UNA DONA LLUITADORA I EL SEU TRÀGIC DESTÍ

La nostra protagonista és una dona que va tenir una vida activa i tràgica, en el context d'una època complexa.

Les dades sobre el seu origen i naixement no són del tot clares. Va fer-ho en el sí d'una família nombrosa, el pare era mestre, pertanyien a una gent que ha rebut molt i per totes bandes. I encara dura l'estrany rebuig racista que els ha encalçat.

Aviat va haver d'anar a treballar a una ciutat amb unes escales molt famoses. Allà  es va anar comprometent i mentalitzant en el mon de l'activisme polític.

Va participar en un atemptat comès a la ciutat de la fotografia, molt abans de la imatge que veieu i que reflecteix la destrucció que sofriria anys després.

Va anat a parar a un camp de presoners, condemnada de per vida. Allà va patir força i va perdre la vista. Per sort, la  solidaritat de les companyes li va donar suport i, més endavant, també va trobar un metge bona persona que va intentar que minves la seva ceguesa. 

En aquesta ciutat va fer algunes  cures.

Les revoltes de l'època van fer que fos alliberada, però, ai, 'no era això, companys, no era això'...

Va viure en aquesta ciutat, tenia una feina interessant, però els nous canvis polítics no van ser com ella esperava... Desenganyada, sembla que va atemptar contra el líder màxim de tot plegat. No va morir, però va quedar ferit i no es va recuperar mai del tot. En un altre lloc del país van assassinar també el senyor que veiem aquí sota, no tan famós però molt rellevant.

Aquests assassinats van servir per generar unes matances indiscriminades contra els dissidents, centenars, de fet. Tot i que la nostra protagonista va admetre els fets, als interrogatoris, que ja podem pensar com eren, no és segur que fos ella qui va realitzar els

trets que van ferir el polític, el qual va anar a reposar a la seva residència.

Va ser executada, segurament no tenia ni trenta anys. Alguns d'aquests inquietants cavallers van ser-ne responsables o instigadors, de l'execució, realitzada en un lloc on trobaríeu, avui, un bonic parc. Una explicació sobre la implicació de la nostra dama en el moviment revolucionari fa referència al seu enamorament d'un home, per variar.

Potser no és cap tòpic allò de què la revolució es menja els seus fills -i filles-. En tot cas la historia posterior va idealitzar l'home contra el qual va atemptar i va arribar a la conclusió de què els dolents van venir després. Avui aquesta explicació ja no s'aguanta. Però la història l'escriuen els que guanyen o els que perden i es volen justificar o venjar, així que  cal que intentem contrastar fonts, documents, testimonis, tot i que la veritat no és mai  res absolut.

Escriptors i historiadors que potser per aquí coneixem poc han escrit sobre la nostre protagonista i sobre aquella època complexa, violenta, mitificada, i sobre un mon que va trigar en estabilitzar-se, si es que ara estem estabilitzats... qui sap. També s'ha fet alguna sèrie sobre el mon de l'espionatge i les conspiracions i les revolucions on la nostra dama surt per algun costat. Ella va morir, va ser executada molt de pressa, sense esgotar la investigació, es va generar una repressió que va consolidar el govern i l'home contra el qual havia atemptat es va convertir en mòmia de prestigi. Hauria estat diferent la història d'haver mort en aquell atemptat? No ho podem saber.