ENMIG D'ORATS I SAVIS

EL PERSONATGE OCULT (4)

2012-01-27T17:58:00.002+01:00

Avui el nostre personatge és una dama de ranci llinatge.

1.- Es va casar, molt joveneta, amb un senyor molt més gran que ella, tot i que noble i poderós. El matrimoni no va agradar a molta gent, en tot plegat s'hi barrejaven interessos dinàstics, oportunismes, estratègies polítiques. Encara més aleshores, quan la majoria de manaies eren parents.

(el seu germaníssim)

2.- Van tenir un fill el qual, de viure, hauria pogut canviar el destí de molts indrets, però va morir en néixer.

3.- Diuen les males llengües que el seu marit, el qual estava molt encaterinat amb la dama, va morir a causa de prendre remeis destinats a augmentar la potència sexual, en l'intent de repetir l'experiència procreadora i satisfer els anhels amorosos de la jove esposa.

4.- Les males llengües també expliquen que, ja vídua, va tenir un afer amb el seu nét, tot i que era un nét del seu marit. D'aquest afer en va néixer una noia. Les qüestions familiars, en aquells temps, eren complexes i embolicades.

5.- La pensió de viudetat era molt digna. Tot i amb això es va casar dues vegades més.

(Segona dona del tercer marit)

6.- Amb el darrer marit, que la va sobreviure i que es va tornar a casar després, van establir en els seus territoris una cort brillant i culta. La segona dona del tercer marit, en quedar-se vídua, va continuar protegint les arts i la literatura, ja que va ser també una dama cultíssima i fins i tot defensora, a l'estil de l'època, del paper de la dona.

(quadre històric que fa referència a les revoltes de la pista següent)

7.- Poca broma amb la dama: a causa d'unes revoltes de l'època va endegar una repressió molt important, es diu que amb el nombre respectable de vuit-centes penes de mort, més les de presó o desterrament i unes abusives multes i tributs.

8.- De jove era bonica i esvelta, però probablement a causa d'alguna malaltia, va acabar esdevenint obesa, fins al punt que en una ocasió es va enfonsar el sostre del saló on romania. La segona dona del seu tercer marit, per a la qual aquest marit era el segon, també va patir el mateix de gran.

9.- El tercer marit havia estat empresonat pel primer, en l'època del primer casament de la dama, a causa d'una mena de traïció juvenil. El xicot va aguantar a la presó i al capdavall la sort va fer girar la truita, sembla que era un cavaller culte, encisador i sofisticat.

10.- La cúpula de la fotografia pertany al monestir en el qual reposa la dama on el dia del sant al qual es va dedicar l'indret, a les deu del matí, els raigs de sol il·luminen el lloc on probablement descansen les restes de la nostra noble protagonista.

Ibn Mardannis, el Rei Llop de Múrcia (personatge ocult, 3)

2012-01-27T07:46:00.001+01:00

El personatge era Muhammad Ibn Mardanis (1124-1172), Rei de Múrcia. Els límits del seu regne no eren els actuals.

La imatge de Fraga feia referència a que el nostre personatge va ser el darrer governador musulmà de Fraga.

Va firmar un tractat sobre aquella població amb Ramon Berenguer IV, que era el del monument.

La imatge de Crist pertany a Monteagudo, on el rei va tenir una important residència.

El castell és Santa Catalina, a Jaen, d'on era rei el seu sogre, amb el qual va tenir problemes.

I el llop fa referència al seu sobrenom, Rei Llop o Lope.

En els enllaços que indico podeu trobar molta més informació interessant sobre el personatge.

Intentaré alternar homes i dones en aquests personatges ocults, així que demà toca una dama.

EL PERSONATGE OCULT (3)

2012-01-20T07:02:00.001+01:00

El nostre personatge d'avui és un senyor de la seva època que va intentar mantenir la seva independència i poder en un moment de lluites pel poder, un moment com tants altres que són i seran, vaja.

1.- Sóc d'Imserso pel Mar Menor i el meu protagonista té a veure amb aquestes terres, de les quals, en l'època, es deia que...'gran part del terreny disposa de regadiu, l'envolten per tots costats arbredes i horts, en una distàcia de dotze milles, tant és així que qui hi va camina sota l'ombra dels arbres, el cant dels ocells i el curs de les aigües, fins arribar a la porta de la ciutat...'

2.- No us espanteu, la seva relació amb el senyor de la fotografia ve del cognom, amb el qual la joventut del nostre protagonisme hi té una relació.

3.- La relació es va acabar i va haver de firmar, amb aquest senyor del monument, gran conegut nostre, un tractat de pau en el qual va intentar obtenir avantatges per als seus.

4.- En morir un seu oncle va heretar terres i títol. La seva època va ser bona per a aquell territori: va millorar el regadiu, va establir indústries artesanals importants...

5.- Tot i amb això es veu que li agradava la gresca i el titllen de llibertí.

6.- La felicitat no dura sempre. Un grup de lluitadors esforçats anaven prenent poder. Aquests van aconseguir arribar a la capital, la qual, gràcies a les seves bones muralles no va poder ser conquerida, tot i que van destruir moltes residències importants, entre les quals una del nostre protagonista que era per aquí, tot i que no s'hi podia veure aquesta imatge, aleshores:

7.- L'ajuda de un gran nombre de soldats, molts dels quals no eren de la seva religió, ja que aquest senyor tenia molt bones relacions amb els qui tradicionalment ens explicaven que es barallaven, no va poder evitar la derrota.

8.- Aquestes bones relacions les havia aconseguit a força de pasta, i no de pasta de sopa, tot i que diuen que per les seves terres hi fabricaven una mena de fideus. Ell també era expansionista i va anar incorporant territoris al seu regne, amb molts èxits i alguna derrota.

9.- El seu sogre era senyor d'un lloc on podem veure aquest castell de la fotografia. Van renyir, no sé per quins motius, i ell va atacar i conquerir els territoris del pare de la dona.

10.- El sobrenom amb el qual se'l va conèixer fa referència a l'animaló de la fotografia. És un personatge poc conegut pel fet que la història d'aquella època se'ns ha explicat resumida i malament, és una època amb llums i ombres en la qual la divisió del poder porta també a la seva feblesa. Quan ell va morir els seus fills es van apressar, de forma realista, a declarar-se vassalls i seguidors religiosos dels atacants els quals el pare havia intentat combatre i controlar.

Avui he anar molt lluny en el temps, tot i que això de l'espai i del temps és relatiu. Intentaré alternar els personatges masculins amb els femenins. Au, a googlejar!!!

Maria Rasputín (personatge ocult, 2)

2012-01-20T06:32:00.001+01:00

Efectivament, la dama era Maria Rasputina, filla predilecta del famós Rasputín. Dels altres fills legítims, un noi i una altra noia, no se'n va saber el final.

El quadre mostrava Pokrovkoye, la regió on van néixer ella i el seu pare, del paisatgista rus Alexey Bogolyubov

La fotografia mostrava el príncep Felix Yusúpov i la seva esposa Irina Aleksándrovna Románova, joves. Yusúpov va ser l'assassí de Rasputín però, malgrat ser un home inquietant, va ajudar molt els refugiats russos de París.

Christopher Lee, qui, per cert, havia conegut Maria Rasputina, va ser Rasputín en una de les moltes pel·lículas sobre aquest personatge.

EL PERSONATGE OCULT (2)

2012-01-14T21:00:00.000+01:00

Avui el personatge és una dama. La seva fama li va venir per part de pare, altrament no sentiríem una gran curiositat per ella malgrat que la seva vida va esdevenir aventurera, llarga, viatgera i excitant.

1.- Va col·laborar amb el diari La Vanguardia on va publicar articles sobre la seva vida.

2.- Va morir l'any 1977, no anava amb el segle però gairebé.

3.- La seva vida va ser de pel·lícula, potser per això, després d'haver passat per més de mig món, va morir a prop de Hollywood.

4.- Va escriure tres llibres de memòries reivindicant el record del seu inquietant pare, també va col·laborar en un llibre de cuina on explicava la recepta de la sopa de bacallà, que es veu que al pare li agradava molt.

5.-En alguns d'aquests llibres afirma que es certa la llegenda sobre la mida del penis patern, un dels més grans coneguts oficialment per la història (40 centímetres) i que sembla que guarden en algun lloc amb molta cura i exhibeixen de tant en tant a museus seriosos. Prohibit fer brometa o acudits de mal gust.

6.- Va treballar en molts oficis, durant molt de temps en un circ, com a ballarina i domadora de lleons, però també va donar classes de la seva llengua, va fer de mainadera i va treballar en indústries diverses i en hospitals. Es va casar un parell de vegades.

7.- El primer marit, admirador del pare, era força aficionat a l'espiritisme,a més d'estafador, i ella deia que també tenia poders psíquics. Va morir l'any 1926, a l'exili i aleshores ella es va haver de posar a treballar de valent per pujar les filles.

8.- Aquest bonic quadre mostra un paisatge proper al lloc de naixement de la nostra protagonista i del seu famós pare. L'any 2005 una descendent de la família va visitar l'indret, per aquí va viure també un temps Gala, la dona de Dalí. Hi ha l'intent de promocionar-lo turísticament i el tema familiar de la dama pot ser un reclam per a la zona tot i que el lloc és absolutament desaconsellable als fredolics.

9.- Aquest senyor tan ben acompanyat va ser un home contradictori, amb llums i ombres, però recordat sobretot pel seu paper en la dramàtica història familiar de la nostra protagonista. Va morir vell i exiliat, a París, i va ajudar molts dels seus compatriotes que també eren a l'exili.

10.- El cinema i la televisió s'han interessat sovint per la història del pare de la nostra protagonista i no tant per ella. Actors com Lionel Barrymore, Emund Purdom o Christopher Lee van donar-li vida. Avui sembla que la seva vida i miracles s'han exagerat en molts aspectes, cosa que ha fet que el gènere sobre aquest senyor vagi des de les pelis de terror a les d'alt contingut eròtic.

Jean Jaurès (personatge ocult, 1)

2012-01-13T06:43:00.001+01:00

El personatge era Jean Jaurès, el nom del qual és avui habitual a moltes avingudes i centres oficials francesos, fins i tot el porten estacions de metro gavatxes, tot i que en la seva època no el van tractar pas gaire bé i fins i tot el seu assassí se'n va sortir amb poca condemna i, a més, la família de Jaurès va haver de pagar els costos del procés. Si viatgeu per França us ensopegareu sovint amb referències a aquest personatge en carrers i edificis.

Jaurès va ser un home avançat en moltes coses que avui semblen lògiques però defensar les quals, en la seva època, no era fàcil. Era contrari a la guerra mundial, ell va ser assassinat abans no esclatés el conflicte, l'any 1914. Defensava les llengües regionals franceses, una manera de pensar que sembla que el país veí no ha entés encara, malgrat els molts homenatges a Jaurés.

Va fundar L'Humanité i també va criticar de forma profundament humanista la política colonial, tant la francesa com la d'altres països.

Sovint s'homenatja personatges remarcables de forma oficial sense tenir en compte ni recollir les bones idees que defensaven i per les quals van morir.

Les imatges pertanyien al municipi d'Eivissa, on va residir l'assassí de Jaurès, Raoul Villain, i on era conegut con es francès de sa cala. A l'inici de la guerra civil espanyola va ser afusellat per haver espiat a favor del franquisme. El Cafè era Le Croissant, de París, on va ser assassinat Jaurès. La catedral és la de Castres, on va néixer Jaurès. El gravat pertanyia al cas Dreyfus, Jaurès va prendre partit pel militar injustament degradat en aquell desgraciat afer.

La relació amb Carlos Gardel ve del fet que el cantant i la seva mare van viure a París, al carrer que porta el nom de Jean Jaurès on es recorda aquesta estada amb una placa.

Jaurès va ser un internacionalista pacifista. Això de l'internacionalisme avui, per desgràcia, no està de moda i es confon amb una postura globalitzadora i uniformitzadora que no té res a veure amb les idees de persones com Jaurès i d'altres pioners del socialisme humanista. El pacifisme sembla que és admès, en teoria, en la societat occidental, però no s'està mai prou vacunat en contra de la violència i el radicalisme.

JORNADES SOBRE HISTÒRIA I DRETS D'IMATGE I REPRODUCCIÓ

2012-01-12T07:42:00.001+01:00

Aquest cap de setmana s'organitzen al meu barri, el Poble-sec, unes Jornades a l'entorn del tema, cada dia més complex, dels drets d'imatge i reproducció i la problemàtica amb la qual es troba la recerca a l'hora de citar o reproduir documents, fotografies, filmacions.

Comptarem amb gent com el professor Josep Fontana en l'acte inaugural i Carles Balaguer en una de les xerrades. Menciono aquests dos personatges per ser els més coneguts, tot i que hi ha moltes intervencions interessants.

