EL PERSONATGE OCULT (47)

1.- El nostre personatge és força conegut tot i que la seva vida té aspectes encara una mica foscos. Se'l coneix més aviat per algunes obres menors però la veritat és que té una obra d'una certa volada, que s'ha considerat en alguns aspectes de la categoria d'algunes coses d'aquest senyor.  Com ell, el nostre protagonista també va morir força jove.

2.- També va rebre influències d'aquest altre, menys conegut:

3.- Va néixer en un poble gran, el de la fotografia, però va morir a la capital.

4.- Va estudiar amb aquest senyor, el qual caldria reivindicar:

5.- D'adolescent, amb d'altres companys, va fundar i formar part d'una societat clandestina destinada, expliquen, a venjar la mort d'aquest personatge:

6.- Degut a les seves activitats va patir un desterrament en aquesta ciutat:

7.- Es va haver d'exiliar i va córrer pel continent europeu. A la ciutat que veieu es pensa que va conèixer el gran amor de la seva vida, que el va inspirar d'allò més.

8.- El pare de la noia, fos perquè el veia una mica esventat o per interessos, la va obligar a casar-se amb un altre. Més endavant es van retrobar a aquesta altra ciutat, però també es van tornar a separar i ella va acabar morint.

9.- Poc a poc, a més de l'activitat per la qual se'l coneix més, el nostre home es va anar integrant en grups polítics més organitzats, en un dels quals remenava les cireres aquest senyor:

10.- Dedicat a la política més oficial va tenir càrrecs diversos, un dels quals aquí:

11.- Malauradament, quan anava estabilitzant la seva situació, a punt de casar-se amb una altra dama, aquest microbi que podeu veure va acabar amb ell, avui no hauria estat així, afortunadament per a nosaltres.

Segurament més d'una vegada heu repetit, llegit, memoritzat, paraules seves. De vegades era una mica exagerat i retòric però actualment se'l valora força tot i que tenim tendència a menystenir els personatges propers o veïns. De les seves amants se'n sap molt poca cosa. Va ser molt innovador en la temàtica que va introduir en la seva tasca més coneguda, marginats, condemnats, dones pecadores van trobar el seu lloc literari en un temps i un lloc poc amants de la crítica. Van ser aquells uns anys difícils i potser el nostre protagonista s'hauria acabat aburgesant, qui sap. Tots som humans.