20/1/12

EL PERSONATGE OCULT (3)

El nostre personatge d'avui és un senyor de la seva època que va intentar mantenir la seva independència i poder en un moment de lluites pel poder, un moment com tants altres que són i seran, vaja.


1.- Sóc d'Imserso pel Mar Menor i el meu protagonista té a veure amb aquestes terres, de les quals, en l'època, es deia que...'gran part del terreny disposa de regadiu, l'envolten per tots costats arbredes i horts, en una distàcia de dotze milles, tant és així que qui hi va camina sota l'ombra dels arbres, el cant dels ocells i el curs de les aigües, fins arribar a la porta de la ciutat...'




2.- No us espanteu, la seva relació amb el senyor de la fotografia ve del cognom, amb el qual la joventut del nostre protagonisme hi té una relació.


3.- La relació es va acabar i va haver de firmar, amb aquest senyor del monument, gran conegut nostre, un tractat de pau en el qual va intentar obtenir avantatges per als seus.


4.- En morir un seu oncle va heretar terres i títol. La seva època va ser bona per a aquell territori: va millorar el regadiu, va establir indústries artesanals importants...


5.- Tot i amb això es veu que li agradava la gresca i el titllen de llibertí. 

6.- La felicitat no dura sempre. Un grup de lluitadors esforçats anaven prenent poder. Aquests van aconseguir arribar a la capital, la qual, gràcies a les seves bones muralles no va poder ser conquerida, tot i que van destruir moltes residències importants, entre les quals una del nostre protagonista que era per aquí, tot i que no s'hi podia veure aquesta imatge, aleshores:


7.- L'ajuda de un gran nombre de soldats, molts dels quals no eren de la seva religió, ja que aquest senyor tenia molt bones relacions amb els qui tradicionalment ens explicaven que es barallaven, no va poder evitar la derrota.

8.- Aquestes bones relacions les havia aconseguit a força de pasta, i no de pasta de sopa, tot i que diuen que per les seves terres hi fabricaven una mena de fideus. Ell també era expansionista i va anar incorporant territoris al seu regne, amb molts èxits i alguna derrota.

9.- El seu sogre era senyor d'un lloc on podem veure aquest castell de la fotografia. Van renyir, no sé per quins motius, i ell va atacar i conquerir els territoris del pare de la dona.



10.- El sobrenom amb el qual se'l va conèixer fa referència a l'animaló de la fotografia. És un personatge poc conegut pel fet que la història d'aquella època se'ns ha explicat resumida i malament, és una època amb llums i ombres en la qual la divisió del poder porta també a la seva feblesa. Quan ell va morir els seus fills es van apressar, de forma realista, a declarar-se vassalls i seguidors religiosos dels atacants els quals el pare havia intentat combatre i controlar. 

Avui he anar molt lluny en el temps, tot i que això de l'espai i del temps és relatiu. Intentaré alternar els personatges masculins amb els femenins. Au, a googlejar!!!

6 comentaris:

Miquel ha dit...

Lo de Fraga me dspista ¡¡¡¡¡ pero buscaré la solución ¡¡¡ salut

Júlia ha dit...

Fraga va por la de la población de los buenos higos, no por el político... i hasta ahí puedo decir, jeje.

Orio43 ha dit...

Muhammad ibn Mardanis
http://es.wikipedia.org/wiki/Ibn_Mardanish

Imatge 1: Manuel Fraga
Va ser l’últim governador musulmà de Fraga

Imatge 2: firma pau
Amb Ramon Berenguer IV

Imatge 3: residència
Crist i castell de Monteagut, on residí

Imatge 4: castell
castell de santa catalina

Imatge 5: llop
Li deien el Rei Llop

Anònim ha dit...

El personatge:
Muhammad ibn Mardanis
La fotografia d'en Fraga, perque té a veure amb el poble de Fraga, no amb el polític.
La estatua és d'en Ramón Berenguer IV.
El monument es el Cristo de Monteagudo, a la provincia de Murcia, que és el lloc on va neixer.
El castell és de Jaén, d'on eren la familia de la seva muller.
i la última fotografia és d'un llop perque a ell l'anomenaven Rey Lobo.
Núria

esparver ha dit...

No s'hi val, has donat la resposta a un dels teus altres blocs (oi?)

Júlia ha dit...

Cert, Esparver, se'm va passar però com que avui ja havia de posar la solució ho he deixat a veure si així s'animava algú més a entrar.