30/6/10

Dissabte històric a Móra la Nova!!!


Dissabte, 2 de juliol, tindrà lloc la Jornada organitzada per l'Institut Ramon Muntaner sobre Cultura i recerca en el territori. Informació i inscripcions online aquí.


Animeu-vos i aprofiteu la visita per conèixer una mica més Móra i els seus voltants!!!!Inscripció gratuïta, dinar optatiu.

26/6/10

ENIGMA SABÀTIC 29: Nens i nenes de casa bona

Encara que aquests nens i nenes eren de casa bona, potser s'haurien estimat més néixer fa quatre dies en una llar burgesa convencional. Sabeu qui són?














25/6/10

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 28: Problemes educatius de tots els temps




Es nota que fa calor, només ha respost en Toni, molt bé per cert. Copio les seves perfectes respostes.


Personatge 1
Personatge: Marc Fabi Quintilià (35-95) i el seu amic Plini el vell
Època: anys 35 al 95 dC
Relació amb imatge: Catedral de Calahorra (en l’època romana Calagurris)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Quintilià

Personatge 2
Personatge: Marc Valeri Marcial
Època: any 40 al 104 dC
Relació amb imatge: Cartell de la òpera “La Dolores” de Calatayud, abans Bilbilis

http://ca.wikipedia.org/wiki/Marc_Valeri_Marcial

Personatge 3
Personatge: Miguel de Cervantes Saavedra
Època: Segle d’or espanyol
Relació amb imatge: Batalla de Lepant on va ser ferit en el braç esquerre


Personatge 4
Personatge: Francisco de Quevedo
Època: Segle d’or espanyol
Relació amb imatge: Torre de Juan Abad casatercia on es va retirar

http://es.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Juan_Abad

19/6/10

ENIGMA SABÀTIC 28: ESCOLA D'ESTIU

Com que s'acosten les vacances escolars trio quatre textos relacionats amb l'educació. Són de quatre personatges molt diferents, tots ells espanyols. Com que ja fa calor ho he posat fàcil.







1) Aquesta església del seu poble no hi era quan el primer senyor al qual fem referència era viu i es dedicava a les seves tasques però actualment té estàtua dedicada en aquest lloc que el va veure néixer. Es va fer amb el bo i millor de l'època, també va patir moltes desgràcies familiars. Un dels seus amics va morir de resultes de les conseqüències de la tafaneria científica.

Sumat igitur ante omnia parentis erga discipulos suos animum, ac succedere se in eorum locum a quibus sibi liberi tradantur existimet...

(Adopti doncs, abans que res, la condició de veritable pare respecte dels seus alumnes, i que es consideri com el representant d'aquells que li confien els seus fills).

2) En l'actual poble on la senyora del cartell va passar moltes penes va néixer el segon personatge. Com l'anterior, va anar a fer fortuna a la gran capital metropolitana de l'època. Va rebre honors i va escriure molt. Poca cosa sabem de la seva privacitat, per alguns textos podem esbrinar que potser li agradaven els nois o que també li agradaven els nois, cosa que aleshores no era problema ni ara tampoc, però que pel mig d'ambdues èpoques va provocar-ne molts. El fet és que va acabar per tornar al seu poble on una admiradora d'aquestes que ja no se'n troben li va regalar una caseta. Ai, ell però enyorava la brillantor de la ciutat eterna!!!

Ludi magister, parce simplici turbae; sic te frecuents audiant capillati et delicatae diligat chorus mensae...

(Mestre d'escola, deixa descansar aquesta innocent multitud, tant de bo en recompensa tinguis com alumnes molts adolescents de cabells arrissats...)

3) Aquest és tan fàcil que no dono ni pistes. També mostrava certa vocació pedagògica. En aquest cas fa que el seu personatge més famós amolli consells diversos a un futur governador.

Si trajeres a tu mujer contigo -porque no es bien que los que asisten a gobiernos de mucho tiempo estén sin las propias-, enséñala, adoctrínala y desbástala de su natural rudeza; porque todo lo que suele adquirir un gobernador discreto suele perder y derramar una mujer rústica y tonta...