Com sol passar en aquest tipus d'iniciatives, organitzades amb pocs recursos, poc temps i molt voluntarisme, pot ser que algun conferenciant falli o que hi hagi algun petit canvi d'horari. Aquestes jornades han estat organitzades per CERHISEC i d'altres centres d'estudi dels barris de Barcelona (Montjuïc, Sant Andreu del Palomar, Clot-Camp de l'Arpa, Gràcia).

Podeu venir i apuntar-vos allà mateix. Si voleu assistir de forma puntual el dissabte a alguna xerrada no hi ha cap problema i, en tot cas, pregunteu per mi, que hi seré tot el dia, el mateix que el diumenge, al Molino.

Podeu trobar més informació en aquesta adreça web.

La inscripció val quinze euros però per a persones relacionades amb la història o associades a alguna institució cultural només són deu. Dissabte hi ha possibilitat de dinar, al preu de deu euros. Les xerrades es faran al Centre Cívic El Sortidor, a la plaça del mateix nom del Poble-sec i el dinar a l'Escola Anna Ravell, que es troba a la mateixa plaça.

Si algú vol assistir a alguna xerrada puntual no hi ha cap problema. L'acte de diumenge, al Molino, en el qual es passarà el documental sobre Jacques Leonard, amb assistència dels seus fills, és obert a tothom.

A veure si us animeu a venir! Feu-ne difusió a les persones interessades!!!

EL PERSONATGE OCULT (1)

2012-01-06T07:52:00.001+01:00

Inicio una nova sèrie d'enigmes setmanals sobre personatges del passat, artistes, polítics o fins i tot grans secundaris, per endevinar els quals donaré deu pistes, que poden ser també imatges que podeu identificar i relacionar amb el protagonista. Espero que us animeu a participar i a refrescar els vostres vells coneixements històrics.

1.- Mestre i filòsof, polític i socialista moderat.

2.- Va iniciar-se en la política jove, cap als vint anys.

3.- Va defensar, sense èxit, l'ensenyament de les llengües regionals.

4.- Pacifista, però aleshores no estava ben vist ser-ho.

5.- Va tenir molts detractors però quan va morir, i no de mort natural, van posar el seu nom a molts edificis i carrers, com sol passar. També li van fer una pila de monuments.

6.- Això dels noms dels carrers va ser, però, després que el responsable de la seva mort se'n sortís molt bé i, per reblar el clau, fessin pagar a la família del nostre protagonista les costes del procés.

7.-

8.-

9.-

10.-

Pista complementària:

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 100: Sempre n'han passat de tots colors

2011-12-30T08:33:00.003+01:00

Copio la resposta del Toni que crec que mereix dos llibres de regal i no només un, a causa de la seva constància i excel·lència.

Hi havia una errada, el mes de la mort de Niceto Alcalà Zamora va ser el febrer, com molt bé heu corregit.

1939 (1.-) Es firma el Pacto Ibérico entre Espanya i Portugal.

1948 (7.-) Mor, a l’exili, Pompeu Fabra.

1949 (15.-) A Buenos Aires mor l’ex-president de la República, Alcalá Zamora, però sembla que va ser pel febrer.

1950 (5.-) Els Estats Units reaunda les relacions diplomàtiques amb Espanya, nomenant com ambaixadors Lequerica i Griffiths.

1952 (4.-) S’aprova la llei de Concentración Parcelaria.

1953 (8.-) Miró-Sans president del Barça després de la dimissió de Martí Carreto a causa del ‘cas’ Di Stéfano.

1954 (3.-) Ingrid Bergman interpreta, al Liceu de Barcelona, la versió teatral de Juana de Arco en la hoguera de Honegger.

1955 (10.-) Espanya ingressa a l’ONU com a membre de ple dret.

1957 (11.-) Franco s’entrevista amb el secretari d’estat nord-americà Foster Dulles.

1961 (2.-) L’empresa EDIGSA edita el primer disc, amb fragments del Poema de Nadal.

1962 (12.-) A Barcelona s’inaugura El Corte Inglés.

1963 (13.-) Grups d’extrema dreta incendien el Casal de Nostra Senyora de Montserrat, es crea el Tribunal d’ordre Públic i es clausura Òmnium Cultural.

1965 (14.-) Clausura del Concili Vaticà II.

1967 (6.-) Durán Farrell admet, al Círculo de Economia i davant del ministre López Rodó, haver negociat amb representants de Comissions Obreres.

1969 (9.-) Es constitueix la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya.

Mercès a tothom per la participació i seguiment!!!

No és un adéu per sempre, és un adéu per un instant!!!

BONA ENTRADA D'ANY!!!!! QUE SIGUI HISTÒRICA I OPTIMISTA, AIXÒ DE LA CRISIS ÉS COM ELS PROGRAMES METEOROLÒGICS, ET DIUEN I REPETEIXEN QUE FA TANT DE FRED QUE SURTS AL CARRER I EN TENS, ENCARA QUE NO EN FACI TANT!!!

Als interessats per la història res no ens ha d'espantar, n'hem vist -o llegit- de molt més grosses i en veurem de pitjors, no s'hi pot fer res!!! És la vida i el tarannà de l'espècie humana!!! Ja en temps bíblics les vaques magres venien darrere de les vaques grasses i a l'inrevés...

ENIGMA SABÀTIC (100): D'un temps, d'un país, d'uns desembres

2011-12-23T19:30:00.004+01:00

El franquisme va ser una llarga etapa que vam patir però en la qual molts de nosaltres també vam ser joves i esperançats. Van passar moltes coses en tants anys, aquí en teniu algunes, de tota mena, desordenades. A veure si sou capaços d'indicar en quin any es va esdevenir cadascuna i d'ordenar-les. Totes es van esdevenir en el mes de desembre.

1.- Es firma el Pacto Ibérico entre Espanya i Portugal.

2.- L’empresa EDIGSA edita el primer disc, amb fragments del Poema de Nadal.

3.- Ingrid Bergman interpreta, al Liceu de Barcelona, la versió teatral de Juana de Arco en la hoguera de Honegger.

4.- S’aprova la llei de Concentración Parcelaria.

5.- Els Estats Units reaunda les relacions diplomàtiques amb Espanya, nomenant com ambaixadors Lequerica i Griffiths.

6.- Durán Farrell admet, al Círculo de Economia i davant del ministre López Rodó, haver negociat amb representants de Comissions Obreres.

7.- Mor, a l’exili, Pompeu Fabra.

8.- Miró-Sans president del Barça després de la dimissió de Martí Carreto a causa del ‘cas’ Di Stéfano.

9.- Es constitueix la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya.

10.- Espanya ingressa a l’ONU com a membre de ple dret.

11.- Franco s’entrevista amb el secretari d’estat nord-americà Foster Dulles.

12.- A Barcelona s’inaugura El Corte Inglés.

13.- Grups d’extrema dreta incendien el Casal de Nostra Senyora de Montserrat, es crea el Tribunal d’ordre Públic i es clausura Òmnium Cultural.

14.- Clausura del Concili Vaticà II.

15.-A Buenos Aires mor l’ex-president de la República, Alcalá Zamora.

Aquests enigmes arriben avui al número 100 i s'atorguen un període de reflexió fins passat festes, a veure si continuen o no. Agraeixo la participació de tothom però crec que cal fer una menció especial al Toni Serra, incombustible i constant encertador, tot i que sospito que ha comptat sovint amb ajuda familiar.

Els participants habituals tenen premi, un llibre que no és d'història o, en tot cas, és d'història futura, Rondalla del camí, accèssit al Premi de Narrativa Pere Calders 1998. La UAB que concedia el premi i que me'l va editar vol fer neteja de fons, així que disposo d'uns quants exemplars que repartiré als concursats fidels o infidels i també a aquells que només han entrat de tant en tant a tafanejar.

Aquells i aquelles amb els quals ens veiem 'en persona' me'l podeu demanar quan ens trobem, ja sigui a les tertúlies com al Foment Excursionista o a d'altres indrets de trobada amical. La resta em podeu enviar l'adreça postal a l'email i us el faré arribar així que pugui.

És una novel·la que podria ser de ciència ficció, explica les aventures d'un jove en un món molt semblant a Catalunya en el qual els canvis climàtics han propiciat la marginació de la gent de pell clara, els albins, que han de viure amagats i marginats. Com a curiositat diré que molts noms dels personatges i indrets han estat manllevats de la nostra geografia tot i que en més d'una ocasió n'he canviat la transcripció.

Cada part s'inicia amb un poema, aquest és el primer, a través del qual us podeu fer una idea de la temàtica:

I per fer ambient i cloure de forma poètica aquest enigma, us copiaré el poema que inicia l'epíleg del llibre i que crec que té molta relació amb això que en diem HISTÒRIA:

Breu és el temps de cadascú

i la florida de ginesta,

el verd marí del mirambell,

i el blanc d'argent de la congesta.

Breu és l'amor, primer o darrer,

i el núvol fi damunt la serra,

breu és el foc i breu també

el temps de pau que duu la guerra.

Breu és l'orgull de joventut,

breus, el consell i la paraula,

breus, la prudència i el consol

i el vi novell damunt la taula.

Tan sols les màgiques paraules

de la rondalla del camí

rodolen lliures, sense pressa,

sense demà, sense destí.

I cadascú que les escolta

siguin mentida o veritat

recull espurnes misterioses

d'una possible eternitat...

BON NADAL A TOTHOM!!!!

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 99: EL CAS ROSENBERG

2011-12-23T07:00:00.001+01:00

La nostre pobra parella protagonista eren els Rosenberg, Julius i Ethel, condemnats en el marc de la guerra freda per espionatge. El seu cas tot i haver estat constantment revisat no s'ha aclarit i probablement el marit va tenir alguns contactes amb països comunistes. De tota manera la condemna va ser tan exagerada i injusta que ha quedat en el record com una mostra de disbarat cruel i inútil. Sobta més pel fet que d'altres espies molt més culpables i confessos, com Klaus Fuchs, el senyor amb ulleres de la primera fotografia, se'n van sortir molt millor.

L'autor del primer poema és l'argentí José Pedroni i la del segon la mateixa Ethel Rosenberg, que el va escriure com a comiat per als seus fills, aleshores de sis i vuit anys.

Els altres personatges relacionats amb el cas eren David Greenglass, germà d'Ethel, qui va implicar el matrimoni per pressions i por, en ser detingut. Els altres dos eren Roy Cohn i Irving Kaufmann, advocat de la fiscalia i jutge, respectivament, en el cas Rosenberg. Se'ls considera responsables de la condemna a mort.

El dibuix feia referència a la Guerra de Corea, un conflicte important d'aquella època de la qual encara se n'arrosseguen les conseqüències, entre les quals la supervivència d'aquest estrany comunisme hereditari del Nord del país. Va ser un marc temàtic habitual en els tebeos de guerra.

Els fills d'Ethel i Julius van acabar per ser adoptats per Abel Meerepol, un músic progressista que és més conegut pel pseudònim de Lewis Allan. Encara porten el nom del pare adoptiu i no han parat de reivindicar la memòria dels seus malaurats pares biològics, ja que fins i tot en el cas probable que el seu pare hagués tingut alguna activitat d'aquest tipus la condemna va ser absolutament desproporcionada.

Sacha Distel va utilitzar una música de Meerepol per a la cançó Scoubidou, cosa que va provocar una demanda del músic, la qual va guanyar. Moltes cançons conegudes de Meerepol van ser cantades per Peggy Lee. De tota manera el seu títol més emblemàtic, als Estats Units, ha estat Strange Fruit, una cançó reivindicativa i de protesta amb el tema de fons dels molts linxaments a afroamericans que van tenir lloc fins gairebé els anys noranta en aquell país. Una versió de Billie Holiday va ser molt coneguda i se la considera una mena de marsellesa dels negres.

En la minisèrie de televisió Angels in Amèrica la camaleònica Meryl Streep interpretaba el fantasma d'Ethel Rosenberg que s'apareixia a un moribund Roy Cohn, interpretat per Al Pacino.

ENIGMA SABÀTIC (99): Injustícies estratègiques i víctimes innocents

2011-12-18T07:28:00.000+01:00

(...) ja estaves alliberada,
has sortit de viatge pel món
avui vas entrar a casa meva
vas seure a taula sense parlar
eres eterna i blanca.

(...) Treballeu i construiu, fils meus,
edifiqueu un monument a l'amor i l'alegria
al valors humans, a la fe que guardem per a vosaltres, fills meus, per vosaltres...

Aquests dos fragments de poemes, que he traduït de la seva llengua original, tenen molta relació. El primer el va escriure un poeta recordant l'autora del segon, una víctima de la injustícia i de les circumstàncies i de l'oportunisme polític en temps de crisi. En els temps de crisi s'ha d'anar en compte ja que en calent és fàcil trobar víctimes propiciatòries. Sovint no reben els més culpables, que són espavilats i s'escapen dels càstigs. El pitjor és l'absurda pena de mort, irreversible, i encara vigent a tants indrets.

