanta, tan per la seva arquitectura com per l’època, aquell segle XI, el de la Revolució feudal, que comença amb el papat de Gerbert d’Aurillac o Silvestre II (el seu nom pontifici), aquest papa que era un gran intel·lectual de l’època i que va estar un temps a Ripoll. A la tertúlia hauríem de revisar aquella època que va ser d’expansió i creixement però que desprès les edats posteriors l’han deixat com a bàrbara quan en certa manera moltes ciutats actuals europees són hereves d’aquell moment. A mi l’arquitectura romànica, torno a repetir m’encanta, però la catalana més (ara faig país), és més petita però com més humana, no tan grandiloqüent com és el romànic castellà o francès.
En certa manera crec que així ens hem quedat respecte als nostres veïns més petits, el tema d’humans no ho tinc tan clar. Encara que si ja heu llegit el llibre de la prehistòria de la pròxima tertúlia (El camino de la guerra: la violència en la prehistòria, De GUILAINE, JEAN i ZAMMIT, JEANEditorial Ariel), ja veieu com anaven donades per aquí proper al llevant, a cop de fletxa com no fa tant a cop de bala. Estaria bé fer una excursioneta per visitar aquestes pintures rupestres llevantines, o sinó a Sant Pau del Camp que també parla d’un jaciment el llibre (però que ja està tot netejat o sota el quartell de la benemèrita, aquest cos també amb reticències prehistòriques) i contemplar la preciosa església romànica i aquell petit i humà, claustre lobulat.
Per accedir al díptic amb informació sobre aquest curs, cliqueu aquí.
Us faig arribar l’ informació d’aquest interessant curs sobre el romànic a Barcelona que fa l’arxiu històric de la ciutat, i que presenta el nostre contertuli, Ramon Grau. El Romànic es un art que m’encanta, tan per la seva arquitectura com per l’època, aquell segle XI, el de la Revolució feudal, que comença amb el papat de Gerbert d’Aurillac o Silvestre II (el seu nom pontifici), aquest papa que era un gran intel·lectual de l’època i que va estar un temps a Ripoll. A la tertúlia hauríem de revisar aquella època que va ser d’expansió i creixement però que desprès les edats posteriors l’han deixat com a bàrbara quan en certa manera moltes ciutats actuals europees són hereves d’aquell moment. A mi l’arquitectura romànica, torno a repetir m’encanta, però la catalana més (ara faig país), és més petita però com més humana, no tan grandiloqüent com és el romànic castellà o francès.
En certa manera crec que així ens hem quedat respecte als nostres veïns més petits, el tema d’humans no ho tinc tan clar. Encara que si ja heu llegit el llibre de la prehistòria de la pròxima tertúlia (El camino de la guerra: la violència en la prehistòria, De GUILAINE, JEAN i ZAMMIT, JEANEditorial Ariel), ja veieu com anaven donades per aquí proper al llevant, a cop de fletxa com no fa tant a cop de bala. Estaria bé fer una excursioneta per visitar aquestes pintures rupestres llevantines, o sinó a Sant Pau del Camp que també parla d’un jaciment el llibre (però que ja està tot netejat o sota el quartell de la benemèrita, aquest cos també amb reticències prehistòriques) i contemplar la preciosa església romànica i aquell petit i humà, claustre lobulat.
Per accedir al díptic amb informació sobre aquest curs, cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada