En alguna ocasió havíem comentat la necessitat d'elaborar alguna crònica o resum del contingut de les tertúlies. El coordinador em fa arribar la de la darrera trobada, sobre la qual podeu fer aquelles puntualitzacions que us semblin convenients, a veure si la participació s'anima i enriquim el debat virtual.
CRÓNICA DE LA DARRERA TERTÚLIA
El passat divendres, 2 d’octubre, vam iniciar la tercera temporada de tertulies d’història, amb una gran de participació, 22 persones a la Sala Dalmases de Ca l’Ardiaca, dialogant, aprenen i passant-ho bé.
El llibre llegit i debatut va ser Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques, de Carme Batlle i Teresa Vinyoles dues professores d’història medieval de la Universitat de Barcelona que recullen en aquest llibre anys de recerca sobre la vida quotidiana a l’edat mitjana.
El llibre no va agradar a tothom, alguns el vam trobar massa planer, superficial, que tocava molts temes però que no aprofundia en cap, que li mancava una metodologia, o que era més aviat com una guia de la Barcelona Medieval que podia ser molt útil per a novel·listes històrics. Altres van considerar que li mancava una major contextualització històrica o com a mínim un glossari final per el públic no expert.
A molts altres els va agradar, veien que era un bon retrat de l’època, que tractant la vida quotidiana ens donava una visió de la història que sovint a la història política, predominant, no es reflectia. També es van valorar els anys de treball de les dues autores buidant documentació als arxius. D'altres van dir que potser la manca de mètode, amb continues anades i tornades i sense cap fil conductor, feia més interessant el llibre.
A molts dels tertulians el llibre els va fer reflexionar sobre el passat i veure que no havíem canviat tant, que des de les cançons de Nadal, a les feines, l’estructura gremial de molts oficis (tancats o amb una sèrie de requisits molt estrictes per fer carrera) continuaven sent molt semblants, sinó d’ara si de fa 50 anys, i fins i tot els pirates que llavors amenaçaven la costa catalana els podíem comparar als lladres d’autopistes o als carteristes que ronden per les Rambles. Alguns van considerar que una reflexió així no es podia fer i que la vida havia canviat molt, i que a la baixa edat mitjana Barcelona no tenia port, que els oficis d’ara no tenen res que veure amb els de llavors i que aquestes comparacions de vegades banalitzaven la història. Una participant va contestar dient que precisament havia estudiat història per comprendre millor el present i que una reflexió així la veia necessària.
Una cosa que va sobtar a gairebé tothom del llibre és com l’esclavisme estava estès per tota la ciutat, sent amos d’esclaus des de la noblesa feudal fins els comerciants i els gremis. Per un costat es va considerar que la influència marxista i la clàssica divisió de la història en “comunisme primitiu, esclavisme, feudalisme i capitalisme” havia condicionat molt la interpretació històrica, relegant l’esclavisme al món antic i obviant-ho en altres èpoques com la que retrata el llibre. També es va apuntar al cristianisme com el responsable de tapar una realitat que moralment era molt discutible. I finalment també es va assenyalar que l’esclavisme havia estat més centrat el seu estudi en el món antic o en l’època moderna, en aquesta última amb aquells milions d’esclaus negres que van ser traslladats a Amèrica, i que l’esclavisme medieval havia estat menys estudiat. Malgrat les critiques que va rebre el materialisme històric i com havia condicionat sovint la interpretació històrica, una participant va destacar les aportacions del marxisme a la historiografia.
En la tertúlia també es va parlar del matrimoni i com a la baixa edat mitjana es convertia en un mer contracte econòmic i desplaçava l’amor fora d’aquesta unió. Una participant va considerar que això acabaria condicionat una doble moral que arribaria fins ara i que deixaria les passions forà i l’estabilitat dins del matrimoni. En el que va discrepar un participant que no es podia jutjar el fet moral en el matrimoni medieval que era construït només com a un contracte econòmic, encara que sempre sortia “l’imbècil” com el Francesc Eiximenis en aquell moment històric, que buscaria la justificació moral.
Por últim destacar que un participant va considerar que el llibre passava de puntetes un esdeveniment tan transcendental com la matança del Call, considerant-ho el fet més important que havia passat a Barcelona a la baixa edat mitjana, ja que es va eliminar una comunitat que tenia una gran importància econòmica i social per la ciutat, però que aquí a Catalunya més aviat ens agradava recordar l’expulsió de 1492.
Segurament m’he deixat moltes coses però les podem continuar discutint dins del blog, a través dels comentaris.