La nostra protagonista, enamorada i feliç, compartia amb la seva parella unes idees d'aquestes que en podem dir progressistes. El seu mateix germà, espantat i per por, la va implicar en una conxorxa real o suposada. Tot va acabar molt malament per a la parella, amb el temps es creu que el marit potser hi tenia alguna cosa a veure amb tot plegat, però que ella era innocent. En tot cas, culpables de fets semblants i molt més greus se'n van sortir millor. El fet de ser dona potser és una agreujant quan cal trobar víctimes adients? Mata Hari, Mary Surratt (al cinema aquests dies) i algunes altres en serien una mostra.

Aquest senyor de la fotografia, per exemple, va tenir molta més sort i això que la va fer molt més grossa, considerant el tema del qual se l'acusava, més o menys de la mateixa categoria estratègica.

Eren els temps en els quals en aquests famosos tebeos de la nostra infantesa es parlava molt d'un conflicte bèl·lic que va enfrontar els grans d'aleshores, avui una mica tocats ja pels canvis històrics. De fet, aquell conflicte encara no està resolt i les seves seqüeles han causat i causen molt dolor en aquell país, per a nosaltres llunyà, però una part del qual es troba en un gran procés de desenvolupament econòmic, per cert.

Aquí podeu veure tres personatges relacionats amb aquells fets tràgics i dolorosos que van aixecar una gran polseguera en l'interior del mateix país on existien sectors amb pensament molt diferent de l'oficial. I també a l'estranger i a tot el món es va plànyer la crueltat del trist final.

Per introduir un punt més frívol en aquesta història terrible, aquí teniu una pista musical. Gràcies a aquesta coneguda cançoneta els descendents d'aquella parella injustament condemnada encara cobren alguna cosa, tot i que els va costar uns quants esforços i una denúncia per plagi al senyor Distel qui, com recordareu, va ser nòvio de B.B. en uns temps molt antics. Sacha Distel, per cert va morir fa set anys. Després de festejar amb la Bardot va casar-se amb una esquiadora i va ser feliç i fidel.

Sacha Distel - Scoubidou por canel_cool56

A esbrinar, doncs:

1.- El nom i circumstàncies de la desgraciada parella protagonista.

2.- El nom dels autors dels poemes.

3.-Qui són els personatges de les fotografies i què tenen a veure amb tot plegat.

4.- A quina guerra fa referència el dibuix del còmic?

5.-Què relació té Sacha Distel amb la resta de la història?

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 98: Matrones romanes amb molta empenta

2011-12-16T07:53:00.001+01:00

Les nostres protagonistes eren, efectivament, Agripina la gran, tota una dama romana, i Agripina la jove, força menys dama que la seva mare.

L'illa primera era Pandatària, actualment Ventotene, on Tiberi, l'emperador amb nom d'àpat, va desterrar la dona de Germànic, que hi va acabar morint de gana.

L'altra illa pertany a Ponza, l'antiga Tirrènia, una altra indret on van desterrar temporalment algunes d'aquestes dames.

Les dues dames televisives eren les Agripines de la famosa sèrie Jo, Claudi. La major la intepretava Fiona Walker i la menor, Barbara Young. Aquesta segona costava de trobar pel fet que en alguns repartiments s'obliden d'aquesta Agripinila, de la jove, i només posen una Agripina per oblit. I això que aquesta és qui enverina Claudi amb bolets, i d'aquí ve la imatge del bolet.

Els éssers mitològics eren les fúries infernals, que s'apareixin a Neró quan sentia remordiments per haver mort la seva mare. La veritat és que la sèrie de la tele estava molt bé, com també ho estan els llibres de Graves, absolutament recomanables. Com en moltes novel·les històriques, o fins i tot manuals amb pretensions de veracitat, de tota manera, no tot és cert i en tot cas hi ha molts aspectes de la moguda vida d'aquests personatges que encara no s'han aclarit ja que la història, ja ho sabem, acostumen a escriure els interessats en defensar-la o condemnar-la.

ENIGMA SABÀTIC (98): Una mare exemplar i una filla que no ho va ser tant

2011-12-10T11:39:00.000+01:00

1.- La mare i la filla es diuen igual, cosa habitual en aquella època, però que contribueix al fet que en parlar de tots ells ens fem un bon embolic.

2.- Mare i filla pertanyien a una família molt important però amb molts frikis, per dir-ho en llenguatge actual. La mare era néta de...

3.- La mare, a més de la filla que es deia igual que ella, va tenir vuit fills més, alguns dels quals valdria més no tenir per veïns. La mare va ser tot un caràcter però era una dona honrada, fidel esposa i la resta. Es va dir d'ella que era un exemple de les virtuts de la seva terra. Comparada amb la seva descendència i altres parents era una santa, vaja.

4.- Aquesta mare, molt valenta, va acompanyar el seu marit, militar destacat, en les campanyes guerreres del seu temps. A causa de les victòries aconseguides el senyor va canviar-se el nom per la denominació gloriosa amb la qual se'l coneix.

5.- El marit va morir de forma una mica estranya. La dama va demanar ajuda a un parent proper que tenia nom d'àpat, però en veure que aquest es feia el longuis va pensar que hi havia marro en tot plegat.

6.- Les coses van anar malament i la pobra dama va acabar enviada a la idíl·lica platja de la primera imatge, tot i que no precisament a fer turisme.

7.- La filla del mateix nom va ser casada molt i molt joveneta amb un senyor el qual el més amable que li va dir va ser, quan van tenir una criatura: de tu i de mi només en pot sortir un monstre.

8.- Encara jove es va quedar vídua. Un seu germà que es deia quelcom així com sabatetes, va assolir el poder i aleshores ella va pensar que vindrien els bons temps. I així va ser, durant una temporada...

9.- Però les coses familiars també es van embolicar i va començar a conspirar contra el germanet, que la va enviar a una altra platja paradisíaca. Cal dir que aquest germà estava com un llum.

10.- El germà va morir, i no pas de mort natural; ella i una germana van tornar de la platja, i la nostra dama es va tornar a maridar amb un altre senyor, cunyat vidu, car gairebé tot quedava en família. Aquest senyor també va morir en estranyes circumstàncies. Verí?

11.- Un seu oncle, germà doncs de la mare, va assolir el poder. La primera esposa d'aquest senyor també va resultar una mica esbojarrada, així que la van condemnar a morir i la nebodeta va aprofitar l'avinentesa per lligar-se l'oncle qui, tot i que era intel·ligent, era lletjot, quec i ja una mica vellet.

12.- El tiet també va morir, hi ha moltes llegendes a l'entorn d'aquesta mort, segurament provocada i probablement gastronòmica.

13.- Finalment el fill d'aquesta dama i nét de la primera, després de tanta escabetxada, va assolir el poder. Es deia que una profecia ja havia dit que aquell noiet regnaria però que mataria la mare i que aquesta va exclamar, en la llengua de l'època, que encara no era ni el català ni el castellà: que em mati però que mani!!!!

14.- El fill, efectivament, inspirat per una seva esposa o perquè ell mateix no volia deixar-se dominar per la mamma, se la va carregar, després de molts intents i tot plegat encara no està clar del tot.

15.- El fill també va acabar malament i, a més a més, es diu que l'esperit matern el turmentava sovint, ja que se li apareixia acompanyat de certes divinitats infernals per a fer-li la vida impossible.

Una història familiar amb sang, fetge, adulteris, incestos, assassinats i lluites pel poder. Al menys ara tot es fa d'una forma una mica més discreta. Sort que aleshores no hi havia tele tot i que la tele i el cinema s'han fet ressò sovint d'alguns o tots aquells personatges singulars i ambiciosos.

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 97: MATA-HARI, mala ballarina i pitjor espia

2011-12-09T14:31:00.000+01:00

Efectivament, era la famosa Mata-Hari, una víctima gairebé innocent de moltes intrigues.

La primera imatge corresponia al seu lloc de naixement, Leeuwarden(Holanda).

La segona a l'illa de Java, d'on procedia la seva mare, on va viure el seu marit i d'on deia que eren les danses exòtico-eròtiques que interpretava.

El senyor i el nen són el seu marit, Rudolph Mc Leod, amb el fill.

L'agent artístic era Gabriel Astruc, periodista, agent d'actors, empresari i moltes coses més.

L'altre senyor era un dels seus amants, Émile Étienne Guimet, col·leccionista i amb museu a París que porta el seu nom.

Les actrius eren Greta Garbo, Sylvia Cristel (Emmanuelle), Jeanne Moreau i Asta Nielsen, actriu famosa del cinema mut.

La darrera era Niní Marshall, argentina, molt coneguda al seu país i que va fer una pel·lícula a Espanya que es deia Yo no soy la Mata-Hari.

Podria explicar moltes coses sobre aquesta dona que es va convertir en una llegenda però segur que en resoldre l'enigma ja les heu esbrinat gairebé totes. Crec que es prepara una nova pel·lícula sobre la seva vida, per cert.

En tot cas, avui es creu que va tenir molt poca importància com a espia i que el seu cas va servir de cortina de fum davant dels fets d'una guerra sagnant en la qual es van cometre molts errors militars.

ENIGMA SABÀTIC (97): Una víctima de les circumstàncies

2011-12-03T06:53:00.000+01:00

La nostra protagonista va néixer en un lloc tranquil i en una bona família que després va conèixer temps difícils.

Podia haver estat mestra però va topar amb un director assetjador i l'intent va tenir poca durada.

Diuen que els uniformes la tornaven boja, potser van ser la causa de la seva perdició. Així que es va casar amb un senyor el qual avui potser hauria conegut per internet ja que van contactar a través d'un anunci, cosa força habitual en l'època.

El senyor tenia una feina en un indret llunyà, sembla que no la tractava bé, era un maltractador i un faldiller, així que ella es va haver d'espavilar.

Van tenir dos fills, noi i noia. El noi va morir de petit i la noia, de jove. La causa, tot i que es van fer córrer moltes brames, podrien ser les complicacions amb una malaltia greu d'origen sexual transmesa pel pare. Van tenir problemes, com diríem ara, per la custòdia dels fills.

Es van separar i ella va fer carrera artística, tot i que sembla que allò que es diu artista no ho era gaire. Però va innovar en vestuari agosarat i segons expliquen tenia molt de glamour.

Aquest senyor barbut, molt important en el mitjà de la faràndula, va ser el seu agent.

Aquest altre senyor va ser un dels seus molts amants.

No va calcular els riscos d'un joc perillós en el qual no va excel·lir. Avui es creu que va ser una víctima de les circumstàncies, els qui l'havien ficat en l'embolic se'n van sortir i a ella la van castigar: dona, pecadora, poc espavilada per a les intrigues polítiques...

La seva història, diuen, distreia molt la gent de la realitat del que passava, ja se sap que quan van mal dades cal trobar culpables.

Diuen que en tot va ser mediocre, tot i la mitificació. I en allò que va ser la seva perdició, no va arribar ni a aprenenta.

La seva història ha estat molt coneguda gràcies al cinema i la literatura. Aquí teniu unes quantes dames de bon veure que han estat ella:

I aquesta altra gran actriu va afirmar en una pel·lícula espanyola, tot i que ella era argentina, Jo no sóc la...

El seu nom artístic ha quedat fixat en la memòria popular com a prototipus de la dona intrigant i manifassera. La llegenda ha superat la realitat, com sol passar. El seu cap va anar a parar a un museu, i és que hi ha museus per a tots els gustos.

Segur que potser ja heu endevinat qui era ella o en teniu alguna sospita, tot i que les sospites porten a una sempre improbable certesa, car no sabrem mai amb exactitud qui va ser i què va fer la nostra protagonista. Si voleu ampliar coneixements podeu explicar les fotografies adjuntes.

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 96: La veritable història d'uns monuments amb història

2011-12-02T10:02:00.002+01:00

1.- Monument als Voluntaris Catalans de la Primera Guerra Mundial (Josep Clarà)
Parc de la Ciutadella

El nom d'aquest monument ha generat moltes confusions, hi ha qui creu que va referència als voluntaris olímpics o que té relació amb la Segona Guerra Mundial. Com a curiositat dir que durant el franquisme es van tapar de forma ridícula els atributs masculins de l'estàtua.

2.- Ramon Berenguer III (Josep Llimona)
Plaça Ramon Berenguer, Via Laietana

Aquest monument va ser inaugurat el 1950, en començar a urbanitzar-se millor tota aquesta zona i a reprendre's moltes excavacions.

3.-Antonio López i López, Marqués de Comillas, El Negro Domingo (copia de Frederic Marés d'un original de Venanci Vallmitjana).
Plaça Antonio López, a prop de Correus

Aquesta estàtua ha generat molta polèmica, però el cert és que quan la van fer va rebre molt de suport popular. Verdaguer va dedicar un poema al personatge i com que d'esclavistes, a la societat catalana, n'hi ha hagut a les millors famílies, cadascú que miri cap a casa seva. Tot i amb això durant la guerra va ser destruït el monument per la rellevància capitalista del personatge, i refet després, per Marés.