4)

Aquest personatge controvertit i complex va viure en una època difícil. Va topar amb el poder però també va adular qui calia quan calia. Es va ficar amb molts embolics. Un estri personal i necessari, avui poc utilitzat en la seva forma antiga, porta el seu nom. En molts escrits actuals es remarca el seu anticatalanisme però cal situar-se en la mentalitat de l'època i en les seves circumstàncies. Se li atribueixen moltes anècdotes, algunes de falses del tot.  Aquí explica com li anava a l'escola on, com passa avui, ja hi havia qui gaudia fent mobbing habitualment.

Todo lo sufría hasta que un día un muchacho se atrevió a decirme a voces hijo de una p... y hechicera; lo cual, como lo dijo tan claro -que aun si lo dijera turbio no me pesara- agarré una piedra y escalabréle.

Personatges? Època? Relació de les imatges amb els personatges?

18/6/10

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 27: La família de Carles IV i d'altres coneguts










El senyor era Manuel Godoy. Les senyores eren: la 1ª que va enterrar-los tots la Pepita Tudó, la 2ª la desgraciada esposa de Godoy, Maria Teresa de Borbón y Vallabriga y la 3ª la reina Mª Lluisa de Parma, casada amb el rei Carles IV. El pintor que va retratar-los era Francisco de Goya.




La primera imatge pertany a un tudó, una classe de colom, i fa referència al cognom de la Pepita.

La segona és el retrat del pare de Mª Teresa de Borbón y Vallabriga, Luis Antonio de Borbón y Farnesio.

La tercera imatge, la boca i les dents, fan al.lusió a la boca de la reina Mª Lluïsa que després de 24 embarassos es va quedar sense dents i li van fer una dentadura postissa que estava molt perfeccionada per l'època.

Aquesta anècdota es recull al llibre 'Yo, el rey', de Vallejo-Nájera, que va ser premi Planeta, on Josefina Bonaparte, amb una dentadura lamentable, queda meravellada de la de Maria Lluïsa, que li confessa que porta un postís i li recomana l'artesà que li ha fet. Més endavant, ja en plena guerra, Josefina veu com han destruït el poble on vivien els artesans dentistes i han mort tothom.

La 4a imatge és el casament de Maria del Prado Muguiro y Rúspoli i pablo de Hohenlohe i Medina. Ella és descendent de la filla del Godoy i de la Mª Teresa, Carlota Luisa de Godoy i Borbón, princesa de Rúspoli.

Aquesta època és apassionant però està plena de tòpics històrics posteriors i de mitges veritats interessades. NI Carles IV era tan ximple, ni la seva dona tan lletja, ni Goya va fer el seu conegut retrat per ridiculitzar-los. Tampoc la primera dona de Godoy era una víctima totalment innocent, era una dona de caràcter difícil, probablement manipulada per totes bandes però també una mica 'especial'. Godoy i la seva tasca, immensa, té llums i ombres i la seva figura pot ser objecte de moltes lectures, va ser sempre fidel als reis i els seus amors (físics) amb la reina no estan demostrats.

Pel mig hi ha també un altre misteri, la desaparició d'unes joies de la corona espanyola que els francesos van buscar amb constància sense èxit. La propaganda antiespanyola per part del govern francès va ser constant i ha contribuït a conformar molta llegenda a l'entorn de tots plegats, mentre que personatges con Napoleó, que van sembrar la destrucció per tot Europa amb la -bona- intenció de propagar idees modernes a la força encara gaudeixen de gran admiració popular. La història del germà de Napoleó, el rei Josep, també és molt interessant, més intel·ligent que l'altre, però amb més mala sort (relativa, ja que va morir vell i ric a Florencia després de fer les amèriques), hauria estat un bon rei, però les circumstàncies no el van afavorir, no era borratxo, per cert, com la propaganda popular, en aquest cas hispànica, va esventar.

Una època complexa, amb bones intencions malmeses i amb un final tràgic, sobretot pel retorn de Ferran VII, el Desitjat, que ja és gros que li diguessin així. Tot plegat va inaugurar un parell de segles molt dolents per a Espanya, una involució després del parèntesi de l'època de Carles III i dels primers anys de Carles IV que desembocaria en les guerres carlines i, al llarg del temps, amb els grans canvis socials provocats per la industrialització mediocre del país, en la mateixa Guerra Civil.

La figura de Goya, que pateix aquests canvis de la mateixa manera que en la seva joventut havia gaudit d'una estabilitat i d'un reconeixement fins i tot a la cort espanyola, és ben característica. I encara va estar de sort, doncs va morir de vell. Pepita Tudó és també un personatge a recuperar i estudiar, va ser molt més que la 'dolenta de la pel·lícula godoyana'. 

