UNA DONA ADMIRABLE I LES SEVES CIRCUMSTÀNCIES

La nostra protagonista va ser una dona que va excel·lir en una d'aquelles feines que, de forma tradicionals, van ser de dones fins que els homes, com sol passar, no els van prendre la fama i l'experiència.

1.- Va néixer per aquí, tot i que el paisatge devia ser molt diferent,  i  veuria canviar força el seu país al llarg de la vida:

2.- Es va educar amb monges, com era habitual i encara això en el cas de les dames que estudiaven alguna cosa. De seguida va crida l'atenció a l'escola, a causa de la seva intel·ligència.

3.- Va cridar l'atenció d'una dama de categoria,qui potser s'hauria fet càrrec de la seva educació, però la qual tindria un trist i injust final en aquells anys difícils.

4.- Es va casar jove i va tenir una filla. Malauradament per a ella però potser afortunadament per a la ciència, va quedar vídua aviat i, sense recursos, es va començar a dedicar a fons a la professió que la faria famosa.

5.-  Va convèncer aquest senyor del govern per tal que dediquessin més atenció a la seva especialitat.

6.- Entre d'altres innovacions que va introduir en el que feia hi ha l'invent d'aquest aparell.

7.- Va treballar amb aquesta altra dama, a la qual també podia haver dedicat l'entrada. Tot i que la seva relació va començar de forma positiva va arribar, ai, la gelosia professional i la nostra dama, que no volia aquest tipus de problemes, va deixar la feina. Fins i tot anys després, en morir la del retrat, li van oferir el seu càrrec i no el va acceptar.

8.- Aquí teniu un altre de la professió, del qual va cridar l'atenció.

9.- Va rebre honors, condecoracions. Una universitat d'un país veí, aquesta que veieu, però, és clar, no en aquests edificis, també la va honorar.

10.- Va refusar molts honors i càrrecs, al seu país i a l'estranger. Va tornar a la seva terra natal, també va tenir cura de dones pobres i marginals, pel que fa a la seva feina. Va escriure un llibre que va fer història, il·lustrat i acolorit per ella mateixa, sobre l'especialitat que la va fer famosa. Però va morir molt pobre, d'una malaltia que no s'ha diagnosticat. No la van admetre al lloc de la fotografia, cosa que li va saber molt de greu. Va morir l'any en el qual va néixer aquest senyor, el qual arribaria a tenir un premi notable. A ella potser no li haurien donat, encara no estava establert, tot i que potser tampoc l'hauria aconseguit, fins fa quatre dies les dones eren persones de segona. I encara avui ho són en  molts casos, en molts llocs i en moltes circumstàncies.