4.- A Ferrer i Guardia (copia d'un original que es troba a Brusel·les)
Avinguda de l’Estadi (Montjuic)

Personatge controvertit i avui molt sacralitzat. Precisament és dels qui té més monuments a Barcelona actualment. Fa poc van canviar el nom d'una avinguda que es deia com el nostre anterior monumentalitzat i li van posar el nom d'aquest. Potser caldria cercar noms més neutrals i menys significats políticament, com ara Avinguda de la Font, dels Tarongers, etc. Ens estalviaríem molta feina en temps de canvis i un gran nombre de polèmiques estèrils. Pel que fa als monuments, només en dedicaria a les abstraccions: a la Pau, a l'Educació, a la Generositat, a la Bondat,al Amor, a la Honradesa...

5.- General Prim (Còpia de Frederic Marés d'un original de Lluís Puiggener).

Parc de la Ciutadella

Mentre tothom es fica amb Espartero es vol oblidar que també Prim va bombardejar Barcelona, però el nostre reusenc il·lustre té altres mèrits, com ara voler cercar un rei més liberal per a la pell de brau, cosa que no va sortir bé. I també haver mort en un atemptat ben conegut, el de la Calle del Turco.

6.- Joan Güell i Ferrer (diversos autors, refet per Marés després de la Guerra Civil)
Rambla Catalunya/ Gran Via

Un altre dels molts monuments enderrocats durant la guerra i refets després per Ferrer, en aquest cas al fundador del Vapor Vell, important industrial, polític i home de negocis de l'època. Amb López van generar les dues grans fortunes del seu temps, tenen actualment poques simpaties però em temo que si els eliminem i som coherents haurem d'eliminar més de mitja Barcelona arquitectònica, monumental i literària.

7.- Joan Fiveller (Josep Bover)
Ajuntament de Barcelona

Aquesta estàtua del nostre antic conseller agosarat fa parella amb la de Jaume I. Corria una broma sobre el seu gest i el del rei, Fiveller li està dient que plou i en Jaume li aconsella que s'arreceri.

8.- Frederic Mistral
Montjuic a prop del Palau Nacional

Avui és un monument una mica amagat però en el temps de l'Exposició era al costat d'un funicular que pujava des de la Plaça d'Espanya i del qual podeu veure encara els rails i restes del muntatge. Van coincidir fets diferents, el centenari del naixement de Mistral, els actes de l'Exposició... Es va inaugurar el 1930, va ser un gran acte, van venir parents de Mistral i moltes autoritats. El bust és de l'escultor Eusebi Arnau i la resta del monument de Puig i Cadafalch, cosa que ens faria entrar en la veritable i poc gloriosa història de les quatre columnes, però ara no toca.

9. Francesc de Paula Rius i Taulet (arquitecte Pere Falqués i escultor Manuel Fuxà).
Davant del Parc de la Ciutadella, a l'actual Passeig Lluís Companys

Monument a qui va ser alcalde de Barcelona durant l'Exposició de 1888.

10.- Narcis Oller
Plaça Narcís Oller (Gràcia)

Una altra obra d'Eusebi Arnau, la seva ubicació va generar molts debats i es va col·locar finalment al principi de la Via Augusta, el 1934. La inauguració va ser important, amb presència del fill també escriptor de Narcís Oller, Joan Oller i Rabassa i de l'alcalde Pi i Sunyer. Per motius que bé poden ser una mica 'polítics' el 1942 es va traslladar a la petita plaça de Gràcia que porta el seu nom. Darrerament la base de pedra ha estat substituïda per una d'acer.

ENIGMA SABÀTIC (96): Monuments monumentals

2011-11-25T19:50:00.001+01:00

Avui no tinc moltes ganes de treballar així que em limitaré a penjar imatges de monuments barcelonins dedicats a personatges diversos, n'hi ha per a tots els gustos.

A veure si sabeu a qui estan dedicats i on els podem trobar passejant per la ciutat comtal.

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 95: Pedro/Pere Mata, tot un caràcter

2011-11-25T19:28:00.000+01:00

El nostre personatge era el meu admirat Pedro/Pere Mata i Fontanet, natural de Reus, ciutat que ha donat a la història catalana i hispànica tot un munt de personatges d'allò més originals i heterodoxes.

Tinc debilitat per aquest senyor, del qual ja vaig parlar en una ocasió en el meu altre blog, de forma extensa.

Les dues primeres fotografies corresponien a indrets de Marsella i Montpellier, on va està exiliat per causes polítiques.

La següent fotografia mostrava Olot, en aquesta ciutat va intervenir en l'aixecament del setge que havia patit aquesta ciutat.

Els trabucaires i les monges feien referència a novel·les seves, Trabucaires del Pirineo i La monja enterrada viva.

El detall modernista pertanyia a l'Institut Pere Mata de Reus, que porta el nom d'aquest personatge.

El poeta que va compartir cementiri amb Mata era Manuel José Quintana, les seves tombes es trobaven al famós Cementerio de la Patriarcal, de Madrid, en un indret avui ocupat per habitatges. L'única tomba que es va salvar va ser la de Quintana, realitzada per suscripció popular i que avui es pot veure al cementiri de l'Almudena.

L'altre personatge era Bretón de los Herreros.

Sembla que a Madrid era veí Mata de Bretón de los Herreros i se suposa que alguna rivalitat literària hi devia haver. Tip Mata de que la gent s'equivoqués de porta, es veu que va escriure, a l'entrada de casa seva:

En esta humilde mansión/ no vive ningún bretón.

Bretón, mosquejat amb el metge-literat va fer un altre cartell:

Vive en esta vecindad / cierto médico poeta/

que al pie de cada receta / pone MATA... y es verdad!

Durant aquest any s'han celebrat, sense gaire soroll, la veritat, diferents actes de celebració del segon centenari del naixement de Pere Mata. A Barcelona, fins el maig, podem veure una interessant exposició al Col·legi de Metges, Passeig de la Bonanova, 47.

ENIGMA SABÀTIC (95): Viu en aquest veïnatge un poeta que és doctor

2011-11-19T07:42:00.001+01:00

El nostre protagonista és més proper que l'anterior, en l'espai i el temps. Va tenir molts oficis, científic, pensador, poeta, agitador, promotor de lleis avançades, innovador en la seva professió... La seva feina oficial va ser la de metge. Respectat i molt valorat en el seu temps avui el tenim força oblidat pel fet que no respon als paràmetres humans vigents a casa nostra en el present. I perquè som una terra molt poc agraïda amb els seus personatges realment importants.

De família culta i lletrada, ell va sortir una mica arrauxat, cosa que el va fer participar en revoltes de l'època. A causa d'aquelles primeres intervencions en política va haver d'exiliar-se aquí i aquí:

Va retornar al seu poble-ciutat, un indret que ha donat molts personatges de tota mena, importants i notables. Però es va tornar a ficar en embolics i va haver de tornar a marxar. Va participar en fets bèl·lics de l'època, defensant les seves idees i va estar a punt d'anar a parar deportat a unes illes llunyanes, aquelles on cada vez que el viento pasa se lleva una flor. Però no hi va haver d'anar.

De nou a l'estranger pels mateixos motius, va aprofitar el temps per estudiar i també per maridar-se.

Va retornar a casa, en aquella època dia sí i altra també canviaven governs i règims. Com que manaven, més o menys, els seus, va tenir un càrrec polític important des del qual va fer abrandats discursos en contra dels retrògrads.

Es va dedicar sempre amb gran passió, era un home molt apassionat, a la ciència i a la literatura. Va escriure en castellà, novel·les, poemes, teatre. Com a curiositat explicaré una anècdota personal, una coneguda de la meva mare, de joveneta, va mostrar a les amiguetes un poema que li havia dedicat un pretendent, em fa por estimar-te... Les amigues van descobrir que era una còpia d'un poema del nostre protagonista, aleshores encara molt popular.

Entre les seves novel·les n'hi va haver una molt popular la qual, diuen, gràcies a la seva versió teatral, va encendre molt més l'anticlericalisme de l'època.

Quan van guanyar els altres no van gosar tornar a empresonar-lo ja era una figura de molt prestigi i categoria, però el vigilaven de forma constant.

Va ser partidari d'un monarca liberal de regnat breu. Malalt i cansat es va allunyar de la política de forma temporal però malgrat que en els seus darrers anys va patir una paràlisi va continuar de forma incansable escrivint i pensant.

Enguany va fer dos segles del seu naixement i fa poc s'ha inaugurat una exposició encara poc coneguda, destinada a donar a conèixer més la seva figura, incòmoda per molts motius, ja que va ser un català-espanyol universal que va escriure en castellà i un esquerrà abrandat i decidit, a més d'un poeta romàntic, enfervorit i passional, amb poemes tan políticament incorrectes com ara un en el qual afirma que sent desitjos de matar la seva estimada per tal que ningú no la torni a besar. O com un altre en el qual lloa Zorrilla, Castella, el vi hispànic, la pandereta i, evidentment, la dona castissa i espanyola com cal. No els copio avui ja que aleshores seria molt fàcil l'enigma...

Una important institució porta el seu nom, catalanitzat, cosa que ha fet que de vegades la gent arribés a creure que l'escriptor i pensador era un altre, diferent de l'home de ciència. Va arribar a tenir un càrrec importantíssim a la capital, ciutat on va morir.

Va ser enterrat en un cementiri avui desaparegut, així que no sé pas on deuen parar les seves cendres. L'única cosa que es va salvar d'aquell indret, durant anys malmès i abandonat, va ser una bonica tomba, feta per suscripció popular, que pertanyia a un poeta romàntic avui també oblidat però molt estimat en el seu temps. La tomba en qüestió es va traslladar a un cementeri de nova construcció on encara es pot veure. Aquí el teniu de jove, aquest poeta que durant un temps va ser veí de cementiri del nostre protagonista:

En vida i a la capital el nostre protagonista va ser veí d'un altre poeta de l'època, amb qui, diuen, no s'avenia. Tots dos van protagonitzar una anècdota literària molt coneguda que us explicaré el dia de la solució.

Espero que us animeu, és fàcil i, a més, es tracta d'un personatge que hauríem de conèixer, un d'aquells savis de la Catalunya heteredoxa.

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 94: Teòfano Skleraina i els seus reials parents

2011-11-18T07:10:00.000+01:00

Teòfano Skleraina era la nostra protagonista. Princesa bizantina i emperadriu del Sacre Imperi Romano-Germànic durant set anys. Esposa d'Odó II.

Copio les acurades respostes del Toni, únic participant i encertant, directament:

Imatge 1- naixement
Constantinopla

Imatge 2- fill amiga
Basili II

Imatge 3- ciutat bisbe acompanyant
Colònia, Alemanya

Imatge 4- papa
Joan XII

Imatge 5- sogres
Santa Adelaida i el seu segon marit Otó I el Gran
http://es.wikipedia.org/wiki/Adelaida_de_Italia

Imatge 6- mort
Nimwegen, actual Nimega als Països Baixos.

Imatge 7- sant
Sant Nicolau de Bari

Imatge 8- coronació
Coronació d’Otó III del Sacre Imperi Roma

Fins demà, amb un nou enigma molt més proper. A veure si us animeu!!!

ENIGMA SABÀTIC (94): Una núvia amb bona dot i una sogra santificada

2011-11-11T20:21:00.000+01:00

El nom de la nostra protagonista pot fer-nos pensar en un home, segons com es pronunciï, però el cert és que era una dona.

Una dona de molt bona família, de les millors de l'època.

No se sap molt bé on va nèixer, però es creu que va ser a prop d'aquí:

La seva filiació no és tampoc segura, però en les cròniques de l'època no se la troba com a 'nascuda en la púrpura', que volia dir que eres directament de la família imperial.

Es creu que el seu bon casament va ser propiciat per una amiga molt ben situada. Un fill famós d'aquesta seva amiga és el senyor que podeu veure a la foto:

Pel al seu casament va anar de viatge acompanyada d'un senyor molt important. El bisbe d'aquesta ciutat:

Diuen que com a dot la noia portava centenars de carros plens d'objectes confeccionats amb or, plata, pedres precises, mareperla, eben, ivori... vaja, del bo i millor de les matèries primeres de l'època.

El casament va ser de pinyol vermell. La va casar el mateix sant pare, a l'església principal de la ciutat. Aquí teniu el pontífex:

Del seu matrimoni van arribar a grans quatre fills, tres noies i un noi, l'hereu. Dues de les noies van ser monges importants, com calia. L'altra va fer un bon casament.

Tot i que se la menciona sovint en la documentació, cosa que prova el poder que tenia, sembla que li tenien una mica de mania, potser a causa de ser estrangera. Deien que era xerraire, fins i tot adúltera, però tot plegat podria ser a causa d'un cert racisme.

