26/3/11

Història televisiva i contes de la vora del foc: ERMESSENDA, súperstar!!!



Volia fer unes reflexions sobre el tema, però com que semblo l'àvia bola, pel fet que m'estic tornant molt remugaire en les meves velleses me n'he estat. De tota manera, algú les ha fet per mi, un lector d'un diari, i com que em sembla que parla sàviament, aquí teniu el text. I és que ja tan sols ens mancarà aviat un Cid Campeador nostrat... Per fer el mateix que els de més enllà no ens cal tanta parafernàlia.

Carta publicada el dissabte 26 de març a 'La Vanguardia':

XAVIER GIL I ROMAN - Vilanant 

Sembla ser que l´única persona que ha conservat el seny envers aquesta sèrie que TV3 ha emès aquesta setmana ha estat el seu director, Lluís M. Güell. Amb molt bon criteri ha insistit que només es tracta d´una ficció històrica. Hem patit al llarg d´aquests dies tota una campanya de màrqueting per TV3 que deia que aquesta dona ha estat la més poderosa de la història de Catalunya. Fals. Ermessenda és la història d´una comtessa catalana. Fals. Bé, catalana no, occitana sí. La més poderosa de la història de Catalunya tampoc, com a molt la més poderosa dels comtats on va governar. Creadora d´una nació, res de res. Està bé que una televisió pública es preocupi de donar a conèixer als ciutadans elements i episodis importants del seu passat. Però que es faci servir la seva història per adoctrinar em sembla fer-ne un gra massa. Deia Sergio Vila-Sanjuan en un article a Cultura/ s (23/ VI/ 2010) alguna cosa així com que la cultura institucional no és tota la cultura, però que aquesta sí que té la capacitat de crear relats, marcar línies d´actuació, fixar commemoracions, definir l´aparell simbòlic i influenciar sobre l´imaginari d´un poble. Quanta raó.

5 comentaris:

Miquel ha dit...

......Quanta raó. Salut

Pere ha dit...

No vaig voler veure la sèrie: quan al mercat t'insisteixen en la salut del burro ja pots començar a cantar-li les absoltes.
O dit com a l'actualitat, quan t'insisteixen en vendre't la moto: perill.
Tot plegat, tristament, molt propi de la banalitat de l'actual TV3.

Alberich ha dit...

Vaig seguir els dos capítols amb la natural prevenció i, fent abstracció d’alguns histrionismes, i en llegir ara el criteri del seu director, dels que ens en fas referència, me’n adono que aquest hi toca força.
Una de les coses que queda prou ben expressada és la lluita entre el vell dret (l’Ermessenda en diu el dret got, que en definitiva és la refosa visigòtica del dret romà del Liber Iudiciorum) i el nou dret medieval que representa els interessos del feudalisme. Aquesta dialèctica entre el vell dret romà i el medieval és el rerefons de la sèrie, que es perd entre conflictes de família en el millor estil de les produccions de la TV3, tot i que aquesta vegada es a l’alta edat mitja i no al Poble Nou actual.

Júlia ha dit...

Ja veus, Alberich, que la crítica del comunicant, que comparteixo, no és en concret vers la sèrie sinó sobre la propaganda pesadíssima i tergiversada que es va autofer tevetrès.

Sani Girona Roig ha dit...

Sí, sí, la peropaganda de la minisèrie va fer forat.
Crec que tota una generació de gent de més de 40 anys i fins al 90 devia sentir-se ben fotut pensant en el immens grau d'ignorància que patíem tots.
Com és que mai ningú no ens n'havia parlat gens ni mica, ni era enlloc cap referència a la dona més poderosa de la història de Catalunya...
Crec que molta gent hi va caure de quatre peus en això:
Tanta propaganda de la minisèrie només volia dir que TV3 ens descobria la vertadera Història amagada de la Catalunya medieval.
I com diu el Pere, ens venien un moto que tothom volia comprar.
"Al final coneixerem la veritat històrica !!!"

Bé una bona lliçó per a tothom, per als responsables de Tv3 i per als ciutadans.

Llàstima que les coses hagin d'anar així.