Romans i xinesos???

Jordi Alarcón ens fa arribar aquest interessant email d'un seu professor, a l'entorn dels romans i la Xina:

Efectivament, en una font xinesa –el Hou Han Shu, Llibre dels Han Posteriors, escrit a l'època per l'historiador Ban Gu– es recull com un general xinès i el seu exèrcit es van trobar, a l'actual Tadjikistan, amb un estrany contingent que formava «escates de peix», el que ha fet pensar que es tracta d'una formació en testudo, tan característica dels exèrcits romans; van ser vençuts pels xinesos i deportats a l'actual província de Gansu. Aquesta història ha generat molta llegenda; alguns han dit que són un contingent perdut a la batalla de Carras o Carrhae, en què els parts van vèncer els romans (i a on va morir Marc Licini Cras, un dels membres del primer triumvirat), i que segons Plini el Vell, van ser duts a l'extrem oriental de l'Imperi Part, a l'actual Tadjikistan. Fins i tot, actualment, els habitants del poble de Liqian (el «Li-jien» que apareix en un dels vincles que aporta en Josep Lluís), província de Gansu, diuen ser descendents d'aquell contingent romà deportat a Xina. Personalment, trobo que és una anècdota interessant que no es pot corroborar donada la poca informació, que té més de llegenda que de fet històric i que tampoc va ser significativa del que van ser les gairebé inexistents relacions entre Xina i Roma.

Hi ha un article interessant del llibre de Rafael Poch-de-Feliu, l'antic corresponsal de La Vanguardia a Pequín, La actualidad de China. Un mundo en crisis, una sociedad en gestación; concretament, el capítol «La legión perdida de Gansú», pp. 239-243, a on l'autor explica succintament la història i la llegenda generada al respecte, i visita l'actual poble de Liqian –a on sembla que el reclam romà podria animar el turisme de la zona–, i conclou que, donades les poques evidències que en tenim, difícilment podem establir aquesta relació. Els trets aparentment occidentals dels habitants de Liqian no són d'estranyar en una regió de pas i a on sembla que en èpoques molt remotes hi habitaven poblacions indoeuropees –com es veu en la mòmia de Cherchen, per exemple–; moltes poblacions actuals de l'Àsia Central, incloses les regions occidentals de Xina, a més, també tenen trets indoeuropeus.

D'altra banda, però, sí que és més plausible –com apareix en alguns dels vincles que ens passa en Josep Lluís– que algunes poblacions de l'Àsia Central descendeixin dels grecs, i això no té res d'estrany, ja que la presència de l'Imperi Hel·lenístic i els regnes que en van sortir va ser molt sòlida. No en va, les primeres representacions antropomòrfiques que es faran del Buddha al nord de l'Índia, a la regió de Gandhara, seran d'un estil completament hel·lenístic, amb un Buddha que sembla un príncep grec; fins aleshores, l'art búddhic era totalment iconoclasta. Alguns potser vau veure'n alguns exemples fa uns anys –crec que el 2001– a una exposició sobre l'Afganistan a la Casa Macaya, a Barcelona. Convé recordar, però, que els exèrcits d'Alexandre no van anar més enllà del Pamir, i no en va.

Amb tot plegat crec que cal tenir en compte el tipus de contacte que hi podia haver en aquella època entre els dos extrems del continent euroasiàtic. Penseu que és un territori immens, ple de grandíssims accidents geogràfics, amb les serralades més grans del món, així com deserts, etc., i a on hi ha poblacions i maneres de pensar molt diverses. Les comunicacions al món antic no eren gens fàcils, i si algú mai va travessar en aquella època tot el continent, no n'ha quedat registre. El que sí que hi ha, però, són notícies que tenen uns d'altres a través dels veïns d'entremig, que es basen en el que se sentia a dir, en informacions fragmentàries i fantasioses; us passo, en un parell de vincles extrets de la web de l'assignatura «Història de l'Extrem Orient», que fins fa no gaire era impartida a la facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, dos reculls de textos, un sobre notícies a Occident sobre Xina i viceversa:

http://www.upf.edu/materials/huma/central/historia/eo/docums/romxin.htm


http://www.upf.edu/materials/huma/central/historia/eo/docums/xinrom.htm

També cal tenir present que Roma coneixia la seda, vinguda de Xina –a través dels parts– i que igualment, a Xina van arribar elements del món mediterrani com el raïm o les olives, entre altres productes. Convé que pensem sempre en una xarxa de petits trajectes al llarg del continent, que es van encadenant, més que en una sola ruta d'un extrem a l'altre –el que seria la Ruta de la Seda–; Roma, a més, era un apèndix molt perifèric del gros dels intercanvis comercials que hi havia al continent, que es feia sobre tot entre Xina, l'Àsia Central i l'Índia. Potser els soldats de Cras va anar a parar a Liqian i van tenir-hi descendents, però no tenim prou indicis que ho corroborin, i el fet no passaria de ser una anècdota, ben interessant, tanmateix.
Ander Permanyer Ugartemendia