Quan va morir el seu marit molts festejaven la corona, però ella, ajudada per la sogra, que era una santa, literalment parlant, una altra senyorassa famosa de l'època, va poder aconseguir el poder per al seu fill, no sense unes quantes intrigues, com cal. De tota manera sembla que la sogra i ella no s'avenien, cosa que va fer que la mare del marit, que podeu veure a la imatge, es retirés durant un temps de la vida pública.

Després d'haver regnat onze anys amb el marit i set com a regent, amb un gran poder a les mans, va morir en aquesta ciutat:

Va influir en l'art, exportant elements de la seva terra a la del marit. També va propiciar el culte a aquest sant amb nom de cantant -més aviat hauria de ser a l'inrevés-.

Quan va morir la seva santa sogra va haver de tornar a agafar les regnes del poder fins que l'hereu va ser coronat. Aquí teniu la fotografia de la cerimònia:

Una dama del seu temps, doncs, el mateix que la sogra, dones importants en una època en la qual les dones comptaven més del que pot semblar. Uns anys de pors i temors, de canvis i lluites, d'intents de recuperar la lluentor del passat i mirar cap al futur. Una època encara molt poc coneguda.

Sabeu qui va ser la nostra dama i qui la seva santa sogra? I quins llocs, fets i personatges ens mostren les imatges?

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 93: La trista història d'un militar romàntic

2011-11-11T07:43:00.000+01:00

Com heu endevinat, es tractava de François Achille Bazaine (1811-1888).

La primera imatge corresponia a l'Església de Notre-Dame, al centre de la ciutat de Versalles, ciutat on va néixer.

La segona mostrava una imatge de Tlemcen, Algèria, ciutat on el nostre protagonista va conèixer la seva primera dona, que ballava flamec allà.

El quadre mostrava la càrrega de la brigada lleugera durant la Batalla de Balaklava, de Caton Woodville. Va ser un fet militar de la Guerra de Crimea, on va participar Bazaine.

La imatge següent mostrava Fréderic Forey, que va acompanyar Bazaine en el trasllat a Mèxic.

La bella dama bruna era Maria Josefa Pedraza de la Peña, Pepita, segona esposa del mariscal.

El palau és el de Buenavista, a ciutat de Mèxic, on va residir el mariscal amb Pepita.

Els tres de l'altra foto ja són molt coneguts, França, Espanya i Alemanya, aleshores més aviat Prússia. No em negareu que la senyora Merkel té un aspecte més aviat prussià, sigui dit amb tots els respectes.

La següent mostra la destrucció de la Columna de Vendôme durant la Comuna de París (1871), uns fets que van contribuir a acabar amb el Segon Imperi i que potser van marcar l'actuació de Bazaine a la guerra franco-prussiana.

El polític era Gambetta, que va culpar Bazaine del fracàs de la guerra.

I la darrera és una imatge insòlita de Madrid, on es va exiliar i morir el nostre protagonista. Un fragment de la muralla musulmana.

ENIGMA SABÀTIC (93): Un militar dels d'abans amb un final poc feliç

2011-11-05T06:21:00.000+01:00

La història d'avui és la d'un secundari que hauria pogut esdevenir primer actor però que va tenir mala sort. M'he assabentat per casualitat de la seva complexa vida, del seu final trist, i m'ha colpit, així que he decidit compartir-la. El nostre home va néixer a prop de les imatges de la fotografia, fa uns quants anys.

El militarisme és avui un valor de baixa i la guerra ens sembla quelcom indesitjable però no sempre ha estat així. Ser un militar valent, com va ser el cas del nostre protagonista, era quelcom molt ben vist i valorat, encara que per fer galons anessis estossinant a tort i a dret. Encara més, la sortida professional d'una persona ambiciosa i amb pocs recursos es reduïa sovint a formar part de l'església o de l'exèrcit. El nostre cavaller, de classe modesta, no va poder entrar a una escola on volia estudiar i va decidir fer carrera a la milícia. Diuen que Verdaguer també va estar dubtant entre una cosa i l'altra i es va decidir per la religió. Tot i que no es van arribar a conèixer hi ha molts circumstàncies que ens l'acosten a un altre militar, català, a qui, per cert, hem esmentat fa poc, tres anys més jove.

Com el nostre militar català, aquest va formar part dels cossos que feien currículum a les colònies, un indret molt adient per anar pujant de categoria. El mateix Franco va iniciar-se a l'Àfrica. Al lloc on podríeu contemplar el monument retratat expliquen que va veure dansar flamenc a una molt bella dama i que la passió va inflamar el nostre home, que va decidir casar-s'hi tot i que per aconseguir-ho va haver de superar moltes dificultats.

La seva carrera el va portar a unes altres terres i a batalles com la d'aquest quadre. Mentrestant la ballarina, amargada per no haver pogut donar fills al marit i una mica avorrida, sembla que es va distreure amb algun altre senyor de l'ofici, cosa que va provocar que l'esposa de l'adúlter escrigués una carta al nostre protagonista explicant l'afer. No se sap si la carta va arribar al destinatari però sembla que la ballarina, trasbalsada pel possible escàndol, es va suïcidar, tot i que la seva mort no està aclarida.

Mentrestant, el nostre home, acompanyat pel senyor del dibuix, havia estat destinat a un altre país llunyà, a causa de la política internacional del moment, en la qual les potències europees remenaven les cireres americanes, africanes i asiàtiques. En aquell país s'esdevenien molts problemes, l'intervencionisme europeu va acabar molt mal parat i tot i que el nostre protagonista va obeir ordres i fer el que li manaven no acaba d'estar clara la seva posició en les lluites del moment.

I és que el nostre militar, oblidant aviat el seu drama matrimonial, s'havia enamorat altra vegada, ballant valsos, de la noia de la fotografia, una joveneta gairebé adolescent, de bona família, a qui triplicava l'edat. Sembla que li agradaven les morenetes. Amb aquesta dama sí que va tenir descendència, una descendència apadrinada pel bo i millor de l'època. A la damisel·la la va instal·lar en un palauet de categoria, regal de bodes de qui manava en aquell moment, un personatge que també va acabar molt malament.

Però, ai, potser la noia i la seva família no eren ben bé del bàndol que tocava. En tot cas, el seu país va perdre les batalles i ell va haver de retornar a casa amb la família, tot i que ho va fer amb honors i condecoracions.

De vegades oblidem que amics d'avui van estar enfrontats fins fa quatre dies. El cas és que en aquella època el país del senyor del mig de la fotografia es trobava en una mena de caos generalitzat i amb una gran inestabilitat política. El militar català que he esmentat al principi cercava cap d'estat per tal de posar ordre i va entrar en negociacions amb gent de -més o menys- el país de la dama de la dreta, que aleshores no era encara un país com l'entenem actualment. La gent del país del senyor de l'esquerra es va enfadar i tot plegat va ser l'espurna que va encendre el foc d'una guerra inútil, mare de les moltes que vindrien més endavant. Al nostre protagonista el van enviar, altra vegada, a la guerra, com és natural.

Eren temps difícils, de grans problemes i revoltes socials com la de la fotografia, que van portar a un canvi important en la forma de govern. Com sol passar, els grans esdeveniments culturals, les fatxenderies urbanístiques i les grans celebracions ostentoses havien amagat l'arrel dels problemes. Les coses no van anar bé respecte a una guerra que no hauria d'haver començat i la capitulació va ser dura pel país del nostre home. Potser ell no va actuar de forma coherent o potser no podia fer altra cosa, però va ser el cap de turc adient i qui va rebre, per tal d'excusar d'altres responsables més directes. Se'l va condemnar a mort i a la degradació, cosa terrible per a un militar.

Aquest del quadre va ser un dels seus principals acusadors. Se suposa que els canvis polítics en el país no eren del gust del nostre protagonista i que potser per això es va rendir abans d'hora. Encara se'n va sortir bé, doncs va arribar a la presidència un senyor del seu mateix ofici que no estava gaire d'acord amb tot plegat i se li va commutar la pena de mort i també la degradació per vint anys de presó en una illa llunyana. Va poder escapar-se, amb ajudes diverses, protagonitzant una rocambolesca fuga i va anar a parar a una ciutat ben coneguda per nosaltres, de la qual us n'ofereixo una imatge molt original i poc habitual.

La seva jove esposa i els fills es van reunir amb ell però més endavant la noia va retornar al seu país d'origen, probablement per mirar de recuperar alguns dels béns que hi tenien, cosa que no va aconseguir de cap manera. Ja no va tornar a reunir-se amb el marit. Aquest va viure pobrament, amb certa protecció oficial i amb el respecte de qui manava, cosa que no va evitar que un fanàtic del seu país, un d'aquests espontanis que volen venjança, ataqués el nostre pobre home pel carrer amb un ganivet, provocant-li ferides que no va poder superar. Era ja un home molt gran per l'època, decebut i nostàlgic. De tota manera al país d'acollida també va col·laborar en alguns fets militars i va escriure les seves memòries, incidint sobre tot en el seu punt de vista sobre la derrota que l'havia portat a la presó i l'exili.

És un personatge poc conegut per nosaltres però amb les pistes que he anat donant segur que us serà fàcil esbrinar qui era i quina relació va tenir amb les imatges que he penjat. Aquella època sembla molt llunyana avui però el món del present és fill directe de tots aquells canvis i lluites.

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 92: SIC TRÀNSIT GLORIA MUNDI

2011-11-04T08:18:00.001+01:00

1.- Yasser Arafat, la Muqata a Ramallah
2.- Izaak Rabin, cementiri de Har Hertzel a Jerusalem
3. El general Joan Prim, cementiri de Reus
4.- Isaac Newton, Abadia de Westminster
5.- Leonardo da Vinci, castell d’Amboise, França
6.- Julio Cortázar, cementiri de Montparnasse, Paris
7.- Napoleó, Invàlids, París.
8.- Ronald Reagan, Biblioteca Presidencial dels EU, Simi Valley, Califòrnia
9.- Tomba monument d'Ernesto Guevara, Santa Clara, Cuba
10.- Tomba del rei Herodes a Herodium, afores de Jerusalem

Després d'aquest viatge necrològic, fins demà amb un nou enigma!!!

ENIGMA SABÀTIC (92): Descansin en pau

2011-10-28T21:52:00.001+02:00

Com que ve el dia de Tots Sants, en l'enigma d'avui mostraré deu tombes de personatges famosos, tots ells homes, a veure si esbrineu a qui pertanyen i on les podem trobar:

Pistes: Hi podeu trobar, tot i que no en aquest ordre: un rei infanticida, un guerriller mediàtic, un escriptor de culte, un mite dels manaies, un lluitador per la pau, un savi especialitzat i un savi generalista, un militar proper i dos presidents controvertits.

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 91: La monja alferes i les seves aventures

2011-10-27T22:49:00.001+02:00

La nostra protagonista era, com heu endevinat, Catalina de Erauso, 'La monja alférez'.

Les dues actrius que van donar una vida una mica idealitzada a tan singular personatge van ser Maria Félix, l'any 1944, i Esperanza Roy en una versió de 1987.

La imatge de la ciutat pertanyia al lloc on va néixer Catalina, Donòstia, Sant Sebastià.

L'escriptor que va novel·lar la seva vida va ser Thomas de Quincey, en ple romanticisme.

L'estrella de sis puntes és la equivalent al rang d'alferes.

El gravat mostrava un matrimoni maputxe, indis contra els quals va combatre també la nostra dama.

El Papa que va protegir Catalina i li va permetre vestir d'home va ser Urbà VIII.La imatge següent mostraba Orizaba, Veracruz, per on se suposa que va morir la nostra protagonista.El famós quadre on podem veure el rostre de la damisel·la s'atribueix a Juan Van der Hamen, gran pintor de natures mortes, al qual pertanyia el bodegó.I la darrera fotografia mostrava l'escriptor Ricardo Ibáñez, creador de jocs de rol i que va escriure fa pocs anys una altra novel·la sobre l'apassionant vida de Catalina.

Espero que no seguiu el mal exemple de senyora tan amant de la brega i no marxeu a cercar aventures per aquests móns de Déu.

ENIGMA SABÀTIC (91): Arrauxada, poc convencional i buscabregues!!!

2011-10-21T21:10:00.001+02:00

1.- La nostra protagonista va ser tan famosa que, molts anys després de morir, aquesta dama del cinema va fer d'ella en una pel·lícula.

2.- Però la seva història és tan singular que més de quaranta anys després de l'anterior també aquesta altra gran actriu va fer el seu paper.

3. Va néixer en aquesta bonica ciutat, de bona família. La intenció dels pares era donar-li un ofici habitual per a les noies fines però les coses van ser molt diferents del que esperaven.

4. Aquest senyor va escriure també sobre la seva vida, de forma romàntica i idealitzada.

5.- Aquesta estrelleta té molt a veure amb el seu sobrenom.

6.- En aquests del dibuix no els va deixar tranquils.

7.- Al senyor del retrat, tot i ser en aquells temps, la seva història li va interessar i la va protegir. Té un nom molt cívic, aquest cavaller, per cert.

