15/3/21

LILÍ BOULANGER (1893-1918), UNA VIDA BREU I EXTRAORDINÀRIA

 


El 15 de març de 1918 moria, a França, amb tan sols vint-i-quatre anys, Marie-Juliette Olga Boulanger, més coneguda com Lilí Boulanger.

Durant anys vam haver de sentir i llegir que no hi havia dones pintores, ni compositores, ni sé quantes coses més. En aquestes darreres dècades estem recuperant molts noms de dones que van destacar en tota mena d'activitats.

Lilí Boulanger va tenir la sort de néixer en una família culta i amb referents musicals. Una seva àvia era cantant, el seu pare era compositor i professor de cant, la seva mare també era cantant i la seva germana va ser compositora i pedagoga musical. Lilí Boulanger no tan sols va crear música, tocava el violí, el violoncel, l'arpa, el piano i l'orgue.

De molt petitona va patir una neumònia que li va afectar el sistema immunitari, durant tota la seva curta vida va patir problemes de salut. Gabriel Fauré, amic de la família, li va fer classes de piano. Els problemes de salut van fer que no aconseguís el prestigiós Premi de Roma la primera vegada que s'hi va presentar però sí la segona, l'any 1913. Es va traslladar a la Vila Mèdici, on s'allotjaven els guanyadors del premi, el qual li va comportar també un contracte amb l'editorial Ricordi. L'esclat de la guerra, el 1914, va fer que hagués de tornar a París.

Hauria volgut ser infermera de guerra però a causa del seu estat de salut no era possible i va fundar el Coité Francoamericà del Conservatori Nacional, una organització que donava suport moral als músics combatents i ajudava les seves famílies. L'any 1916 va tornar a Roma durant uns mesos, va saber que li quedaven a tot estirar un parell d'anys de vida i va intentar acabar algunes de les seves composicions més importants, els salms 24 i 129 i l'òpera La princesse Maleine, que no va poder finaltizar. Va morir amb vint-i-quatre anys, la seva malaltia, avui, es coneix com 'la malaltia de Crohn'.

Va ser enterrada al cementiri de Monmartre, on també reposa la seva germana Nadia, així mateix compositora i una gran pedagoga musical, hi ha qui pensa que ha estat la millor de la història. Nadia va donar un gran suport a la seva germana, va morir amb noranta-dos anys, l'any 1979. Nadia va mantenir viu el record de la seva germana, amb una fundació a Boston que ajuda joves promeses de la música. La seva música té un fort referent espiritual, les dues germanes van ser molt religioses. Una gran part de la seva obra, malgrat els esforços de Nadia, es va perdre o va ser destruïda per ella mateixa. 

A youtube podeu escoltar algunes de les seves composicions i saber més detalls d'una vida tan breu i tan extraordinària. 

Cap comentari: