PODRIA SER EL SANT PATRÓ DELS ESTAFADORS AFORTUNATS....

Fa algun temps, per la ràdio, vaig escoltar la fabulosa història d'aquest personatge i vaig pensar que mereixia una entrada en aquest blog.

En resumiré la història i després penjaré algunes imatges. Va ser un home de la seva època i es pot dir que fins i tot va fer coses remarcables en el seu ofici, aleshores molt valorat i avui, menys.

S'explica que es va engreixar molt i molt amb el temps, cosa gens estranya considerant la vida que va dur.

Es va casar bé, les dues vegades que ho va fer. La primera dona tenia calerons, la segona potser també però, a més a més, un parentiu llunyà amb un personatge de l'època, cosa que ell va fer servir en profit propi.

També explicava ser descendent d'un llegendari home de la seva terra i potser, d'alguna manera, això no era ben bé mentida. Diuen que les mentides són creïbles quan tenen una petita part de veritat i ell va explotar aquesta característica de les bones mentides fins a límits inexplicables. Tenia carisma, era convincent i això fa que es pugui considerar un dels més grans estafadors de la història. Veient el que es veu, avui també passen aquesta mena de coses, continuem portant llana al clatell. De la seva joventut se'n sap poca cosa.

Era època de revoltes en un continent allunyat del seu país. Penseu que fins i tot Garibaldi va anar a lluitar a l'altre costat del món. De la joventut del nostre home se'n sap poca cosa i, en tot cas, com que era tan hàbil per a reinventar-se, les dades no són molt fiables. El cas és que les seves reeixides campanyes militars van existir, més o menys, i li van donar idees sobre la seva activitat econòmica posterior.

La seva gran estafa va consistir en muntar una operació de màrketing basada en l'invent d'un llunyà país on ell, segons deia, manava. Sobre aquest país va elaborar o fer elaborar mapes, gravats, imatges. Per això, i comptant amb el fet que en aquella època la informació no arribava com ara, la cosa va funcionar molt bé. Era la terra de Xauxa i va aconseguir que moltes persones amb ganes de reeixir i fer fortuna s'apuntessin a l'empresa d'anar a colonitzar aquell regne fabulós. Va moure vaixells i a la gent que s'apuntava a l'empresa els canviava un munt de calerons de veritat per la moneda d'aquell país excel·lent i amb tantes possibilitats de futur. En tot plegat hi va implicar gent d'upa i fins i tot el govern i el rei i ves a saber qui més.

Quan els emigrants van arribar a lloc, després de les llargues travessies de l'època, es trobaven en un indret malsà, inhòspit i poc poblat. La moneda era falsa, és clar. Molta gent de l'expedició va morir. Alguns van tornar i van fer la reclamació pertinent però havia passat el temps i el nostre home tenia grans recursos, molts coneguts. Tot i haver d'anar a judici encara va enviar al regne de Xauxa més gent i tot. I va emetre accions del país imaginari i en va redactar una avançada constitució.

Aquesta va ser la seva estafa més gran però en va fer d'altres. Malgrat tot va sobreviure prou bé. Quan les coses no van anar com volia va reclamar una pensió del govern del país del parent de la seva dona, a favor del qual havia lluitat, tot s'ha de dir... i li van donar.  Es veu que es va dedicar a escriure la seva vida, a la seva manera, i a una activitat més ortodoxa. No va ser mai castigat per les seves estafes a lo grande. Per cert, també va ser mestre maçó. El van enterrar en el Panteó Nacional del país on havia lluitat i on es va retirar amb la pensioneta. O sigui, un pocavergonya amb gràcia, molta sort i carisma, vaja.

Descendia, en realitat, d'aquest senyor? 

Un dels seus comandaments.

El cosí llunyà o proper de la seva segona dona, de jovenet.

Aquí va néixer.

El rei de l'època, també el van enredar...

El negoci que va posar un cop retirat de les seves grans operacions econòmiques.

I aquí reposa, segons expliquen.