8.- No se sap ben bé com va acabar, però probablement va morir per algun paratge proper al de la fotografia, les dades són confuses. Sembla que en els darrers temps es va dedicar als negocis.

9.- Al pintor que va fer aquest bonic bodegó i a qui un frare pocasolta va titllar de pintor de castañas y nabos se li atribueix un retrat de la dama, on podem veure quina cara feia. Una mica cara de pomes agres, tot s'ha de dir.

10.- I aquest senyor del nostre temps, afeccionat als jocs de rol, tampoc no va poder resistir l'atracció de la dama i en va escriure una nova història, fa uns set anys. Tot i que ella mateixa ens va deixar unes interessants memòries que fins i tot podem llegir per internet, però ja us en diré l'adreça el proper divendres, és clar.

He trobat moltíssims espais que parlen d'ella a la xarxa. Es veu que encara desvetlla passions i curiositat.

ENIGMA SABÀTIC (90): Un Cor de Lleó Ferotge

2011-10-21T06:42:00.003+02:00

El nostre protagonista era Ricard Cor de Lleó, molt més temible en la realitat que en les moltes histories i novel·les a l'entorn de les Croades o de Robin Hood que hem llegit o vist en el cinema.

El castell era Taillebourg, a Aquitania, que va representar un dels seus primers grans èxits professionals.

La següent fotografia mostrava el temple d'Apol·lo als afores de Limassol, a Xipre. Aquest indret va ser el punt d'arribada de Ricard a l'illa.

El rei era Felip II de França, rival de Ricard. Ricard va tenir sempre molt més interès per les seves terres a França que no pas pel país on regnava.

La noia era Eleanor Anne Porden, poetessa romàntica que va escriure un poema èpic sobre Ricard.

Com a anècdota, comentar que les mares musulmanes utilitzaven Ricard com a home del sac quan els fills no creien: Porta't bé o t'agafarà el rei Ricard...

El jeroglífic resultava ben evident: Planta-genet. Aquí podeu llegir el suposat origen de tan noble cognom.

Fins demà, us espera una dama singular, valenta i aventurera.

Les fotografies de pel·lícules mostren alguns Ricards cinematogràfics, Henry Wilcoxon amb Berenguela-Loretta Young i un jove Hopkins fent de fill conflictiu del seu pare i conspirant amb el príncep francès a Un lleó a l'hivern.

ENIGMA SABÀTIC (90): No us refieu de les llegendes ni dels herois!

2011-10-14T21:51:00.007+02:00

Un joglar conegut meu que he trobat per Barcelona
m'ha cantant aquest romanço ara fa molt poca estona:

Una història vull contar d'un rei que en el seu país

potser tan sols s'hi va estar més d'un mes i menys de sis.

Hi va néixer, sembla cert, però ni com ells va parlar,

no calia saber idiomes en aquell temps, per manar.

Pel rogenc, ulls clars i vius i una alçada impressionant,

era un home bell de veure, el seu cor no ho era tant.

Amb el pare s'enfrontava, dia sí i altre també,

era una família estranya, molt més us n'explicaré.

Bon soldat, home cruel, cap castell no era prou fort,

conqueria i conqueria sembrant foc i sang i mort.

Dones pobres, dones riques, deshonrava constantment

i també els xicots plaien a un rei tant i tant dolent.

Mort el pare, ell és l'hereu, i rei ja l'han coronat,

però té afany aventurer i pel món corre esventat.

Va refusar la princesa amb qui el volien casar,

pel fet que el seu senyor pare ja la va voler estrenar.

Amb el seu consentiment, més o menys, doncs no està clar,

van matar tots els jueus quan a ell el van coronar.

Fins i tot alguns cristians, en orgia tant sagnant,

també van ser estossinats de forma poc elegant.

Per anar a fer la croada va recaptar a tort i a dret,

escanyant l'economia i deixant tothom pobret.

Deia que si hagués pogut, del regne la capital

també l'hauria venut per incrementar el cabal.

I és que la seva afició era fer sempre la guerra,

cosa que el va dirigir cap una molt santa terra.

També el van fer presoner però un rescat van pagar,

i a fer batalles i guerres el xicot va retornar.

Va fer construir un castell molt i molt impressionant,

quan treballaven en ell hi va haver pluja de sang.

Va estar a punt de maridar-se amb pubilla catalana,

però va acabar per fer-ho amb una altra noble dama.

Es van veure molt poquet, diuen que ella l'estimava,

però veig molt improbable voler algú amb tan mala bava.

Diuen que ferit i tot no aturava la conquesta,

des de la seva llitera disparava la ballesta.

Un infant el va ferir, la ferida s'infectà,

en un moment de bondat el noiet va perdonar.

Però de res va servir, quan el rei va ser finat

un dels seus homes al noi va matar amb gran crueltat.

Mal fill, mal marit, mal rei, galant, valent, arrauxat,

però s'ha de reconèixer que va ser molt bon soldat.

El va succeir un germà que també va ser una creu,

eren anys de sang i fetge i lluites per tot arreu.

La llegenda el transformà en heroi cavallerós,

i en un senyor ben plantat, simpàtic i generós.

Comparat amb aquest rei tots els de la pell de brau

eren gairebé angelets i fins i tot gent de pau.

I una pista encara us deixo d'aquest senyor terrorífic,

un parell de dibuixets que són un bon jeroglífic.

Ja deveu saber qui era aquest senyor arrauxat,

i fins què hi tenen a veure les imatges que he penjat.

Penseu que no sóc joglar i que potser us prenc el pèl?

Si voleu saber el meu nom, em dic de cognom Blondel.

I si amb tanta pista llarga encara no hi feu cabal,

teniu zero patatero en història universal.

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 89: Margarida d'Àustria i els seus casaments

2011-10-14T07:45:00.000+02:00

La nostra dama era Na Margarita de Austria (duquesa de Savoia). Aquí la podeu veure vestida de dol, car en aquella època el dol es vestia de blanc.

El Cor és el del Real Monestir de Sant Tomàs (Àvila), on es troba el sepulcre del príncep Joan, una bonica obra de Domenico Fancelli.

El quadre mostra l'educació del príncep Joan per Salvador Martínez Cubells, un pintor valencià que va realitzar molta pintura d'aquest tipus, de moda en aquells anys.

La ciutat següent era Cambray, on es va firmar la pau de Cambray o de les Dames, per part de Lluïsa de Savoia i Margarida d'Àustria.

La nova dama era Anna de Bretanya, qui abans de casar-se amb Carles VIII de França s'havia casat per poders amb Maximilià, pare de Margarida, la qual havia estat promesa a Carles.

La següent imatge pertanyia a Balaguer ja que un dels títols del príncep Joan era Senyor de Balaguer.

L'illa era Illa Margarida, actualment de Veneçuela. El nom de Joana, en honor al príncep, li van posar a l'actual illa de Cuba.

Demà, per celebrar el norantè enigma, un de molt fàcil, tot i que una mica sanguinari, i en vers!!!!

ENIGMA SABÀTIC (89): La dama de dol

2011-10-08T07:40:00.000+02:00

Eam, si videris, Venerem ipsam te intueri arbitraberis (...) nullo fucco illitam, arte nulla comptam...

En el monestir al qual pertany el cor de la fotografia podríem veure el sepulcre d'un home jove i bell, mort de forma prematura. Les seves restes, profanades durant les guerres amb França, es van perdre, però ens resta la seva imatge jacent. Durant anys, les noies que cercaven promès anaven a besar el rostre del jove, però actualment crec que no és possible, a causa de la cura que es té en la preservació del patrimoni ja que sembla que amb tant de petoneig la pedra es fa malbé.

Aquest home, representat fent els deures en aquest quadre d'un autor valencià del segle XIX, temps en el qual va estar tant de moda la pintura històrica, va estar casat amb la senyora que és avui la nostra protagonista, una gran damisel·la d'una important nissaga a qui el destí va tractar malament pel que fa a les qüestions matrimonials, però que va esdevenir una dona intel·ligent, amb una gran habilitat diplomàtica i que fins i tot va protagonitzar, amb una altra senyora del seu temps, la firma d'un tractat de pau molt important.

Quan es dirigia al país del seu futur marit per casar-se, amb un gran seguici, va patir una tempesta terrible, que va fer pensar a tota la tripulació que no se'n sortirien. Ella, jove i animada, va escriure un epitafi per si trobaven el seu cadàver i no el podien reconèixer, on feia constar que havia estat dues vegades casada i havia mort donzella, però no ho va escriure ni en castellà ni en català. De fet, havia restat promesa a un altre príncep, en la cort del qual havia estat educada, però aquest, per motius polítics, va casar-se de grat o per força amb una altra dama que, legalment, era a punt d'esdevenir la madrastra de la nostra protagonista. Un embolic familiar considerable, vaja, tot plegat trasbalsat pels motius estratègics i polítics d'aquells anys.

El promès era un home ben plantat, molt estimat per la seva família, únic noi entre germanes, hereu d'un regne en formació, en el qual s'havien posat moltes esperances i a qui la mare anomena en molts documents el meu àngel. Els seus contemporanis l'apreciaven, havia rebut una educació acurada, molt del seu temps, havia acompanyat els seus pares en els fets importants, sent adolescent i sembla que era alegre, amable i fogós. Malauradament, la seva salut era precària. Aplegava molts títols nobiliaris, com era costum, un dels quals lligat a la ciutat de la propera fotografia:

La parella es va casar, molt a gust, pel que sembla, cosa que en aquells temps no sempre era així. La damisel·la va ser rebuda amb joia per tothom, els escriptors de l'època van remarcar la seva saludable aparença, la van comparar amb Venus i van lloar que la seva bellesa fos natural i no pas arranjada amb maquillatges i trampes diverses utilitzades per les senyores de casa bona. Sembla que, joves i apassionats, aquells dos joves tenien molta afició a fer allò que en deien ús del matrimoni, cosa que preocupava els metges i savis i també a la mare del noi, tot i que creia que no es podia separar allò que Déu havia unit.

En honor a la parella es va donar el seu nom a dues illes d'aquelles que s'anaven descobrint i ocupant, la del noi avui la coneixem amb un topònim diferent però la de la noia encara porta el seu bonic nom:

Sis mesos va durar la festa, el noi va morir de camí cap al casament d'una seva germana, deixant molta tristesa a la vídua, als pares i a aquell país complex, amb problemes territorials que de vegades sembla que encara duren. No sabem què hauria estat d'aquelles terres si el xicot hagués sobreviscut o si ho hagués fet una filla de la parella, ja que la noia estava embarassada, però el fet és que va avortar de forma prematura. De la pobra vídua jove es van dir molts disbarats i penjaments, avui es creu que el noi era tísic i que aquesta malaltia va ser la causa de la seva mort, tot i que tanta activitat matrimonial potser va contribuir al seu esgotament. Sobre tot plegat s'han fet, al llarg de la història, moltes bromes pocasoltes i de mal gust.

La xicota va tornar a casa seva i la van tornar a maridar, aquesta vegada amb un personatge de menys categoria, un duc. No va tenir fills i al cap de tres anys va quedar vídua altra volta. Ja no va voler que li cerquessin cap més marit, tot i que encara era molt jove; amb tantes males experiències no és estrany i, a més a més, podia viure prou bé sense casar-se. Així que es va dedicar a l'educació dels seus nebots, un dels quals acabaria heretant les terres que haurien heretat els seus fills amb el jove, si no hagués quedat vídua tan aviat i molts altres territoris, ja que les malalties feien estralls entre la descendència de la gent d'aquells temps, àdhuc de la gent d'upa. Va ser governadora, consellera, diplomàtica. Era una dona culta, amant de la poesia i de la música, que va cercar molt hàbilment les persones que havien d'educar els seus nebots. Tot i les intrigues que en algun moment van intentar que el seu reial nebot la bandegés del seu costat, aquest va reconèixer i valorar molt la seva influència i consell i va sentir un gran dolor quan la va perdre.

Tota aquella època i aquells personatges han estat molt manipulats i sovint mal tractats per la història posterior però cal situar-se en la perspectiva d'aquell temps, el de la formació dels grans estats enmig de lluites feudals i guerres constants, malalties i problemes de tota mena, en els quals l'atzar decidia sovint el futur dels territoris i les dinasties.

Segur que ja sabeu de qui parlem i quina relació té amb les imatges que he penjat.

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 88: Marià Cubí i la Frenologia

2011-10-07T06:58:00.001+02:00

El personatge era Marià o Mariano Cubí, un altre nom de carrer barceloní al qual hem pogut posar història.

Aquí podeu trobar una biografia de Cubí completa, escrita el 1876 pel mestre Miquel Arañó.

I aquí més referències bibliogràfiques. Cubí encara no té entrada a viquipèdia, una injustícia.

El jove que calculava de forma magistral i enigmàtica, el del dibuix, va ser Vito Mangiamele. Hi ha una referència a la seva visita a Barcelona a l'interessant llibre de Josep Coroleu Memorias de un menestral de Barcelona.

