17/2/12

EL PERSONATGE OCULT (7)




1.- El nostre personatge no va morir de mort natural, cosa que en els temps que li va tocar viure acostumava a ser freqüent.

2.- Al poble de la fotografia va néixer la seva senyora, una noia rica, bonica, intel·ligent. Sovint els èxits de l'espòs en el camp al qual es van dedicar ha ocultat el fet que la seva senyora també en sabia un munt, de tot allò tan difícil.

3.- La noia era molt joveneta, no tenia ni catorze anys, i el pare la va casar amb el nostre protagonista per no haver de veure's obligat a casar-la amb un altre que no li feia el pes i era molt més vellet.

4.-Moltes coses que avui ens semblen normals no ho haurien estat sense les aportacions del nostre protagonista i dels seus col·laboradors. 

5.- Malgrat estar ben situat tenia un pluriempleo que va ser la seva condemna, doncs era una feina mal vista en aquell moment calent i arrauxat. 


6.- La denúncia que el va condemnar la va propiciar un senyor famós de l'època, de la seva mateixa edat; sembla que el nostre protagonista havia rigut molt amb les aspiracions del denunciant, que volia ser també brillant en el tema com ell, abans les coses no anessin mal dades i aquest se'n va venjar. 

7.- El denunciant, però, va morir abans que el nostre protagonista, tampoc ben bé de mort natural sinó gràcies a la intervenció de la dama de la imatge. Però el mal ja estava fet i la denuncia va prosperar. Quan, per defensar-lo, es va explicar en el tribunal tot el que el nostre home havia aportat en el camp que dominava sembla que algú va dir que la revolució no necessitava per a res els de la seva professió. La ignorància és molt atrevida i les revolucions, també.

8.- Un altre home d'aquell temps, aquest que podeu veure, va plànyer els fets comentant el poc que costa tallar un cap valuós i el molt que costa que en torni a sortir un altre de semblant. Caldria que molts arrauxats del present meditessin sobre el tema abans de demanar caps a tort i a dret.



9.- La seva vídua va perdre també, de la mateixa mala manera, el pare i molts béns materials. Va conseguir sobreviure i arribar a una edat la qual, considerant l'època, està molt bé. Es va tornar a casar anys després, amb un altre senyor per l'estil, aquest que veieu a la imatge, però la cosa no va funcionar i es van separar. No va tenir fills en cap dels seus matrimonis, va anar recopilant tot el que havia pogut salvar del desastre mantenint la devoció al seu primer marit de qui va conservar sempre el cognom.


10.- En un pròleg a una de les seves publicacions va criticar els qui havien estat responsables d'aquelles morts indiscriminades, però aquella part es va censurar, tot i que la resta va permetre conservar l'aportació del nostre protagonista en el camp en el qual va destacar. La seva dona, com sol passar, és encara poc coneguda però es considera la primera dona que va excel·lir en un tema considerat d'homes. Tot i que avui hem dedicat l'espai al seu marit ella també el mereixia.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

personatge:
Antoine Lavoisier
1ª fotografia: Vista de Montbrison
lloc de naixement de la seva esposa
2ª fotografia: Charlotte Corday, que va matar a Marat
3ª fotografia: Joseph Louis Lagrange
4ª fotografia: Benjamin Thompson, segon marit de la seva esposa.
Núria

Orio43 ha dit...

Antoine-Laurent de Lavoisier
http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoine_Laurent_Lavoisier

Imatge 1- poble senyora
Montbrison

Imatge 2- senyoreta
Charlotte Corday

Imatge 3- l’altre
Joseph Loius Lagrange

Imatge 4- segon
Benjamin Thompson