UNA DAMA QUE ESCRIVIA MOLTES CARTES

1.- La nostra dama d'avui es pot considerar polifacètica, però si ha passat a la posteritat ha estat a causa de la seva nombrosa correspondència amb personatges diversos de la seva època. 

2.- Era de casa bona i aquí teniu el seu pare que, segons expliquen, estava molt orgullós de la seva nena, intel·ligent i bonica, tot i que més endavant tindrien alguns problemes.

3.- Ella era la gran de la família, tres noies i un noi. La seva mare va morir en néixer el nen i ella va anar a parar a casa de la seva àvia paterna on va rebre una educació molt estricta i severa, destinada a convertir-la en una gran dama de la societat. Un bisbe de la ciutat del retrat la va animar a llegir i esdevenir autodidacta.

4.- En morir l'àvia es van traslladar a una nova residència on avui, si teniu calerons, hi podeu passar unes vacances, car és un hotel de categoria. Allà va poder comptar amb una bona biblioteca i ampliar els seus coneixements. 

5.- Va arribar a l'edat de casar-se i va triar un xicot que no agradava al seu pare, no pas perquè no fos de bona família sinó perquè la categoria aristocràtica no anava acompanyada de calerons. La noia va anar resistint fins que el pare va començar a projectar un altre matrimoni per a ella. Es va escapar per la teulada i a cavall per tal de reunir-se amb el seu enamorat amb qui es va casar. La família la va desheretar.

6.- Aquí teniu una de les seves amigues juvenils, a aquesta dama se la considera una feminista avant la lettre.

7.- Aquell començament tan romàntic no va resultar com s'esperava, es diu que a causa de l'obsessió del marit per la seva carrera professional però potser també a causa del caràcter de la noia. Al marit el van destinar per feina a un país aleshores exòtic i la nostra dama va veure el cel obert i possibilitats de veure món, encara que tingués que aguantar el marit. Ara podeu anar a aquest país en poc temps però la família, que ja tenia una criatura, un nen, va trigar un any en arribar al seu destí i va tenir ocasió de visitar diferents països. Eren viatges perillosos fins i tot per als rics, es podien ensopegar amb bandolers, epidèmies i tota mena de problemes.

8.- En el nou destí la nostra dama s'hi va tobar molt bé. Va adoptar el vestuari i els costums, va observar la gent, va visitar llocs on cap dona, fins aleshores hi havia entrat, i de tot plegat en va sortir un bon feix de cartes que va enviar a parents i coneguts, entre els quals la seva germana Frances, que vivia a París. Aquesta germana va tenir un mal matrimoni i a sobre, un cop vídua, va passar a dependre del seu cunyat, un home que va ser molt cruel amb la seva esposa.

9.- Les seves relacions epistolars i no tan epistolars amb diferents homes van ser conflictives. Amb alguns va tenir discussions sonades. No va tenir sort tampoc amb certes inversions que va fer, mal aconsellada, i sense que ho sabés el seu marit. 

10.- La seva filla va ser una dama com cal, ben casada i amb molts fills, a qui no va fer gaire gràcia la publicació de la correspondència de la seva mare, que aquesta havia dipositat en mans d'un senyor holandès donant permís per a la publicació després de la seva mort. Cal dir que tan sols una petita part ha arribat fins a la nostra època, per diferents motius.

11.- El fill devia heretar, corregit i augmentat, el tarannà aventurer de la mare. En va fer de tots colors però tenia dots interessants per a l'escriptura i la conversa. De fet, la família el tenia per guillat. El pare, en morir, li va deixar una petita pensioneta per anar tirant però el gruix de la fortuna que havia acumulat fent carrera política va anar a parar a la noia seriosa.

12.- En aquesta església del fons, aleshores força moderna va ser enterrada la nostra dama. Va fer allò de roda el món i torna al Born i abans de fer un any que havia retornat al seu país, després de molts viatges i moltes residències i d'haver-se quedat vídua del marit, que també va morir força gran per l'època, a  causa de la insistència de la filla la qual va intentar recuperar totes les cartes de la mare que va poder. Malgrat aquests intents, un any després de la mort de la nostra protagonista es va publicar la primera edició de la seva correspondència, amb un gran èxit. 

13.- Sobre la nostra dama s'ha escrit molt, a favor, en contra, maquillant les seves aventures... Una seva néta, també lletraferida i que va arribar a complir més de noranta anys, també ho va fer. 

14.- Un dels pitjors moments de la vida de la nostra dama va ser quan va contraure una malaltia terrible que li va deixar la seva empremta, el seu germà va morir a causa de la mateixa epidèmia. Durant la seva estada a l'estranger va observar com en alguns indrets ja s'utilitzava un mètode preventiu que es pot considerar precursor de les vacunes i el va aplicar als seus fills. Malauradament aquell mètode va ser considerat al seu país com una heretgia i prohibit pels poders religiosos. Tot i amb això el mètode es feia servir però tenia molts riscos fins que aquest senyor del retrat el va perfeccionar. Aquesta, però, és tota una altra història que podem desenvolupar en una altra ocasió.