16/6/10

Avantpassats milletans i problemes atàvics


Laura Coll ens fa arribar aquest interessant article, publicat a  Lo Teatro Regional de 14 de desembre de 1901, núm. 482. Llegir-lo vol una mica de paciència però val la pena...

12/6/10

ENIGMA SABÀTIC 27: Tres senyores, un senyor i uns temps complicats


La primera senyora d'aquesta història era una adolescent quan el va conèixer a 'ell'. Aviat van ser amants i van viure una llarga història en la salut i la malaltia, en la riquesa i la -relativa- pobresa. La jove adolescent va viure molts anys i els va enterrar tots... Ja molt velleta va explicar a un periodista que el gran amor del seu amant i, després, espòs legitim, no havia estat ella, sinó una altra senyora, per cert.


Una altra de les nostres protagonistes va ser filla del senyor del retrat. La seva infantesa tranquil·la i retirada es va veure alterada per un casament pactat amb l'amant de l'adolescent. Tots en treien grans beneficis, del matrimoni, però va ser un desastre. Ella sempre ha quedat com la gran víctima dels fets, avui tot plegat es matisa, segurament tenia un caràcter estrany. Va tenir una relació posterior que també va acabar malament, com passa amb aquestes dones que deixen un maltractador i en troben un altre.



La tercera senyora era la més poderosa però va viure una època amb molts trasbalsos. Es van ficar molt amb ella, en vida i després de morta però no era tan tonta com semblava ni tan lletja com expliquen. El senyor, segons les declaracions al periodista de la vídua, que he comentat, la va estimar de veritat. Si van ser amants o només amics és un tema encara per aclarir ja que hi ha molta llegenda negra no comprovada en la història de l'època. Si he penjat una boqueta amb una dentadura remarcable és pel fet que les dents d'aquesta dama han estat objecte de gran curiositat, gairebé tanta com el nas de Tycho Brahe. Un novelista va recollir el tema en un dels passatges d'un seu llibre que va tenir un premi important.

La senyoreta que veieu és un dels tants descendents del senyor ben plantat, bescantat i reivindicat, odiat i estimat. Aquests descendetns són de la part de la filla que va tenir en el primer matrimoni legítim, per cert. Encara les revistes del cor en ressusciten algun d'ells per a gaudi de la nostra tafaneria.

Pel que fa a aquest senyor, molta de la seva mala imatge ve de la propaganda francesa antiespanyola de l'època, era un polític ambiciós però també un home intel·ligent que va intentar renovar moltes coses. Què també tenia ombres, que va ser oportunista i cobdiciós? Potser sí, però així és el món.

Per cert, un gran pintor els va deixar tots ben retratats. Si la història d'aquests personatges va fer vessar molta tinta també va fer vessar molta pintura. Pel que fa a la primera senyora, aquella que els va enterrar tots, avui s'admet gairebé que és ella la protagonista d'un famós retrat doble que durant anys i panys ha propiciat moltes especulacions.

Segur que ja sabeu el nom de les tres senyores, del senyor i fins i tot, del pintor.
I que també sou capaços d'explicar la relació de les fotografies amb el tema.

11/6/10

FESTA AL PARAL·LEL!!!



Torno a parlar de teatre i d'història de l'espectacle, aquesta vegada sense enigma, per recordar-vos que demà, dia 12, dissabte, es fa una gran festa al Paral·lel, des de les 11 del matí fins les dues de la matinada, amb nou escenaris i actuacions per a tots els gustos. Jo seré a la paradeta de CERHISEC de la mostra d'entitats, més o menys entre els carrers de Margarit i Tapioles, on podreu comprar les nostres publicacions sobre història del barri en particular i de Barcelona en general. La festa l'ha propiciat la Fundació El Molino que té la intenció de revitalitzar l'indret però hi participen molts sectors socials. 







SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 26: TRAGÈDIA, COMÈDIA, DRAMA I VODEVIL







Ep, que no era tan difícil!!! S'agraeixen els esforços dels participants, si no teniu massa feina us aconsello consultar les apassionants vides d'aquests personatges, he posat força enllaços. Fins demà, posarem una pregunta més curteta que tothom té feina...

