ENIGMA SABÀTIC (63): Repassem els clàssics!!!

Avui no anirem gaire lluny ni podré parlar d'amors romàntics, car sobre els aspectes privats de la vida del personatge en conec poca cosa. Imagino que devia tenir les seves il·lusions i passions, més enllà de la política, però no han quedat escrites de forma detallada, al menys en els llocs on jo he pogut consultar. Va morir relativament sol, una mica marginat, com sol passar amb tants grans personatges que després es reivindiquen, quan ja no fan nosa. De tota manera, sabem que es va casar jove i que en el moment de morir tenia una companya sentimental amb la qual es va casar in artículo mortis, probablement per a no deixar-la desprotegida. I és que aquest senyoràs era tot un caràcter i les cantava molt clares, cosa que no és del gust dels qui fan la puta i la ramoneta, com es diu vulgarment pels nostres verals. 

Era de bona casa però intentava oblidar-ho. Fins i tot tenien títol i castell. Per tant, com passava amb els xicots benestants de l'època, no li calia treballar si no volia. De jovenet va voler ser artista i va estudiar en un lloc emblemàtic, pel qual va passar el bo i millor de les promeses de l'època. En art també s'estableixen dogmatismes intocables i va gosar ficar-ser amb l'autor de l'obra que podeu veure aquí, que era qui remenava les cireres aleshores. Així que la seva activitat artística va acabar de forma sobtada.

Va estudiar la carrera habitual que serveix per a tot i va assolir una cultura remarcable, va viatjar, va aprendre idiomes, llengües clàssiques, es va relacionar amb el bo i millor del seu temps i de la seva terra... i va decidir dedicar-se a una activitat pública. Va endegar una publicació que defensava una idea política que encara hauríem de recuperar, tot i que es troba en retrocés. Els de la publicació eren, segons diuen, maximalistes, intransigents, impacients i volien que tot anés de pressa, cosa impossible quan la societat tenia tants i tants problemes més immediats sense resoldre.

De tota manera, es van intentar pactes amb forces polítiques diferents, amb resultats diversos. Eren temps insegurs, de revoltes habituals, i a causa de la situació va haver de fugir de forma temporal. De moment va anar aquí:

Com sol passar, la unitat era difícil i fins i tot va acabar per trencar amb un altre gran personatge que també tenia la seva mateixa idea d'organització estatal. Va organitzar congressos, va endegar noves publicacions, durant un breu espai de temps va dirigir una institució benèfica que va voler modernitzar i millorar... Un home d'empenta, de caràcter fort, una mica difícil, però emprenedor i d'idees clares i contundents. La seva obra més famosa ha estat citada a bastament, més citada que llegida, em sembla, al menys per als qui actualment es dediquen a la mateixa activitat que aquest senyor.

Va ser l'ànima d'un famós document que en una pel·lícula molt coneguda llegia Adolfo Marsillach. En un moment de marginació política va escriure fins i tot alguna novel·la, que avui ens costaria de trobar, curiosament en una llengua diferent de l'habitual. De tota manera, s'està impulsant la publicació de la seva obra completa. Va ser president d'una altra institució cultural molt coneguda i en morir un famós personatge filantròpic va administrar el seu llegat i va crear una biblioteca amb el nom del finat, biblioteca que encara existeix i que té un fons relacionat amb una determinada filosofia alternativa.

Es va enemistar amb un alcalde molt conegut quan aquest va muntar una d'aquestes parafernàlies tipus fòrum que agrada tant d'organitzar als alcaldes de grans nuclis urbans i que donen fama i turisme a les ciutats, feina als aturats, calerons als especuladors i vots als polítics, i el nostre home es va oposar al tema i, a més, també va protestar pel fet de triar una gran dama forastera per a un càrrec honorífic en un certamen cultural. Tot i estar retirat va intervenir condemnant uns fets de l'època molt lamentables i dolorosos. Els polítics joves, com ara qui arribaria a ser l'emperador d'una avinguda que tinc a prop de casa, el van voler captar per a les noves formacions, però no es va deixar enredar. A més, ja no tenia bona salut. Va morir, com he dit al principi, amargat i sol. Va deixar els llibres a la biblioteca que havia creat i casa seva per a què si fes una escola, però el cas és que la cosa no va anar segons la seva voluntat i avui en la seva antiga residència, molt ben restaurada, s'hi poden celebrar esdeveniments socials de caire privat, tot i que pot ser que més endavant sigui 'visitable per al públic'. Té carrers dedicats però, que jo sàpiga, cap escola coneguda porta el seu nom encara, tot i que puc estar equivocada, tant de bo.

En els temps que corren caldria, més que mai, rellegir-lo i tenir en compte -també- les seves propostes. Com he llegit en algun lloc era un home incòmode, que no encaixava enlloc, però del qual, després de mort, tothom s'atribuïa el seu llegat ideològic... Us sona?

Pista gràfica:

Pista complementària: El seu cognom té alguna cosa a veure amb el personatge anterior...