EL PERSONATGE OCULT (18)

Avui toca senyora, una dama de caràcter.

1.- Va néixer a prop d'aquest paisatge:

2.- Però va morir molt lluny, a prop d'aquest altre:

3. Sabem del cert la data de la seva mort però la del seu naixement és una mica confusa, diuen que pot ser per un tema de vanitat, però també s'han donat altres raons.


4.- De família benestant, va estudiar, cosa no tan habitual en la seva època, a l'institut i la universitat. Aquest és un dels centres on es va formar:

5.- Sembla que al principi no tenia molt d'interès en exercir la carrera però va agafar prestigi i renom en defensar aquest senyor, va ser la primera dona en enfrontar-se a...

6.- Va tenir un càrrec important i va intentar fer reformes profundes en el tema que li havien assignat. Com sol passar, la seva activitat no va ser del gust de tothom i va durar poc en la feina. Només volen rutines, es veu que va dir.

7.- Va protagonitzar un debat encès sobre un tema polèmic. He de dir que en aquest debat jo hauria estat, de forma incondicional, de l'altra banda, la d'una altra gran dama de l'època que em sembla que en alguna ocasió hem mencionat als enigmes. Es pot negar un dret fonamental quan creiem que el seu assoliment ens pot perjudicar d'alguna manera? Vet aquí la qüestió. Sobre aquell debat i les seves conseqüències s'ha fet molta demagògia barata, sempre, com sol passar, en perjudici de les senyores.

8.- El mateix que a Mussolini el mencionen en una sarsuela, La del manojo de rosas, aquesta senyora de la fotografia va fer referència a la nostra protagonista en la cançó més coneguda d'una revista de l'època, cançó que no penjo ja que tot plegat seria massa fàcil, però que potser heu taral·lejat en alguna ocasió. Aquesta dama de la foto ho cantava tot, fins i tot va cantar als franquistes, quan van guanyar... S'ha d'estar bé amb tothom, ves.

9.- En els nostres temps, com que s'han cercat noms de dones famoses per a indrets i carrers, trobem el seu a molts llocs, per exemple, si us compréssiu un pis a la casa de la primera imatge viuríeu al carrer que porta el seu nom, en una ciutat molt coneguda per unes palmeres i un miracle misteriós. La segona imatge també ens mostra un centre, relacionat amb la seva tasca política, que avui porta el seu nom.

10.- Va haver de marxar del seu país. Va viure al de l'escut que podeu veure, on també va intentar fer tasques en el mateix sentit que al seu i va topar de nou amb la burocràcia inoperant.

Amb els anys va poder retornar al seu país d'origen, la van rebre amb bombo y platillo, la van portar a la tele, però es va topar encara amb trets dictatorials i va tornar a marxar. Cal dir que també ella havia perdut, com els passava a molts de la seva generació, el contacte amb la realitat i el present. Per exemple, creia que la dona, si es volia dedicar a la vida pública, havia de renunciar a tenir fills i a la vida familiar. En tot cas, va ser una pionera en molts aspectes, amb llums i ombres però amb un currículum important, una víctima més de la història, de fet.