1.- Josep Robrenyo, tot un pioner, implicat en política, constitucionalista, actor i director vocacional. En un viatge per actuar a Amèrica el vaixell va embarrancar i ell i la seva dona, amb altres persones, van morir de set en uns illots del Carib. Tot un precursor, la seva vida mereixeria una pel·lícula o una sèrie de TV3 si fóssim, ai, un país una mica menys desmemoriat!

2.- El gran Enric Borràs fent de Roger de Llúria a l'obra de Guimerà, El Camí del Sol.

3.- Sarah Bernhardt fent de reina al Ruy Blas de Víctor Hugo.

4.- Ofelia Nieto, gran soprano espanyola morta molt jove, en la plenitud de la seva carrera.

5.- Emili Vendrell, el nostre, fent de Joan de Serrallonga en una versió musical de la història del bandoler.

6.-Joan Ramis, menorquí dels temps de la colònia anglesa. Un dels seus drames més importants va ser Lucrècia.

7.- La gran Margarida Xirgu fent de Maria de Castilla,en un drama escrit pel ministre de la República Marcel·lí Domingo.

8.- María Guerrero. El seu fill va ser el pare de Fernando Fernán Gómez però la Guerrero va impedir el seu casament amb la mare, una gran actriu. Quan María Guerrero va morir el fill es va voler casar però la Carola Fernán Gómez li va donar carbasses.

9.- La imatge pertany a una representació de Batalla de Reines, al Romea. Aquesta obra de Frederic Soler explica els problemes entre Violant de Bar i Sibil·la de Fortià.

10.- L'actriu Elena Jordi, natural de Cercs, que va triomfar al Paral·lel i també fent teatre seriós. Després del fracàs d'algunes iniciatives empresarials va desaparèixer de la vida pública.

11.- Carmelita Aubert, catalana del Maresme, cantant, actriu i moltes coses més. La guerra la va sorprendre a Portugal i en tornar a Espanya, el 1944, va ser detinguda, per simpatitzar amb la República, ja que havia gravat cançons republicanes. A Portugal van muntar una immensa manifestació de suport en la seva defensa i la van haver d'alliberar. De gran va tornar a Espanya en alguna ocasió, de forma molt discreta.

12.- Alexandre Nolla, fent de Mandoni a Indíbil i Mandoni i Enric Giménez fent del rei Ramir a Rei monjo. Les dues obres són de Guimerà. Aquests van ser grans actors, molt populars, van treballar amb la Xirgu i amb d'altres però avui són injustament poc recordats.

13.- L'autor teatral Ignasi Iglésies a la porta de Ca l'Ardiaca. 

14.- Joan Palou i Coll, mallorquí, que va escriure La campana de la Almudaina, un drama de gran èxit que va representar, entre d'altres actrius, Teodora Lamadrid. Pitarra el va parodiar a L'esquella de la torratxa, a la qual pertany l'altra imatge.

15.- Els mamarratxos eren uns grans cartells força gore que anunciaven obres de teatre passades de rosca, com aquesta Catalina Howard de l'Odeón, situat al carrer de l'Hospital, i famós per la seva programació truculenta, molt del gust popular.



5/6/10

ENIGMA SABÀTIC 26: EL GRAN TEATRE DEL MÓN



Avui dedicarem l'enigma a l'especialitat acadèmica Història de l'espectacle, ja que comptem amb un tertulià actor i amb una tertuliana (adicta als enigmes, a més a més), que treballa a la catedral lírica de la ciutat, els quals no han pogut assistir a la darrera trobada. En aquestes imatges hi ha preguntes sense resposta que podeu esbrinar. En el fons, què són, les tertúlies, sinó una mena d'espontànies performances teatrals amb protagonistes i antagonistes, on actuem darrere d'alguna de les nostres màscares històriques????


1.- Famosíssim a la seva època, actor, director, escriptor... Va tenir la desgràcia de morir a causa d'un accident gairebé laboral i d'una forma molt dramàtica, amb la seva esposa.
a) Sabeu qui és aquest senyor i com va morir? 
b) Per no bandejar el tema històric, quines eren les seves idees polítiques?


2.- Gran actor, autodidacta com els bons d'abans, de llarga  vida. Encara va poder sortir al cinema i tot fent algun paper de lluïment. 
a) Sabeu qui és el nostre home?
b) I sabeu quin gran paper històric estava representant, tan ben vestit?