La primera fotografia corresponia a Malgrat de Mar, on va néixer. La segona a Maó, on la família es va traslladar el 1810 a causa de les guerres amb els francesos. La següent a Baltimone, on va treballar a un col·legi universitari.

També es podia veure una imatge de L'Havana, ciutat on també va fundar una institució educativa i Tampico, a Mèxic, on va continuar desenvolupant la seva tasca educativa i on també hi va fundar una institució educativa.

El senyor de la imatge era Franz Joseph Gall, fundador de la ciència -o pseudociència, segons els coneixements d'avui- frenològica.

La següent imatge pertanyia a Louisiana, on treballava Cubí quan va decidir tornar a Espanya.

Els potets són estris amb històries criminals, es troben al museu Lombroso. Cesare Lombroso va desenvolupar una teoria relacionada amb la frenologia que intentava identificar físicament la criminalitat. Aquí podeu visitar el Museu Lombroso de Torino tot i que no és per a esperits sensibles.

La imatge següent mostrava la tomba de Franz Anton Mesmer, que va desenvolupar la teoria del magnetisme animal, la qual també va estudiar Cubí.

I la imatge de Santiago de Compostela feia referència al procés i empresonament que va patir Cubí a causa d'una condemna del Tribunal Eclesiàstic d'aquesta ciutat.

Tot i que avui aquelles idees s'ha demostrat errònies cal pensar quants dogmes científics que avui creiem potser també amb el temps esdevindran absurds i estranys.

ENIGMA SABÀTIC (88): En cap cap cap el que cabia en aquell cap

2011-10-01T07:15:00.006+02:00

En una època ja una mica antiga els metges encuriosits sentien molt d'interès en estudiar casos estranys, com ara el d'un xicot italià, pastor, que era un prodigi en el tema del càlcul i que va visitar Barcelona en una ocasió, visita que va desvetllar una expectació enorme. Va fer demostracions diverses, en aquella època -i potser en la nostra- la frontera entre el circ i aquesta mena d'espectacles científics era molt subtil.

El nostre protagonista creia que el cas d'aquest jove era una demostració d'aquelles teories, aleshores molt de moda, i que la forma del seu cap evidenciava el seu do impressionant en relació al càlcul.

El nostre protagonista va néixer en una ciutat costera molt coneguda de tots nosaltres on, setanta-cinc anys després de la seva mort, li va dedicar un monument:

Encara era petit quan la seva família, a conseqüència de les guerres napoleòniques, es va traslladar a una altra ciutat, també marinera:

Quan la seva família va retornar a casa ell es va quedar estudiant en aquella ciutat i més endavant es va traslladar a un altre indret, embarcant-se en una corbeta on feia classes de francès i castellà als oficials.

Va treballar i estudiar en diferents ciutats del país on havia anat però a la de la fotografia s'hi va està vuit anys. Va escriure diferents textos per a l'estudi del castellà i més endavant es va dirigir a...

I una mica més endavant a...

A tot arreu va fundar centres d'ensenyament i revistes. Aviat es va fer seguidor d'una matèria que aleshores es trobava en ebullició i va fer molts estudis que s'hi relacionaven, estudis pràctics i en directe. Aquest seriós senyor de qui penjo una imatge n'havia estat el pioner:

Va decidir, però, que li calia tornar al país d'origen, tot i que ja era professor en una prestigiosa universitat estrangera.

De retorn es va trobar amb el país que es va trobar i tot i que era catòlic i espanyol de cor i d'actes el van empresonar uns mesos i va patir persecucions. Afortunadament se'n va sortir i no va voler tornar a marxar del país pel fet que les dificultats esperonaven el seu afany investigador. D'alguna manera també se sentia català i el títol del seu primer llibre sobre la matèria així ho feia constar: Introducción a la .............por un catalán.

L'especialitat que ell va estudiar amb els anys s'ha considerat pseudociència o protociència, ja que es basava en aspectes físics de la persona que no comptaven amb diversos factors que avui coneixem. Malauradament aquells tipus de coneixements i estudis van forjar teories racistes que van justificar moltes barbaritats i prejudicis. El nostre home també era seguidor de les teories higienistes, aficionat als balnearis i a allò que en deien prendre les aigües.

Un altre italià seguidor d'aquelles teories afirmava que la delinqüència anava relacionada amb l'aspecte físic, tot i que hi incidien factors ambientals, educatius i fins i tot geogràfics i climàtics. Però tot i que avui aquelles creences resten totalment desfasades, mentre a Itàlia conserven un museu complet sobre aquest senyor, que aplega les seves inquietants col·leccions, i que no recomano als esperits sensibles, a més d'informació sobre l'època, el nostre protagonista, molt més pluridisciplinar, tan sols ens sona a carrer.

Tot i que no la va encertar, el nostre home era un senyor molt intel·ligent, honrat, sacrificat i treballador, dedicat a les seves investigacions, molt admirat pels seus contemporanis que en van escriure diferents biografies. Va morir solter, als setanta-quatre anys, tot i que la vídua d'un ric barceloní l'havia volgut casar amb insistència, i molt bé per cert. Segons explica la tafaneria retrospectiva tenia afició a les cases de barrets i és que l'estudi dels caps no el privava d'investigar sobre la resta del cos. Segons ell afirmava, quan el volien casar, no tenia la forma de cap adient a l'estat matrimonial. També s'havia interessat en els darrers anys per les teories d'algú que reposa aquí:

Les seves teories i creences van morir amb el segle. Avui el seu nom ens evoca un carrer barceloní una mica pijo. Cosa que és una llàstima, la veritat.

Segurament ja intuïu per on va la història. A veure doncs si esbrineu qui va ser el nostre protagonista i els altres personatges que es mencionen a l'enigma d'avui. I, és clar, el perquè i el com de la resta d'imatges.

De fet la nostra societat no és tan diferent d'aquella i de tant en tant també s'estenen teories alternatives i creences que amb el temps mostren les seves errades, remeis naturals dels quals no es demostra l'eficàcia, brames que troben el camp abonat en les nostres pors i en el nostre afany de saber i conèixer. Són camps en el qual és fàcil que, a més de persones serioses, com el nostre protagonista, s'hi barregin molts oportunistes i xarlatans.

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 87: Sisebut i la seva època

2011-09-30T08:02:00.004+02:00

Com heu endevinat el nostre protagonista era un dels reis gots, SISEBUT.

L'escriptor que va utilitzar aquest nom en un seu poema humorístic molt famós i conegut va ser Joaquín Abati, advocat nascut a Madrid. Aquesta composició ha passat a ser part del patrimoni popular i molta gent que l'ha recitat o representat o l'ha vist representar segurament desconeix el seu autor, qui va escriure moltes més coses, la majoria humorístiques, a més de llibrets de sarsueles.

El gènere de la paròdia sobre senyors feudals, gots o no, i castells i venjances, va viure una molt bona època ja que s'havia abusat a bastament del tema en la literatura romàntica.

La transmisió oral ha fet que les leguas de Pinto i Marmolejo variïn en les diferents versions que es poden trobar a la xarxa, cosa que dificulta trobar la ubicació del castell poètic. També s'ha atribuït el poema a d'altres autors, en alguna ocasió.

A treinta leguas de Pinto
y quince de Marmolejo,
existió un castillo viejo,
que edificó Chindasvinto.
Lo habitaba un gran señor,
algo feudal, y algo bruto,
se llamaba Sisebuto,
y su esposa Leonor.
Y su hermana Berenguela,
y su tía, Rosalía,
y una tía de su abuela,
que atendía por Mariana.
Y su cuñado Vitelio,
y su hijo mayor, Rogelio.
Era una noche de invierno,
noche fría, noche oscura,
noche llena de amargura,
noche atroz, noche de infierno.
En un egregio salón,
dormitaba Sisebuto,
y un perro seco y enjuto
roncaba en el portalón. (...)

La imatge de la santa pertany a Leocàdia, patrona de Toledo, ciutat molt vinculada a Sisebut.

La ciutat és Tarragona, ja que el bisbe afeccionat al teatre i, per aquest motiu, criticat pel rei Sisebut de forma contundent, era Eusebi, bisbe d'aquesta ciutat.

El sant màrtir era Desideri, sobre el qual va escriure Sisebut, sant executat per ordre de Teodoric de Borgonya i la seva àvia Brunegilda, que era qui protagonitza la imatge, on es veu el seu casament amb Sigebert. Brunegilda va tenir una vida mogudeta, plena de crims, conspiracions i lluites, i va morir de mala manera, tot i que ja era velleta per a l'època. La corona de la imatge va pertànyer a Suintila, el qual va succeir el fill de Sisebut, Recared II, qui va morir aviat i segurament no pas de mort natural. La corona també té una interessant història.

Una època violenta, complexa i poc coneguda. Hi haurem de tornar en algun enigma del futur.

Gràcies a tots els participants i us espero demà, amb un nou enigma històric.

Fins i tot al youtube es poden trobar versions diverses del poema d'Abati, una mostra:

ENIGMA SABÀTIC (86): Un rei poeta i antisemita

2011-09-23T21:39:00.001+02:00

El nostre protagonista va ser un rei, un rei d'una llarga llista que fa anys, molts anys, en temps dels nostres avis, feien aprendre de memòria a les escoles de categoria.

Avui no en parlem molt de tots aquells senyors. Són d'un temps en el qual Espanya no era Espanya, Catalunya no era Catalunya, Europa no era Europa i tot es començava tot just a conformar una mica, entre lluites diverses.

El seu nom sortia en un d'aquells versos humorístics -en castellà- que s'acostumaven a recitar i escenificar en focs de camp i castanyades parroquials. El seu autor va ser un advocat aficionat a la literatura divertida que també va escriure llibrets per a sarsueles i va morir el 1936, tot i que de mort natural.

El nostre rei es creu que va fer construir a una bonica ciutat hispànica una església dedicada a la seva patrona. En aquesta església van tenir lloc quatre trobades molt importants.

Sabem algunes coses d'aquest rei, com ara que odiava el teatre. Fins i tot se sap que va renyar un bisbe a causa de la seva afició a l'art escènic i als espectacles amb animalons. Ell mateix, per cert, tenia cura de nomenar bisbes quan calia. Tampoc li agradava que els bisbes entressin en un monestir com a monjos. Tot i amb això, ell va tenir un fill monjo.

Era un temps d'heretgies i controvèrsies sobre temes religiosos, cosa que propiciava les reunions per clarificar aquests temes tan punyents.

Aquest rei també tenia aficions literàries, va escriure un poema sobre els eclipsis, en aquella època sembla que n'hi va haver uns quants que van fomentar un retorn al paganisme, i un altre dedicat a un sant molt important en l'època, assassinat per uns reis enemics del nostre protagonista que també van tenir un final molt tràgic.

Va perseguir de forma ferotge els jueus agreujant unes penes que alguns antecessors seus havien fet més pietoses. Va haver de controlar revoltes en diferents territoris del que avui és Espanya i en una ciutat catalana molt coneguda es va fer un sínode on es va confirmar la doctrina sobre el celibat dels clergues.

El va succeir un fill seu que va regnar molt poc, probablement va ser assassinat. Ell també va morir de forma estranya a la ciutat on havia fet construir l'església. El va succeir un altre rei, és clar, que sembla que portava aquesta corona tan original:

Aquestes històries pertanyen a un temps ombrívol i poc conegut, sovint oblidat. De tota manera, considerant el que va passar a Europa entre 1914 i 1945 potser no hem millorat tot el que caldria.

Ja sabeu qui va ser el nostre monarca protagonista? I quina relació tenen amb ell les imatges? No és tan difícil com sembla tot i que aquells senyors i dames tenien uns noms una mica complicats, la veritat...

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 85: Vençuts però combatius

2011-09-23T20:47:00.000+02:00

La primera imatge correspon a Pere Joan Barceló i Anguera, conegut com Carrasclet. Reprodueix una part del monument que se li ha erigit a Capçanes. Té relació amb la quarta imatge, on es pot percebre el campanar de Marçà.

La segona correspon a Francesc Macià i Ambert, conegut com a Bac de Roda i mostra el bust que se li ha erigit a Roda de Ter. Té relació amb el temple romà de Vic, ja que en aquesta comarca és on va lluitar.

La tercera imatge correspon a l'escut d’armes dels germans Nebot a Cal Gallisà a Riudoms. L'altre imatge que hi té relació és la de l'església de Riudoms.

La quarta mostra Antoni de Villarroel i la imatge pertany al poble de Vilanova Dos Infantes, d'on era originari el seu pare. Com explica Toni Serra hi ha una certa controvèrsia sobre la seva mort, que es creia que havia tingut lloc a Segòvia el 1742. Investigacions recents creuen que va morir molt abans, el 1726, a A Corunya, empresonat en pèsimes condicions. Continuarem investigant, doncs. La veritat és que la història de Villarroel encara desvetlla moltes discussions i visceralitats per part de la catalanofòbia habitual i arrauxada.

