SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 96: La veritable història d'uns monuments amb història

1.- Monument als Voluntaris Catalans de la Primera Guerra Mundial (Josep Clarà)
Parc de la Ciutadella

El nom d'aquest monument ha generat moltes confusions, hi ha qui creu que va referència als voluntaris olímpics o que té relació amb la Segona Guerra Mundial. Com a curiositat dir que durant el franquisme es van tapar de forma ridícula els atributs masculins de l'estàtua.

2.- Ramon Berenguer III (Josep Llimona)
Plaça Ramon Berenguer, Via Laietana

Aquest monument va ser inaugurat el 1950, en començar a urbanitzar-se millor tota aquesta zona i a reprendre's moltes excavacions.

3.-Antonio López i López, Marqués de Comillas, El Negro Domingo (copia de Frederic Marés d'un original de Venanci Vallmitjana).
Plaça Antonio López, a prop de Correus

Aquesta estàtua ha generat molta polèmica, però el cert és que quan la van fer va rebre molt de suport popular. Verdaguer va dedicar un poema al personatge i com que d'esclavistes, a la societat catalana, n'hi ha hagut a les millors famílies, cadascú que miri cap a casa seva. Tot i amb això durant la guerra va ser destruït el monument per la rellevància capitalista del personatge, i refet després, per Marés.

4.- A Ferrer i Guardia (copia d'un original que es troba a Brusel·les)
Avinguda de l’Estadi (Montjuic)

Personatge controvertit i avui molt sacralitzat. Precisament és dels qui té més monuments a Barcelona actualment. Fa poc van canviar el nom d'una avinguda que es deia com el nostre anterior monumentalitzat i li van posar el nom d'aquest. Potser caldria cercar noms més neutrals i menys significats políticament, com ara Avinguda de la Font, dels Tarongers, etc. Ens estalviaríem molta feina en temps de canvis i un gran nombre de polèmiques estèrils. Pel que fa als monuments, només en dedicaria a les abstraccions: a la Pau, a l'Educació, a la Generositat, a la Bondat,al Amor, a la Honradesa...

5.- General Prim (Còpia de Frederic Marés d'un original de Lluís Puiggener).

Parc de la Ciutadella

Mentre tothom es fica amb Espartero es vol oblidar que també Prim va bombardejar Barcelona, però el nostre reusenc il·lustre té altres mèrits, com ara voler cercar un rei més liberal per a la pell de brau, cosa que no va sortir bé. I també haver mort en un atemptat ben conegut, el de la Calle del Turco.

6.- Joan Güell i Ferrer (diversos autors, refet per Marés després de la Guerra Civil)
Rambla Catalunya/ Gran Via

Un altre dels molts monuments enderrocats durant la guerra i refets després per Ferrer, en aquest cas al fundador del Vapor Vell, important industrial, polític i home de negocis de l'època. Amb López van generar les dues grans fortunes del seu temps, tenen actualment poques simpaties però em temo que si els eliminem i som coherents haurem d'eliminar més de mitja Barcelona arquitectònica, monumental i literària.

7.- Joan Fiveller (Josep Bover)
Ajuntament de Barcelona


Aquesta estàtua del nostre antic conseller agosarat fa parella amb la de Jaume I. Corria una broma sobre el seu gest i el del rei, Fiveller li està dient que plou i en Jaume li aconsella que s'arreceri.

8.- Frederic Mistral
Montjuic a prop del Palau Nacional

Avui és un monument una mica amagat però en el temps de l'Exposició era al costat d'un funicular que pujava des de la Plaça d'Espanya i del qual podeu veure encara els rails i restes del muntatge. Van coincidir fets diferents, el centenari del naixement de Mistral, els actes de l'Exposició... Es va inaugurar el 1930, va ser un gran acte, van venir parents de Mistral i moltes autoritats. El bust és de l'escultor Eusebi Arnau i la resta del monument de Puig i Cadafalch, cosa que ens faria entrar en la veritable i poc gloriosa història de les quatre columnes, però ara no toca.

9. Francesc de Paula Rius i Taulet (arquitecte Pere Falqués i escultor Manuel Fuxà).
Davant del Parc de la Ciutadella, a l'actual Passeig Lluís Companys


Monument a qui va ser alcalde de Barcelona durant l'Exposició de 1888.




10.- Narcis Oller
Plaça Narcís Oller (Gràcia)

Una altra obra d'Eusebi Arnau, la seva ubicació va generar molts debats i es va col·locar finalment al principi de la Via Augusta, el 1934. La inauguració va ser important, amb presència del fill també escriptor de Narcís Oller, Joan Oller i Rabassa i de l'alcalde Pi i Sunyer. Per motius que bé poden ser una mica 'polítics' el 1942 es va traslladar a la petita plaça de Gràcia que porta el seu nom. Darrerament la base de pedra ha estat substituïda per una d'acer.