3.- Aquesta no és de casa. El seu nom li van posar a un pastisset. Va tenir una vida personal difícil i complexa i un fill balafiador, tot un terratrèmol vital.
a) Sabeu qui era?
b) Sabeu quin drama suposadament històric estava representant vestida així i qui n'era l'autor?


4.- Aquesta senyora que té molta pena és la Dolorosa. Va tenir una vida curta, llàstima perquè hagués pogut arribar molt més enllà, encara que en el seu temps va gaudir d'un èxit remarcable. Al parque de Maria Luisa hi té dedicat un raconet.
a) Qui és, aquesta dama tan expressiva?



5.- No calen pistes, molt fàcil i emblemàtic, oi? De tota manera aquí no va quedar molt afavorit. Feia el paper d'un personatge català força conegut i mitificat.
a) Qui és 'ell'?
b) Quin personatge representava amb aquestes patilles?




6.- Aquest autor és molt antic, com podeu veure pel look. Un dels seus drames principals tracta un tema clàssic que algú de casa nostra també va recollir de forma escultòrica. 
a) Qui és aquest senyor?
b) A quina obra de tema clàssic fem referència?

7.- Aquí teniu una gran actriu interpretant un personatge històric. La pregunta va per la senyora, ep. Morta, no la van deixar tranquil·la, per cert.
a) Qui és 'ella'?
b) Quina obra representa i qui la va escriure? (pista: tot un ministre, l'autor, poca broma).

8.- Un gran señora de rompe y rasga. Va marcar tota una època però va tenir un desengany en conèixer Guimerà, que es pensava que era un play boy i era un xicot d'allò més ensopit. De tota manera, li encantava representar-lo traduït. Va arribar a treballar amb una senyora estrangera que surt en una altra de les fotos penjades.
a) De qui es tracta? 
b) De qui va ser àvia, segons es va saber no fa pas molts anys? (va aconseguir que aquell nét fos il·legítim ja que no li agradava la possible jove pel fet que era... actriu).


9.- Aquesta imatge és d'una obra de teatre important, d'un gran autor nostrat, que tracta sobre dues nobles dames de la història que van tenir molts problemes entre elles. 
a) Nom de l'obra? 
b) Nom de les dames implicades en afers polítics medievals d'alta volada?




10. Una noia molt maca, de gran èxit en molts àmbits de l'espectacle barceloní malgrat que era de províncies. Tinc l'honor de poder assegurar, que, com la gran Raquel Meller, va viure un temps pel Poble-sec. Va brillar i, de sobte, va desaparèixer dels escenaris, encara jove. En aquests darrers anys se n'ha escrit una important biografia.
a) Nom real?
b) Nom artístic?



11. Ah, m'encanta aquesta dona, qui estil. Sabia fer de tot, però... corrien mals temps i encara bo que quan van anar més mal dades no era a prop de casa. Se li va acudir tornar massa aviat i...
a) Qui era?
b) Amb quins problemes polítics es va ensopegar?




12.- Això sí que eren vestits de teiatru i no les batetes que es posen ara... Dos excel·lents actors, avui poc recordats. 
a) Sabeu qui eren i de quins personatges històrico-teatrals van vestits???? Van fer parella sovint amb una de les grans retratada més amunt.



13.- Què fa aquest gran autor a la porta de Ca l'Ardiaca? Potser venia ja a les nostres tertúlies? Té una íntima relació amb un dels nostres tertulians darrerament molt mediàtic, encara que una mica campaner.
a) Sabeu qui és aquest autor, a la fotografia ja una mica grandet?


14.- Aquest senyor va escriure una obra de tema històric que va tenir, en el seu temps, un èxit in-com-men-su-ra-ble i que va representar sovint una gran actriu que avui a molta gent segur que només li sona a carrer. Un altre autor nostrat en va escriure una paròdia, a la qual pertany l'altra fotografia.
a) De quins autors i de quines obres es tracta??? Si, a més, esbrineu a quina actriu amb nom de carrer faig referència, ja és que mereixeu matrícula d'honor.


15.- I una darrera pregunta, la terrible foto que encapçala el post és un mamarratxo del teatre Odeón. Sabeu què eren aquests mamarratxos i on era l'Odeon??? I qui era la pobra Caterina Howard????



Vaja, en tinc uns quants més, d'enigmes històrico-teatrals però els deixaré per un altre dia, no em vull passar com vaig fer amb els cromos. Mentrestant canteu un estona amb aquest karaoke, per fer ambient.