En resum una gran tertúlia, en la que hi va haver molt de marro i fortes discrepàncies, i això que aquesta vegada no vam parlar de la guerra civil, ja veurem la pròxima com acabarem, ja que parlem del pistolerisme, espero que no se’ns escapi cap tret. Aquesta tertúlia no l'hauríem de a l’arxiu sinó a Can Pistoles.
LLIBRE PER A LA PROPERA TERTÚLIA
El pistolerisme
Barcelona (1917-1923)
Autor: Albert Balcells
Segell editorial: Editorial Pòrtic
Col·lecció: Història nacional [Núm 4]
El llibre s’il·lustra amb una esplèndida col·lecció d’acudits gràfics de la premsa de l’època.
Text de la contraportada
Barcelona, rebatejada com la Rosa de foc, va ser l’escenari de centenars de crims selectius entre representants sindicals i agents burgesos. La tradició del pistolerisme ja era forta a finals del segle XIX i va tenir capítols catastròfics com el de la Setmana Tràgica el 1909. Així i tot, entre els anys 1917-1923 va adquirir el seu punt més àlgid. Personalitats com Francesc Layret o Salvador Seguí el Noi del Sucre, entre molts d’altres, van morir cosits a trets, i les vagues violentes eren a l’ordre del dia. La més emblemàtica, la dels treballadors de la fàbrica elèctrica La Canadenca, el 1919, que va durar tres mesos, va arrossegar els obrers de tot Catalunya, va provocar assassinats a tots dos bàndols, va deixar Barcelona a les fosques i fins la premsa va haver de parar deu dies. En aquest marc històric, sorprèn descobrir les xarxes i grups armats que coexistien a banda i banda: des dels proanarquistes fins a la gent d’ordre del Sometent. Fins al punt que el crim i el pistolerisme era un tema quotidià per als barcelonins de l’època. Ho demostren la quantitat d’acudits gràfics que publicava la premsa, en capçaleres tan punyents com L’Esquetlla de la Torratxa o La Campana de Gràcia, però també en diaris de to més seriós. És per aquest motiu que Albert Balcells ha optat per fer-ne una selecció i acompanyar el text amb les vinyetes que considera més representatives.
10 comentaris:
Veig que em vaig perdre un debat animat. Voldria comentar que jo també m'uneixo a aquells i aquelles a qui no va acabar de convèncer el llibre. Em sembla que li falta aquesta contextualització que algú comenta i que és una mica inconex, amb un seguit d'anècdotes per il·lustrar els temes que de vegades queden per acabar d'explicar.
Em sembla excessiu el pes que es posa en una 'lectura feminista' de la posició de la dona, això es pot fer extensiu a moltes èpoques de la història, el matrimoni va ser un contracte fins fa quatre dies, i ho és encara a molts països. Fins i tot personatges com Montesquieu,més endavant, creien millor que el matrimoni es fes d'aquesta manera i no subjecte a les passions, ja que era un pilar social important.
Cau en aquest sentit en un defecte molt humà, llegir el passat en clau de present, obviant la mentalitat de l'època.
Precisament he llegit aquests dies una biografia de Ferrer y Guardia (ja sé que em faig pesada) de Juan Avilés que m'ha agradat molt i m'ha reconciliat -una mica- amb el personatge, ja que analitza el context i t'adones que molts sectors socials i personatges de l'època, com Ferrer mateix, 'creien' en allò que predicaven, com també hi creuen, per exemple, els terroristes suïcides. L'anàlisi de les mentalitats en el seu context és un dels reptes més problemàtics de la història del present.
Un altre exemple; la tortura pot semblar avui un disbarat, però si tenim transcripcions dels processos on aquesta s'utiltizava, per exemple, en els de bruixeria, era perquè era totalment legal i acceptada per la societat, altrament no haurien documentat aquells processos, com passa avui, que la tortura s'amaga, encara que existeixi, perquè hi ha un altre referent moral.
Em sembla que me n'he anat per los cerros de Úbeda,perdoneu.
He començat el de Balcells i per ara em sembla força ponderat.
Hola Júlia
Et vam notar a faltar a la tertúlia però bé ja falta menys per la pròxima i ja ens retrobarem. El llibre que parles del de Juan Avilés me'l vull llegir,a més el recomenava en una entrevista la Teresa Abelló,historiadora experta en anarquisme.
La Teresa Abelló m'encanta, m'ha agradat molt sempre que l'he escoltat i vindrà a fer una xerrada al Poble-sec pel febrer. A més, em sembla que també té una mica de mania al Ferrer, he, he.
