LA INCREÏBLE HISTÒRIA DEL FILL PETIT DE LA BUGADERA

El nostre protagonista d'avui ha estat poc conegut fins fa quatre dies, excepció feta del seu poble i de la seva família, la qual ha tingut cura del seu llegat.

Pertanyia a una família molt humil, vivien en un poblet on el nombre d'analfabets era molt alt, com ho era en aquells anys a tota la pell de brau. La seva mare havia de rentar roba d'altres en aquest bonic paratge i ell la carretejava com podia des de petit.

Per sort un bon mestre es va adonar de la capacitat d'aquell noi tan humil i el va encoratjar a tirar endavant. Se'n va anar cap a la capital, la del país, no la de la província, amb quatre rals a la butxaca.

Fins i tot en un país endarrerit les coses canvien. I, sobretot, a les grans ciutats. Tot i no tenir els estudis bàsics va adonar-se ben aviat de per on anaven els seus interessos. Però hi havia molts problemes, els manaies posaven traves a determinats estudis, es tancaven els centres a causa dels aldarulls... 

Va trobar un curs interessant, era per correspondència, el feien des de la ciutat de la fotografia i en l'idioma d'allà, i si ara costa aprendre idiomes, en aquella època, sense recursos i amb la intenció de seguir un curs especialitzat... tot un caràcter, ho va aconseguir.

El professor a distància devia copsar la vàlua del nostre protagonista, el va recomanar per a una feina en un altre país, més llunyà, avançat... amb quatre rals a la butxaca altra vegada i amb poc més de vint anys, el nostre home se'n va anar cap aquelles terres.

Es va anar relacionant amb personatges importants en la matèria i va aplicar els seus coneixements a un invent que va tenir èxit i sortida comercial, molt útil, encara més quan per Europa corrien aires de guerra i calia comptar amb material mèdic a dojo. Penseu que un aparell que pesava més de 400 kilos el va aconseguir alleugerir fins als 10 escassos.

Malauradament, una empresa en la qual treballava va acabar malament a causa d'un lamentable frau, per sort, ell ja no hi era.

Nou anys i escaig després d'haver marxat va tornar al seu país però no va triar una gran ciutat on instal·lar-se, va retornar al seu estimat poble. I allà va instal·lar una empresa emblemàtica, per a fabricar els seus invents i diferents materials cercant sempre els millors professionals, gent de l'ofici d'aquest cavaller de la barba que veieu aquí.

Innovador en moltes coses, emprenedor a tot gas, imaginatiu i treballador... Va tenir problemes econòmics en algun moment. Durant la guerra també va rebre per totes bandes, sobretot a causa de l'enveja que provoca l'existència de personatges d'aquesta volada.

La postguerra va portar problemes nous, l'autarquia comportava burocràcia, aïllament. Va muntar d'altres negocis, com ara un cinema en el qual, segons expliquen, arribaven les estrenes abans que no pas a la capital de província.

Va morir gran i en mig de dificultats econòmiques, després de la seva mort l'empresa va haver de tancar. En aquests darrers temps s'ha escrit i divulgat la seva obra i no cal dir que al seu poble l'ha homenatjat de moltes maneres. 

La vida no és un conte, però, de vegades, s'hi assembla molt.