ENIGMA SABÀTIC (97): Una víctima de les circumstàncies

La nostra protagonista va néixer en un lloc tranquil i en una bona família que després va conèixer temps difícils.

Podia haver estat mestra però va topar amb un director assetjador i l'intent va tenir poca durada.

Diuen que els uniformes la tornaven boja, potser van ser la causa de la seva perdició. Així que es va casar amb un senyor el qual avui potser hauria conegut per internet ja que van contactar a través d'un anunci, cosa força habitual en l'època.

El senyor tenia una feina en un indret llunyà, sembla que no la tractava bé, era un maltractador i un faldiller, així que ella es va haver d'espavilar.

Van tenir dos fills, noi i noia. El noi va morir de petit i la noia, de jove. La causa, tot i que es van fer córrer moltes brames, podrien ser les complicacions amb una malaltia greu d'origen sexual transmesa pel pare. Van tenir problemes, com diríem ara, per la custòdia dels fills.

Es van separar i ella va fer carrera artística, tot i que sembla que allò que es diu artista no ho era gaire. Però va innovar en vestuari agosarat i segons expliquen tenia molt de glamour.

Aquest senyor barbut, molt important en el mitjà de la faràndula, va ser el seu agent.

Aquest altre senyor va ser un dels seus molts amants.

No va calcular els riscos d'un joc perillós en el qual no va excel·lir. Avui es creu que va ser una víctima de les circumstàncies, els qui l'havien ficat en l'embolic se'n van sortir i a ella la van castigar: dona, pecadora, poc espavilada per a les intrigues polítiques... 

La seva història, diuen, distreia molt la gent de la realitat del que passava, ja se sap que quan van mal dades cal trobar culpables.


Diuen que en tot va ser mediocre, tot i la mitificació. I en allò que va ser la seva perdició, no va arribar ni a aprenenta.

La seva història ha estat molt coneguda gràcies al cinema i la literatura. Aquí teniu unes quantes dames de bon veure que han estat ella:

I aquesta altra gran actriu va afirmar en una pel·lícula espanyola, tot i que ella era argentina, Jo no sóc la...

El seu nom artístic ha quedat fixat en la memòria popular com a prototipus de la dona intrigant i manifassera. La llegenda ha superat la realitat, com sol passar. El seu cap va anar a parar a un museu, i és que hi ha museus per a tots els gustos.

Segur que potser ja heu endevinat qui era ella o en teniu alguna sospita, tot i que les sospites porten a una sempre improbable certesa, car no sabrem mai  amb exactitud qui va ser i què va fer la nostra protagonista. Si voleu ampliar coneixements podeu explicar les fotografies adjuntes.