Per anar recollint noves aportacions sobre la Setmana Tràgica podeu accedir al darrer número de la revista de l'Associació de Sociologia de l'Educació, escrit per Gregor Siles i Adriana Aubert:
Centenario de Ferrer Guardia: historia y sociología de la posibilidad.
12/5/09
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Volia destacar que a l’article vam remarcar la proposta interclassista i educativa de Ferrer com a proposta de resolució pacifica dels conflictes. Per altres costat com a causa de la setmana tràgica, més enllà del anticlericalisme i les quintes de la guerra del Marroc, vam destacar aspectes com la immigració, les crisis del capitalisme de finals de segle, i la desaparició de l’artesanat. Jo ara si el tornés a escriure afegiria també raons de gènere, que en un altre article que hem fet les hem afegit. A la setmana tràgica les dones van tenir un paper protagonista i moltes d’elles eren prostitutes, la dona de les classes populars, i més la immigrant sofrien una triple explotació com a dona, treballadora, i per manca de educació rebuda, que a tots se’ls privava però a les dones encara més. Moltes dones obreres per sobreviure tenien que complementar el seu sou amb la prostitució, així com les que servien a les cases burgeses sovint sofrien abusos dels senyors i no tenien cap possibilitat de denunciar-ho, amb l’única solució d’abandonar la feina i amb moltes dificultats de trobar un altre. I també sofrien abusos per part dels homes treballadors, això provocarà que durant la dècada dels 10, les dones siguin protagonistes, ara elles soles de vagues, revoltes, protestes. (us remeto al llibre de la Temma Kaplan, Los movimientos sociales en Barcelona en la época de Picasso)
Publica un comentari a l'entrada