Per cert, a la inauguració de l'exposició vaig veure els senyors Comas i Vinyes.
Sobre el llibre, em sembla ponderat, posa les coses al seu lloc, no sacralitza ni condemna gratuïtament, interessant.
(He entrat a llegir la crònica, m'ha semblat molt interessant i per poder seguir les actualitzacions he fet alguna cosa que em sembla que està malament, perquè surto a dos requadrets com a seguidora i em sembla una mica massa... No sé si ho sabré desfer...)
Bé, sobre els matrimonis de la baixa edat mitjana: que el matrimoni és essencialment un contracte econòmic i social a moltes civilitzacions i a molts moments de la història és sabut, però en el llibre s'explicita que hi ha una legislació clara i precisa de mitjan segle XIII, si no recordo malament contra "els matrimonis secrets" o sigui sense permís patern. Vol dir que n'hi havia, o potser que n'hi començava a haver més; o potser que el poder va decidir que no interessava que n'hi haguessin en absolut. Però no sabem perquè ni se'ns donen pistes del que devia passar de particular.
És en aspectes d'quests que t'agradaria que les autores anessin més enllà dels molts casos que han estudiat i que descriuen; que avencessin hipòtesis.
A l'altra banda de la balança hi ha que, amb tants casos concrets, surten coses francament dvertides com per exemple que al primer empleat escombriaire li deien "tiragats a mar" o que ja hi havia alguna ordenança contra les pintades a les parets.
Això de pintar les parets és ancestral, els romans també hi tenien molta tirada, si encara resultarà que les pintures rupestres eren 'gamberrades de desvagats'.
Sobre l’esclavisme, jo tinc idees molt rares, crec que no s’ha acabat. Simplement s’ha transformat, ara en sabem més, no son propietat de ningú, els agafem quan els necessitem i desprès els deixem i que s’espavilin, no els tenim d’alimentar ni cuidar aixi no ens preocupa que perdin valor. Tampoc els anem a buscar, fem que ells vinguin i es paguin el passatge.
Ja se que és una passada, però que voleu que us digui, aquesta societat i els que la formem no se on acabarem.
Oriol, tens raó, però crec que no són ben bé la mateixa cosa, encara que tinguin molts punts de contacte. L'esclavatge 'tradicional' es vigent encara a alguns països d'Àfrica i d'altres remots indrets. El que passa és que històricament se'ns va donar per fet que el cristianisme havia 'acabat' amb el tema, cosa que no és certa ni de bon tros. Això sense comptar el dels negres 'importats', Brasil i Espanya van (vam, molts catalans tenien negocis a Cuba) ser els darrers en abolir-lo. Cal dir que la consideració vers ètnies no blanques, així com vers la dona, era molt diferent d'ara i per tant la cosa es tolerava sense manies per part de tothom, llevat de quatre filàntrops preocupats per la humanitat.
Sobre el tema, cal recordar un parlament que fa el personatge de Brando a Queimada en el sentit de comparar l'esclau a la dona legítima, que s'ha de mantenir i cuidar, més o menys, i l'assalariat i l'amant, a la qual s'utilitza quan cal, se la paga i ja està. Em temo que aquesta mena de consideracions economicistes també tenen a veure amb el rerefons de les abolicions, malgrat que sempre hi ha hagut bona gent a qui ha repugnat l'explotació, sigui sota la forma que sigui.
Bé aquest blog s'animat.
Si ja sabia que anaven el Pau i el Comes, a la mateixa tertúlia es va informar de la inaguració de la expo. Per cert ara que parles de Queimada amb el Comes en la post tertúlia vam tornar a parlar de fer video-forum, i que aquests podrien ser trimestrals, però sense deixar la terúlia aquell mes, que és la mare de tot. Tindríem que buscar un lloc, potser a un centre civic. Un altre tema, que va sortir a la tertúlia, es el de relacionar el passat-present i comparar-ho, jo crec que aquest llibre convidava molt a fer-ho, ja que era de Barcelona i vulguis o no era fàcil establir el com era i com és. Però crec que és una pràctica, el relacionar passat-present que cada vegada es fa més en els llibres d'història, sobre tot en els de medieval o antiga, no fent una història comparada sinó en determinats aspectes fer aques link per comprende millor el passat i el present, i així també a propar la història a més públic, i no només per erudits en la màteria. Sobre el tema aquest, vaig fer una petita recerca teòrica sobre didàctica de la història que una part parlava d'això i ja la pasaré per fer un post perquè és una mica llarga.
Perdó per la falta "s'ha animat" volia dir
Publica un comentari a l'entrada