13/5/08

Maragall i la Setmana Tràgica




El segon llibre que es va debatre a la tertúlia va ser Maragall i la Setmana Tràgica, de Josep Benet.


Aquest llibre, avui ja un clàssic, va merèixer el premi Lletra d’or, quan es va publicar. Es important remarcar que la seva publicació es va fer a principis dels seixanta. A principis dels noranta es va reeditar, però ara ens caldria, potser, una nova reedició ja que per llegir-lo s’ha de recórrer a les llibreries de vell o a les biblioteques.

La lectura i debat del llibre de Benet va coincidir amb la mort del polític i historiador, cosa que va afegir càrrega emotiva al tema. Va haver-hi unanimitat en considerar-lo un molt bon llibre, ben estructurat, també vinculat a una ideologia determinada, però amb subtilesa i intel·ligència i, sobretot, mètode històric i honradesa.

És un llibre amb notes, referències i contextualitzacions que reivindica la figura de Maragall, situant-lo molt per davant d’altres figures lligades a la burgesia i la intel·lectualitat de l’època, però que, quan anaven mal dades, es van estimar més callar o donar, fins i tot, suport a la repressió que va desembocar en les conegudes penes de mort, entre les quals la de Ferrer i Guàrdia.

Prat de la Riba no va voler publicar l’article de Maragall, La ciutat del perdó, al qual es fa referència al llibre, que també incideix en el valor del contingut de l’escrit sobre L’església cremada, i tot plegat fa pensar en les dificultats i pors, potser encara vigents avui, del catalanisme avançat, però més conservador i dretà, a l'hora d'enfrontar-se amb fets dramàtics i amb un rerefons revolucionari. Maragall se situa, a través de Benet, en un estadi de compromís molt remarcable, que pot semblar tebi, però que cal ubicar en el seu moment històric, cosa que el fa molt valuós.