UN PENSADOR PROFUND I DISCRET

1.- Avui començarem una mica en desordre, per fer ambient. Aquest jove  de bon veure va ser un bon amic i protector del nostre protagonista però va morir d'una forma horrible en un país suposadament tolerant i que considera aquest assassinat, junt amb el del seu germà, el fet més vergonyós de la seva història.

2.- Aquest senyor, matemàtic, físic i astrònom, va ser un altre dels distingits amics del nostre protagonista.

3.- Aquest és un dels edificis més antics que es conserven a la ciutat on va néixer. La seva família ja havia hagut de fugir de tres països per motius de persecució religiosa, que encara hi ha gent que es pensa que això només passava per aquí.

4.- Va rebre lliçons d'aquest senyor amb l'ortodoxia de les quals es va mostrar crític ben aviat, cosa que li reportaria problemes.

5.- Va llegir diferents autors, entre els quals aquest que veieu aquí.

6.- Aquest quadre, molt posterior a la vida del nostre protagonista, l'imagina de jovenet, acompanyat d'un altre personatge que el va influir força, tant pels seus ensenyaments com pels problemes i humiliacions que les seves creences heterodoxes li van comportar i que al capdavall el van portar al suïcidi.

7.- El nostre home va a donar a conèixer el seu pensament en morir el seu pare, car per respecte l'havia mantingut ocult. Tot plegat li  va provocar molts maldecaps i l'expulsió de la seva comunitat. Va arribar a editar un parell d'obres, es va escriure amb molts grans homes del seu temps, però per tal de sobreviure es va dedicar a un ofici en el qual va ser molt ben valorat. També rebia una petita pensió, gràcies a les gestions de l'amic que hem mencionat en primer lloc.

8.- Tal com anaven les coses es va estimar més viure de forma discreta i no editar més publicacions. Li van arribar a oferir una càtedra en una universitat però la va refusar pel fet que s'havia de comprometre a no inquietar la religió oficial.

9.-Se' l considera un precursor en molts aspectes del pensament, la seva vida va ser molt discreta i relativament breu.  Potser ja feia bé de mirar de passar desapercebut. De tota manera, quan va morir els seus amics i seguidors van editar molts dels seus escrits.

 

S'ha de dir que tenia molt clar el paper de la dona, la veritat. La considerava inferior però tampoc no n'estava segur i en tot cas s'adonava que la qüestió podia generar polèmica, així que devia estimar-se més deixar-ho com estava. En tot cas a ell no se li coneix cap tipus de relació amorosa i això també pesa.

10.- Malaltís des de sempre, va morir a la ciutat on havia viscut la major part de la vida. La seva caseta avui és un museu dedicat a la seva vida i obra. Els temps estaven canviant però ja se sap que els canvis van lents i tenen alts i baixos.