Nota del Coordinador (transcrita del grup al facebook):
Ja estem a la tardor, ha passat la Mercè i hem vist ballar al gegant del Pi, demà hi ha vaga general i alguns/es diuen que aquesta forma de protestar ja és història...
Però, però, però i el Carlisme, és també història?
Aquí us passo la web del partit carlista, que dóna recolzament a la vaga:
Però nosaltres ens veiem aquest divendres per parlar, dialogar, fer vaga de mals rollos i preocupacions, respectar el torn de paraula, i amb moltes, moltes ganes de retrobar-nos a la tertúlia d'història del grup 99
Amb el llibre:
El Carlismo.
Autor: Jordi Canal.
Madrid: Alianza editorial
Any: 2000
A l'Arxiu d'història de Barcelona a Ca l'Ardiaca
C/ Santa Llúcia, 1
(Barcelona)
De 18:00 a 20:30
I després a sopar a la Palma.
4 comentaris:
Voy despitadillo...gracies JULIa...
Adelanto una mica el debat, a mi el llibre no m'agradat perquè és massa d'història política i crec que el més interessant del carlisme és saber el recolzament popular que va tenir i per què. Però espero que la tertu no es centri tant amb les mancances del llibre i es parli més de l'època i del que va representar el carlisme que crec que el llibre no ho reflecteix. Si una cosa bona m'ha passat amb el llibre és que he tingut ganes de revisar llibres, novel·les, buscar per la xarxa coses del carlisme. He revisat dos antics historia y vida dedicats al carlisme, un cuaderno de historia 16 amb un text molt ineteressant del Savall, los episodios nacionales, el Avinareta i el Zalacaín del Pio Baroja, l'actualitat carlista, el carlisme argentí creat per exiliats de la primera guerra, les historias naturals del J.Perucho, Carlos Hugo, un munt de referències que per desgracia el llibre no les reflecteix i fa semblar el carlisme com si fos alguna cosa molt marginal
A mi tampoc m'ha acabat de fer el pes, potser per la llargària i l'excés, he de dir que no l'he acabat -encara-. El carlisme va ser molt més que una doctrina política i per això la literatura és també una font d'informació important, crec que tampoc no s'ha estudiat massa a fons, encara, per la seva mateixa complexitat i la impossibilitat d'encasellar-lo, passa com amb tot allò dels nyerros i els cadells.
A més, pel que fa a casa nostra, els discursos polítics que no ens mostren la Catalunya que voldríem es tendeixen a obviar, en els nostres temps i aquella guerra civil despietada, interior i protagonitzada per catalans, 'no toca'.
Llàstima, doncs crec que moltes coses de la guerra civil no s'entenen sense entendre el carlisme català.
Miguel, Miguel, vas a suspender, jeje.
Publica un comentari a l'entrada