Acte inaugural (Setmana Tràgica)

Dilluns, 6 de juliol, es realizarà l'acte institucional que obre la commemoració del centenari dels fets de la Setmana Tràgica. Serà al Saló de Cent de l'Ajuntament, a les set del vespre, i Isidre Molas pronunciarà una conferència sobre el tema.

Per sort s'han reeditat llibres emblemàtics, com el de Connelly Ullman i el de Benet, que vam comentar en una de les nostres primeres tertúlies. També s'han fet molts refregits ocasionals de poca volada, val la pena desconfiar dels llibres massa breus tipus manual i accedir de forma desacomplexada a d'altres una mica més feixucs, però també més complets, publicats amb anterioritat i no pas amb motiu de cap commemoració.

Estaria bé anar penjant bibliografia sobre els Fets, el context social i polític i, en general, aquella època, molt problemàtica, i encara difícil d'entendre des del nostre present.

Article sobre la Setmana Tràgica

Per anar recollint noves aportacions sobre la Setmana Tràgica podeu accedir al darrer número de la revista de l'Associació de Sociologia de l'Educació, escrit per Gregor Siles i Adriana Aubert:

Centenario de Ferrer Guardia: historia y sociología de la posibilidad.

Nova bibliografia sobre la Setmana Tràgica

Gregor, el coordinador, ens fa arribar aquesta informació bibliogràfica:

Era d’esperar que amb motiu del centenari de la Setmana Tràgica s’editessin nous llibres sobre el tema, i aquí tenim el primer: La semana trágica. Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna (Barcelona, gener de 2009). L'autora és Dolors Marín, és professora de la UB, i que va escriure una de les ponències del llibre El cinturon rojo y negro, que vam tertuliar.


Era necessari després de tants anys una nova obra que revises el tema, doncs encara continuava sent el llibre de la Joan Connelly de l’any 1972 el de referència. Esperem que estigui bé aquest nou llibre i aporti noves dades sobre els fets, i no estaria malament com a lectura per la tertúlia, ja que de passada enganxa amb el meu amic Ferrer i Guàrdia. I aquí una presentació que es fa del llibre:


Divendres 30. REUS (Baix Camp). Inauguració de les activitats amb motiu del centenari de la revolta popular del juliol de 1909 (la Setmana Tràgica) i de la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia.

Conferència a càrrec de Dolors Marin, historiadora i col·laboradora de l'entitat, autora del llibre La semana trágica. Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna (Barcelona, gener de 2009). A 2/4 de 8 del vespre, a la Sala del Castell (Arxiu Històric).

XERRADA SOBRE LA SETMANA TRÀGICA

L'any que ve, 2009, farà cent anys dels fets de la Setmana Tràgica. Encara hi ha molts misteris a l'entorn d'aquells fets i dels seus protagonistes, malauradament molts llibres interessants no s'han reeditat i costen de trobar. Els Centres d'Estudis endegaran diferents actes coordinats i segurament les institucions s'hi afegiran. De moment a CERHISEC, el centre per a la recuperació i difusió de la història del Poble-sec, inaugurem el cicle anual de xerrades amb una dedicada a aquells esdeveniments. Serà dimarts que ve, 28 d'octubre, a dos quarts de vuit del vespre, a la Biblioteca Francesc Boix, del Poble-sec (carrer de Blai). La faig jo mateixa i si us interessa el tema podeu venir, doncs l'entrada és lliure i gratuïta. Si sabeu de persones interessades en el tema els podeu informar sobre la xerrada.

Júlia Costa

Maragall i la Setmana Tràgica

El segon llibre que es va debatre a la tertúlia va ser Maragall i la Setmana Tràgica, de Josep Benet.

Aquest llibre, avui ja un clàssic, va merèixer el premi Lletra d’or, quan es va publicar. Es important remarcar que la seva publicació es va fer a principis dels seixanta. A principis dels noranta es va reeditar, però ara ens caldria, potser, una nova reedició ja que per llegir-lo s’ha de recórrer a les llibreries de vell o a les biblioteques.

La lectura i debat del llibre de Benet va coincidir amb la mort del polític i historiador, cosa que va afegir càrrega emotiva al tema. Va haver-hi unanimitat en considerar-lo un molt bon llibre, ben estructurat, també vinculat a una ideologia determinada, però amb subtilesa i intel·ligència i, sobretot, mètode històric i honradesa.

És un llibre amb notes, referències i contextualitzacions que reivindica la figura de Maragall, situant-lo molt per davant d’altres figures lligades a la burgesia i la intel·lectualitat de l’època, però que, quan anaven mal dades, es van estimar més callar o donar, fins i tot, suport a la repressió que va desembocar en les conegudes penes de mort, entre les quals la de Ferrer i Guàrdia.

Prat de la Riba no va voler publicar l’article de Maragall, La ciutat del perdó, al qual es fa referència al llibre, que també incideix en el valor del contingut de l’escrit sobre L’església cremada, i tot plegat fa pensar en les dificultats i pors, potser encara vigents avui, del catalanisme avançat, però més conservador i dretà, a l'hora d'enfrontar-se amb fets dramàtics i amb un rerefons revolucionari. Maragall se situa, a través de Benet, en un estadi de compromís molt remarcable, que pot semblar tebi, però que cal ubicar en el seu moment històric, cosa que el fa molt valuós.