EL PERSONATGE OCULT (49)

1.- Cercant informació sobre un indret d'Àfrica que porta el nom d'un hotelet de la Costa Brava em vaig ensopegar amb un personatge singular que va ser conegut pel mateix nom que aquest indret i per un altre malnom que feia referència al seu aspecte físic i al seu cabell ros.

2. Va néixer en aquest lloc, potser va visitar aquesta església...

3.- Quan va haver de fer el servei militar va desertar i es va unir al senyor de la fotografia. Eren gent que vivia al marge de la llei, en un món de pobresa i violència de tota mena.

4.- Raptaven i violaven les dones amb tota normalitat. Així ho va fer ell amb una noieta de dotze o tretze anys amb qui devia unir-lo algun tipus de parentiu. L'odi es va transformar en amor, van viure junts fins a la mort d'ell i van tenir molts fills, tot i que en van sobreviure menys de la meitat. La dama va aprendre tot el que ell sabia, a llegir, escriure i fer servir les armes. El va sobreviure molts anys tot i que va perdre una cama en un d'aquells mítics enfrontaments amb l'exèrcit. L'home havia estat ferit abans en les dues mans i ella va prendre, a la pràctica, el comandament. També s'explica que sovint aconseguia salvar algunes vides, gràcies a la seva intervenció, doncs el nostre protagonista era molt ferotge i sense pietat.

5.- Aquesta altra dama va ser la companya del senyor de les ulleres, del cap de colla. No va poder arribar a vella, avui és tot un mite, al seu país. El nostre protagonista va tenir diferències amb ells i es van separar, conservant, això sí, un cert grau d'amistat.

6.- Va costar molta sang acabar amb tota aquella gent que vivia de forma habitual al marge de la llei. Es va dictar una amnistia però el nostre protagonista no va ser a temps de gaudir-ne. En els darrers temps fins i tot havien abandonat les seves indumentàries típiques, que eren un senyal d'identitat, i ja procuraven passar una mica desapercebuts.

7.- Un dels problemes, expliquen, va ser l'armament dels rivals, que comptaven amb aquesta arma mortífera, mentre que ells no la van aconseguir.

8.- Una pràctica habitual d'uns i altres era tallar els caps dels assassinats i exposar-los en algun lloc. El senyor dels bigotis, científic i metge de categoria, era seguidor d'unes idees que avui poden semblar estranyes però que en el seu temps eren molt habituals a tot arreu. El cap del nostre protagonista i els de molts altres, com ara el de la bella dama d'abans, van anar a parar a les vitrines d'un museu que portava el nom del científic. 

La vídua del nostre protagonista, que havia aconseguit la llibertat gràcies a l'altre senyor que podeu veure, amb els anys va aconseguir, amb d'altres persones i gràcies a nous governs més sensibles, que aquell macabre espectacle es retirés de les vitrines, una mica com allò del negre de Banyoles, vaja.

9.-A prop d'aquests bonics paisatges els  van capturar i va morir assassinat el nostre protagonista. De moment el van enterrar però la seva tomba va ser profanada per tal de conservar el cap per al museu.

10. Fa temps que no incloc pistes cinèfiles però en aquest cas resulta inevitable donar-ne algunes. La història d'aquest home i de la seva gent ha estat molt mitificada, com sol passar amb un gran nombre de personatges semblants de tot arreu. Ells no eren pas angelets i van matar també molta gent, a causa de sagnants venjances. De tota manera la seva vida al marge de l'estat i enfrontada amb la violència institucional sovint els ha fet considerar com una mena d'herois populars. Avui tot s'ha matisat molt més.

La pel·lícula més famosa la va protagonitzar el senyor de la primera imatge, un actor encara en actiu. El personatge antagonista, l'home que el va acabar matant, va ser objecte d'una continuació molt interessant i protagonitzat pel segon senyor, avui ja desaparegut, qui paradoxalment va fer el paper contrari, el del nostre protagonista, en una altra cinta. 

També podeu veure una imatge de la pel·lícula més famosa i del seu director, un home brillant, polèmic, de vida breu i apassionada i gairebé tan excitant com la del nostre protagonista. Era una mica fatxenda, expliquen que va dir una cosa com ara: el nou cinema sóc jo!

Si teniu uns quants anyets segurament en aquells cinemes d'art i assaig vau poder veure aquestes pel·lícules, a mitjans i finals dels seixanta. Avui no ens arriba tant de cinema de per allà però s'han continuat filmant sèries i pel·lícules sobre tota aquella gent, encara queden algunes àvies supervivents, centenàries, que són entrevistades per a televisions i treballs aprofundits sobre l'època. Aquí teniu un altre dels actors que ha interpretat el nostre home.