El silenci de les campanes

El silenci de les campanes, del cassanenc Jordi Albertí, va ser el primer llibre a debatre en les tertúlies del grup 99, segons suggeriment de Pau Vinyes, sobre tot pel fet de ser aquest un tema avui poc explicat de forma objectiva.

El llibre aprofundeix en la persecució religiosa a Catalunya, durant la Guerra Civil, tema encara molt polèmic, com es pot comprovar a través dels diversos comentaris que s’han escrit als mitjans sobre aquest llibre. El tema de la persecució religiosa, sobre el qual, durant anys, s’havia estès una mena de consens que s’estimava més no tocar-lo, en el marc d’allò que es va dir ‘la reconciliació nacional’, s’ha tornat a desvetllar amb les canonitzacions papals i les reivindicacions inherents a la memòria històrica del bàndol republicà.

El llibre es va triar, precisament, a partir de l’interès en conèixer aquest tema, per part de molta gent jove que n'ha sentit parlar poc. Malauradament, el llibre no va respondre a les expectatives que havia desvetllat, sobre tot per una qüestió de metodologia i, potser, també, de grapa a l’hora d’explicar els fets. Compta amb una part documental important, amb algunes descripcions colpidores, però es queda curt en analitzar el context social i polític i els precedents històrics en profunditat.

Per una banda, potser caldria no limitar la persecució religiosa als religiosos, sinó inserir-la en el marc de la repressió vers diferents persones d’ideologia conservadora, encara que hi va haver bona gent que va rebre per tot arreu i sembla que a aquestes víctimes sense ideologia clara no les reivindica ningú. També s’hauria d’analitzar tot plegat en el context espanyol, ens agradi o no, ja que la persecució religiosa no es va limitar a Catalunya. Resta per analitzar el paper de l’església durant la postguerra, que va anar també des d’una posició venjativa fins a una ajuda generosa als represaliats per part de bones persones (molta gent va salvar la vida gràcies a avals de capellans, de la mateixa manera que molts capellans es van poder salvar gràcies al suport de republicans agosarats), però que va aprofitar, com a institució, la seva posició de poder, molt reforçada per l’ajuda institucional als franquistes fins als canvis que el Concili Vaticà II va promoure. La complexitat de la Guerra Civil es pot trobar en qualsevol història familiar desacomplexada, ja que, en la majoria, es va rebre per les dues bandes.

Molts dels articles i llibres que tracten aquest tema provenen d’autors gironins i potser caldria aprofundir en el que podia representar aquella persecució en un context més conservador i catòlic, carlista, amb molt de jovent estudiant en seminaris i on moltes famílies comptaven amb fills capellans o filles monges. El mite d’una Catalunya esquerrana s’esberla quan s’aprofundeix en tot plegat i ens trobem amb un país variat i complex, divers, en el qual la repressió envers l’àmbit religiós va tenir un efecte evident en moltes persones d’idees republicanes, però més moderades, davant d’aquells fets.

Per fer-nos una idea de l’època, de l’anticlericalisme que ja feia anys que cuejava, de vegades propiciat pels mateixos governs a través de propagandes barroeres, cal anar enrera fins a la Setmana Tràgica, amb llibres tan interessants com el de Joan Connelly Ulman i d’altres, més generals, com La pólvora y el incienso, d'Hilari Raguer. La bibliografia és extensa i sovint costa d’orientar-s’hi. El paper de l’església també va ésser divers, ja que en el seu interior hi havia classes socials molt diferents i cal comptar amb el gran nombre de persones que hi pertanyien, de vegades tan sols per manca d’altres perspectives de subsistència o promoció social.

Per tal d’aprofundir en el tema des d’una perspectiva molt diferent, es va proposar per al proper debat acabar el llibre d'Albertí i iniciar la lectura d’un text clàssic: Maragall i la Setmana Tràgica, de Josep Benet.

Els comentaris a aquest llibre que es poden llegir a la xarxa mostren com la ideologia encara pesa, i molt, a l’hora d’analitzar amb una certa objectivitat l’època i la tragèdia que va representar la Guerra Civil.