24/11/09

Joaquim Ventalló, xerrada



Avui, dimarts 24 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, a la biblioteca Francesc Boix (metro Poble-sec), l'historiador Pau Vinyes del Centre Ignasi Iglésies ens oferirà una xerrada sobre Joaquim Ventalló, traductor de Tintín al català i moltíssimes coses més, un personatge molt interessant, avui poc conegut. Podeu trobar més informació sobre Ventalló al blog La Panxa del Bou. 

14/11/09

TOT HISTÒRIA



Ja tira endavant l'ASSOCIACIÓ 'TOT HISTÒRIA', formada per molts dels participants en el grup 99. Podeu seguir aquí les seves activitats i propostes.

CRÒNICA DE LA DARRERA TERTÚLIA



Crònica de la darrera tertúlia


El pistolerisme. Barcelona (1917-1923)
Autor: Albert Balcells
Segell editorial: Editorial Pòrtic
Col•lecció: Història nacional [Núm. 4]




La darrera tertúlia va ser molt bona i va deixar petit el llibre de Balcells, que a quasi ningú va agradar massa. La gran introducció que va fer Jaume Comas va marcar el desenvolupament de la tertúlia, ja que es va centrar molt més en temes que podien donar joc al debat: la violència com a estratègia de lluita social o el paper de la justícia davant els atemptats, ja que hi van haver poques condemnes davant la violència, molt possiblement degudes als tribunals populars que funcionaven a l’època, la debilitat de l’estat, o la psicologia humana que una vegada que entra dins d’una espiral de violència té difícil tirar enrere i sentir un mínim de remordiment, i per últim, com a especialista que és de la història del teatre, Comas va explicar com la violència era un tema que s’ignorava als escenaris d’aquella època, obviant el que passava als carrers, situació que no ha estat ni la primera ni l’última vegada que ha passat.


Del llibre en general es va dir que estava ple de dades quantitatives i que li mancava una millor contextualització social, en resum: les causes del conflicte. En el llibre donava la sensació que tot sorgia com un bolet, ignorant les pèssimes condicions de vida de la classe obrera, mancava un major aprofundiment, com per exemple saber qui eren els membres del somatén o del sindicat lliure, que tal com mostrava el llibre no eren pas una minoria.


Toni va comentar que havia estudiat la vaga de la Cross de l’any 1918 a Badalona (afegeixo link del seu blog on en parla: http://orio43bdn.blogspot.com/2008/11/mort-trets-de-quatre-obrers-de-badalona.html) i com es palpava la conflictivitat social en aquell ambient que el llibre no acabava de reflectir. L’Eulàlia va comentar records familiars d’una època en la qual anar a treballar sovint es feia amb una pistola.


Hi va haver opinions que consideraven que la violència no es podia justificar i que acabava per podri qualsevol conflicte. Per l’altre costat també es va dir que la violència es podia comprendre davant l’opressió social i política de l’època. I es van afegir algunes opinions que consideraven que calia diferenciar la legítima defensa d’una causa social, com podia ser la lluita obrera de l’època, del que va ser el pistolerisme, que va arribar a perjudicar la mateixa lluita social, i que posats a comprendre la violència social, també el patró que se sap amenaçat de mort es comprensible que es defensi o ataqui.


Un altre tema que es va tractar va ser la debilitat de l’estat i el que significava un estat fort o un estat feble. Uns van dir que la debilitat d’aquell estat era a causa de la manca de policia, incapaç d’acabar amb la violència, altres van dir que de dèbil res sinó al contrari, era un estat que es mostrava fort en la seva repressió. Un estat que reprimeix i prohibeix violentament la CNT, una i una altre vegada, i que fa una neteja dels líders obrers, com Francesc Layret o Salavador Seguí, i prèvia al cop d’estat de Primo de Rivera. Una repressió sobre la CNT que ha durat fins als dies de la transició.




També es va comentar que la debilitat de l’estat no era la manca de policia sinó la manca d’oferir solucions pacifiques als conflictes socials, i citant l’últim llibre de l’Oyón com allà es mostrava que alguns països d’Europa en aquells anys augmentaven els sous dels obrers, es creaven centres socials, sorgia l’esport de masses, i s’arribaven a solucions laborals negociades, tot amb el recolzament de l’estat, desactivant així en certa manera les ànsies revolucionaries. Com que aquest últim comentari el vaig fer jo, aprofito per criticar-me i dir que tampoc a Europa les coses van anar tan bé com podien semblar i no es va poder evitar la guerra i la posterior divisió en dos blocs.


Bé a alguns també els va agradar el llibre ja que encara que era poc profund podia servir per encuriosir-te pel tema.


En resum que va ser una gran tarda i no va fer falta matar cap toro.


I com sempre, m’he deixat mil opinions súper interessants que es van fer i que ara podeu afegir als comentaris del blog, o aprofitar per dir allò que ens vam quedar amb ganes de dir.


                                               Gregor Siles

11/11/09

Ignasi Iglésias i el primer intent de Teatre Nacional Català






El proper dilluns dia 23 de novembre en Jaume Comas realitzarà la conferència "Ignasi Iglésias i el primer intent de Teatre Nacional Català". La xerrada serà a la seu del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias (carrer d'Ignasi Iglésias, 33), a les 19.30 hores. Jaume Comas és actor, doblador i historiador. Actualment està realitzant el Doctorat a la Universitat de Barcelona. La seva tesi està enfocada en el teatre català del XIX i XX. L'acte és organitzat pel Centre d'Estudis Ignasi Iglésias i serà presentat per l'historiador Pau Vinyes i Roig.


Més informació al blog L'OPINIÓ ANDREUENCA.