1/7/12

EL PERSONATGE OCULT (26)

La nostra protagonista va ser tot un caràcter, una dona molt poc del seu temps i molt del nostre. Valenta i decidida, poc convencional, molt criticada, polifacètica... Malauradament en aquest país, Espanya inclosa, les dames avançades a la seva època i massa modernes han estat mal vistes i els han amargat la vida. Va néixer a la capital i va morir vora mar, en una senzilla caseta que havia aconseguit construir.


Ara donaré unes quantes  pistes, tot i que una mica desordenades.


1.- Aquesta dama, avui famosa gràcies, fins i tot al cinema, màrtir, i no precisament del catolicisme, va ser qui va inspirar el nom que la nostra dona va prendre quan va entrar en una famosa associació que durant anys va tenir 'mala premsa'.


2.- Per si quedessin dubtes, aquí teniu uns dels símbols més coneguts d'aquesta associació. La nostra protagonista va formar part, als inicis, de la secció alacantina.

3.- Aquesta imatge forma part d'un paisatge vora el qual la nostra protagonista va endegar una de les seves iniciatives vitals, en la qual també va reeixir, l'avicultura.


4.- Aquest escut és el d'un país al qual, ja gran, es va haver d'exiliar a causa d'un article que avui faria riure. Uns estudiants brètols van començar a insultar unes noies estrangeres, estudiants universitàries, boniques i intel·ligents, i un pobre carreter les va defensar. Sobre aquells fets la nostra dama va escriure condemnant de forma contundent l'actuació dels nostres universitaris i es van ficar tant amb ella i de forma tan brutal que va haver de marxar una temporadeta del país. País!!!

5.- Va ser l'única dama de l'època que va participar en un acte en aquesta institució, una vetllada poètica. És clar, també va haver-hi controvèrsia.
6.- La seva darrera residència se la va fer allunyada del soroll, entre les bromes del nord, a prop d'aquests indrets tan bonics. Encara avui hi ha gent d'aquells paisatges que recorda com la seva àvia havia vist o sentit parlar de la dama que romania tota sola en aquella casa solitària.

7.- De jove havia estat una noia intel·ligent, brillant, educada, estimada, ben situada i que es va casar molt enamorada del seu marit. Amb ell van viure durant algun temps a la ciutat on podeu veure aquest palau i moltes coses més, vora un riu emblemàtic. 
8.- Va escriu molt de teatre, les seves obres anaven sovint acompanyades de polèmica quan s'estrenaven. La primera la va estrenar en aquest teatre tan bonic, amb un gran èxit. En alguna ocasió li van retirar l'obra per intervenció dels poders públics.

9.- Es va separar aviat del marit. Expliquen que en anar-lo a cercar, a un hotel on s'hostatjava, li van dir que 'havia sortit amb la senyora'. Com que la senyora era ella ja us podeu imaginar la gràcia que li va fer. El marit era molt jove i segurament no li resultava fàcil viure amb una dona de fama, que viatjava sovint i que preferia el camp a la ciutat. Al cap d'uns anys el marit va morir i això li va permetre rebre una pensió de viudetat, doncs el xicot era militar, tot i que més endavant es va dedicar a la banca.

10.- La nostra dama va cultivar tots els gèneres literaris, a més d'endegar moltes iniciatives diverses. Havia estat convencional, religiosa, però va anar evolucionant vers postures més radicals, desenganyada del catolicisme -més aviat dels seus representants- i dels costums d'un temps en el qual, a prop d'ella, es donaven vides tan tristes com la de la Regenta. No va voler enterrament religiós ni panteó fatxenda. 

Va tenir amics fidels i va defensar les causes obreres, fins i tot se la va culpar d'incitar els treballadors a unes vagues i protestes que es van esdevenir sis anys abans de la seva mort. Podia haver viscut molt bé i sense problemes però va lluitar per la seva pròpia llibertat i per la dels altres, encara més per la de les dones. El franquisme va esborrar la seva petjada i va esdevenir pràcticament desconeguda fins arribar als anys seixanta del segle passat, més de quaranta anys després del seu traspàs, quan es va recuperar la seva memòria i es va tornar a posar el seu nom a carrers i centres d'ensenyament. Llegint la seva vida i els seus escrits em pregunto com pot ser, encara, per a la majoria de nosaltres, una gran desconeguda. 

5 comentaris:

Miquel ha dit...

Espero la respuesta porque n caigo..y no sabía que las damas en aquella época entraran en la masonería ..que curioso ¡ salut

Júlia ha dit...

Algunas hubo, aunque pocas, y han estado silenciadas, Miquel. Una dama muy interesante, yo tampoco sabía nada de ella hasta hace poco tiempo. Todo un personaje.

esparver ha dit...

Sembla que és Reosario de Acuña, però no n'havia sentit parlar mai.

Anònim ha dit...

Personatge:
Rosario de Acuña
foto 1 - Hipatia d'Alexandria
foto 2 - Símbol de la masoneria
foto 3 - El Panteón del Inglés a CUETO (Cantabria)
foto 4 - Escut d'armes de Portugal
foto 5 - Ateneu de Madrid
foto 6 - Platja de St.Lorenzo, a la vora de Gijón
foto 7 - Palau Larrinaga a Zaragosa
foto 8 - Teatre del Circ de Madrid.
NURIA

Orio43 ha dit...

Rosario de Acuña
http://es.wikipedia.org/wiki/Rosario_de_Acu%C3%B1a

Imatge 1- inspiradora
Hipatia

Imatge 2- simbols
De la maçoneria

Imatge 3- poble
Panteón del Inglés a Cueto, Cantabria

Imatge 4- escut
De Portugal

Imatge 5- institució
Ateneo de Madrid, al carrer del Prado

Imatge 6- mort
Platja de San Lorenzo, Gijón

Imatge 7- palau
Palau de Larrinaga, Saragossa.

Imatge 8- teatre
Teatro del Circo, Madrid