ENIGMA SABÀTIC (85): Els vençuts

2011-09-17T01:10:00.001+02:00

I avui quatre més de l'altre banda, dels austriacistes:

Aquí mostro la imatge d'un personatge més conegut pel seu àlies que no pas pel seu nom veritable. A la terra on va néixer i lluitar durant una època li han dedicat aquest monument, és un indret de bon vi, per cert. Sabem que va ser a Barcelona durant el setge i que després va aconseguir retornar a casa seva, tot i que va lluitar altra vegada i va organitzar un petit exèrcit. Per coaccionar-lo van empresonar la seva mare i tot. Va passar a França i es va posar a les ordres d'un dels personatges del post anterior. Més endavant va continuar lluitant per Europa a favor dels austriacistes i va morir en unes terres llunyanes d'on provenia, per cert, una antiga reina catalana.

Aquest bust és una mica il·legible, altrament no tindria gràcia descobrir l'homenatjat. Tot i que va morir executat pels vencedors no és tan conegut com d'altres, tot i que a la seva petita pàtria sí que el recorden força i el reivindiquen sovint. Tampoc no el coneixem pel nom veritable sinó per un altre lligat al seu poble d'origen. La seva mort va tenir un gran ressò popular i va fer que es cantés una cançó dedicada als fets, cançó que vam conèixer fa anys gràcies a una versió de Guillermina Motta, per cert. El seu nom i primer cognom de veritat són els mateixos que els d'un popular polític nostrat molt posterior. Ai adéu ciutat de .... bé mereixes ser cremada, n'has fet matar un cavaller, el més noble de la.... guardeu-nos Mare de Déu, la del Roser i la del Carme i Sant Domingo gloriós...

Aquest escut pertany a una casa d'un poble on també l'11 de setembre, al seu davant, s'hi acostuma a fer una ofrena floral. Pertany a una família de terra avellanera, que va donar diferents fills a la causa austriacista, el més conegut és el gran, però se sap que dos més, i potser encara algun altre, també van lluitar contra els borbònics. De tots els qui tenim notícia sabem també que van poder exiliar-se, ja que els van confiscar els béns, i que van arribar a tenir càrrecs i honors a la cort de Viena.

Aquest senyor tan seriós té un cognom que és possible que ens soni 'a carrer'. Va ser un gran militar, fill d'un altre militar procedent del nord-oest hispànic però resident a Barcelona. Al principi es va posar a l'ordre dels borbònics però uns fets lligats a un complot van propiciar que canviés de bàndol. Veient com anaven les coses va intentar una capitulació que no va ser acceptada al principi tot i que a la llarga no hi va haver cap altre remei que rendir-se. El van empresonar durant un temps però anys després, amb la firma d'una pau va ser alliberat i va poder viure gràcies a una pensió que li va concedir l'emperador austríac.

Qui són els nostres protagonistes?

Unes quantes pistes més, un indret per a cada personatge:

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 84: Grans secundaris felipistes

2011-09-16T07:20:00.000+02:00

Els quatre personatges eren:

El cardenal Belluga (Luis Antonio de Belluga Moncada)

Luis Manuel Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio

Louis Joseph de Bourbon-Vendôme, duc de Vendôme

James Fitz-James Stuart, primer Duc de Berwick

Demà continuarem amb l'època, ja podeu repassar.

ENIGMA SABÀTIC (84): Homes d'acció i amb poder, d'aquells temps tràgics

2011-09-11T22:11:00.000+02:00

Amb una mica d'endarreriment penjo un enigma una mica improvisat que recull referències a quatre personatges relacionats amb la Guerra de Successió i que van prendre partit per les forces borbòniques. Com és sabut, el conflicte va ser ben bé una guerra europea on es jugaven molts interessos i en la qual els peixos grossos es van empassar els petits.

1) Aquest senyor va ser tot un senyor dedicat a l'església. Favorable a l'opció felipista va prendre part activa en les lluites que es van desenvolupar allà on residia i manava. Sembla que també entre els religiosos hi havia molta divisió, el més popular era austriacista i el de més 'categoria', borbònic. Com que van guanyar els seus va continuar manant i encara que per raons òbvies us pugui resultar antipàtic el fet és que va fer una gran obra social i política en el seu àmbit de responsabilitat. El nom pot sonar a català i potser hi tenia ancestres, pels nostres verals, però va néixer a Andalusia.

2) Un altre home d'església amb poder, origen andalús i cognom que sembla italià. Va tenir un gran paper en el tema de la successió i va defensar els interessos de Felip V, tot i que després, en sentir-se poc valorat, va flirtejar amb els austriacistes, motiu que va provocar el seu desterrament.

3) Aquest senyor era cosí de Felip V i va ser un militar molt brillant, les seves victòries a dues ciutats espanyoles durant la guerra van ser decisives. Tenia fama de ser homosexual i de tenir amors amb un cunyat de la seva jove esposa. Una altra tafaneria, en aquest cas gastronòmica, diu que es va morir d'una fartanera de llagostins i marisc, a Vinaròs.

4) Aquest senyor estranger al servei de Felip V també provenia, com l'anterior, de branques il·legítimes reials, va tenir poder i coratge i va esdevenir un militar clau en els fets de la Guerra de Successió, en concret en el setge de Barcelona i, anteriorment, a la batalla d'Almansa. No va poder morir al llit, sinó que després d'un temps de tranquil·litat va intervenir en una altra guerra successòria europea on una bala de canó va acabar amb la seva vida. Una senyora força coneguda a les revistes del corporta els seus cognoms, entre molts d'altres, car els avantpassats d'una i els descendents de l'altre van emparentar en temps pretèrits.

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 83: Homes i dones de fa quatre dies, històricament parlant

2011-09-09T08:39:00.001+02:00

José Maria de Areilza

Raúl Morodo

Carmen Díez de Rivera

Cliqueu damunt dels noms per accedir a més dades.

ENIGMA SABÀTIC (83): Transicions i transicionistes

2011-09-03T07:27:00.000+02:00

Parafrasejant Talleyrand podríem dir que qui no va ser jove durant la Transició no sap el que és l'alegria de viure. Certament, aquell entusiasme, tot i que breu, va ser molt intens. La mort d'Heribert Barrera segurament ha portat molts records als qui ja tenim uns quants anyets. Era, de fet, un supervivent en actiu. D'altres rostres d'aquell temps s'han anat esvaint, vius, morts, oblidats, reconvertits... Hi ha de tot. A veure si sou capaços d'identificar dotze rostres, deu homes i dues dones, d'aquells anys que ja semblen tan llunyans.

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 82: Frases, dites, cites i pensaments

2011-09-02T11:33:00.000+02:00

Copio la completa resposta del Toni per no tenir massa feina:

a) Trobarem un camí, i si no és així, el crearem.
Anníbal
Imatge 7- Anníbal vencedor contemplant per primera vegada Itàlia des dels Alps (F. Goya)

b) Les batalles contra les dones són les úniques que es guanyen fugint.
Napoleó Bonaparte
Imatge 6- Bonaparte escridassant el Congrés dels Cinc-cents durant el cop d’estat

c) Mussolini és un enviat de la Divina Providència.
Papa Pius XI
Imatge 1- Puis XI de jove, quan era sacerdot.

d) Cap home no es prou bo com per governar-ne un altre sense el seu consentiment.
Abraham Lincoln
Imatge 4- Fotografia de Mary T. Lincoln, esposa del president.

e) Si estàs travessant un infern, continua caminant.
Winston Churchill
Imatge 5- John Churchill, 1r Duc de Marlborough, avantpassat de Winston.

f) Tota la història és història contemporània.
Benedetto Croce
Imatge 10- Pescasseroli, poble natal de l'historiador.

g) La història és una branca de la literatura.
Pio Baroja
Imatge 9- La seva casa pairal al País Basc.

h) La història és la suma total de totes aquelles coses que s’haurien pogut evitar.
Konrad Adenauer
Imatge 2- El Mercedes-Benz 300, conegut com el Mercedes Adenauer

i) El que no pot ser, no pot ser, i a més a més, és impossible.
Charles Maurice Talleyrand
Imatge 3- Castell de Valençay, la seva residència personal

j) Els polítics sempre fan el mateix. Prometen construir un pont encara que no hi hagi riu
Nikita Jruschov
Imatge 8- Jruschov amb la seva primera esposa.

Fins demà, amb un nou enigma!!!!

ENIGMA SABÀTIC (82): Frases contundents per a tots els gustos

2011-08-27T09:34:00.001+02:00

Avui, un nou recull de frases sobre història i fets històrics, fora de context i expressades per personatges importants. Adients per a meditar en temps de crisi. També penjo deu imatges relacionades amb aquests personatges, algunes fins i tot els representen tot i que no amb el rostre al qual estem més acostumats. Per endevinar i relacionar.

a) Trobarem un camí, i si no és així, el crearem.

b) Les batalles contra les dones són les úniques que es guanyen fugint.

c) Mussolini és un enviat de la Divina Providència.

d) Cap home no es prou bo com per governar-ne un altre sense el seu consentiment.

e) Si estàs travessant un infern, continua caminant.

f) Tota la història és història contemporània.

g) La història és una branca de la literatura.

h) La història és la suma total de totes aquelles coses que s’haurien pogut evitar.

i) El que no pot ser, no pot ser, i a més a més, és impossible.

j) Els polítics sempre fan el mateix. Prometen construir un pont encara que no hi hagi riu.

Entretingut però fàcil, adient per a finals d'agost.

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 81: Molt més que contes xinesos

2011-08-26T08:37:00.000+02:00

Copio la completa resposta del Toni, sembla que aquesta setmana el tema ha espantat els participants però no era difícil si se seguia el fil adient, a l'entrada 'Historiadores de China' de wikipedia podíeu trobar-los tots.

Aquí teniu imatges dels dos primers, el temple dedicat a Sima Qian, molt visitat, i un monument dedicat a Guo Morou.

a) El primer
Sima Qian, (145 AC – 90 AC) historiador xinès
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sima_Qian

b) La segona
Ban Zhao (45 – 116) Venerable Dama Cao
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ban_Zhao

c) El tercer
Huang Xianfan (1899- 1982)
Imatge: Un occidental a camell, període Tang.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Huang_Xianfan

d) El quart
Wang Ya (765?- 835)
http://espawiki.com/wiki/Wang_Ya

e) El cinquè
Guo Moruo (1892- 1978)
http://es.wikipedia.org/wiki/Guo_Moruo

La primera imatge corresponia a les grutes de Longmen, poblet on va néixer Sima Qian. La darrera a Leshan, on va néixer Guo Moruo.

Tenir ni que sigui una idea de tots aquests personatges i la seva història és molt convenient ja que de vegades els europeus ens creiem el melic del món. Més aviat ens creiem que som el món i em temo que anem una mica despistats.

ENIGMA SABÀTIC (81): Històries de llunyans historiadors

2011-08-20T07:50:00.001+02:00

Els personatges d'avui potser no ens són excessivament coneguts, al contrari de la dama del darrer enigma. Però ja va sent hora de fer un curset accelerat sobre una terra admirable, immensa, que encara ens donarà moltes sorpreses de tota mena. Tots ells -i ella- es van dedicar a coses diferents, però sobre tot a una que ens és molt propera: LA HISTÒRIA. Cinc històries d'afeccionats a la història, doncs.

a) Va ser el millor, segons algunes opinions d'entesos, del seu país. Va gosar cantar-les clares a qui manava, defensant un conegut, cosa que va fer que el castiguessin de forma cruel. Tot i que aquell càstig acostumava a comportar perdre la vida de forma autogestionada, ell va resistir, decidit a completar la seva tasca i el seu treball. Tots els historiadors posteriors el van admirar. Va néixer per aquí:

b) Tot i ser una dona, va fer també una tasca històrica important. Era d'una família notable i quan van enverinar el seu germà gran va seguir amb la feina que calia acabar. Va escriure un llibre estil els de la Llucieta Canyà, tot i que més emblemàtic, amb set consells desenvolupats per a ser una dona com cal, alguns d'ells potser ens sobten avui, però cal entendre que eren uns temps molt diferents. Es va casar molt joveneta i va quedar vídua, va rebre el tractament, important, de venerable. Recordo que en un pel·lícula d'Albaladejo, El cielo abierto, un jove personatge femení diu a un altre de més gran: Viuda y con posibles, el mejor estado para una mujer. Doncs en aquella època encara era més cert, això.

c) El nostre següent personatge no és tan antic, sinó més proper a nosaltres en el temps. El seu pare era un pagès modest però va voler que el fill tingués una bona educació i segons diuen no va ser, en els seus inicis, un alumne excessivament brillant. Es va dedicar a estudiar, a més de la història del seu país, el folklore i els costums quotidians. Va ser admirador i seguidor del nostre primer personatge, l'obra del qual coneixia molt bé. Segur que aquest objecte li encantava, ja que en va estudiar l'època:

d) Precisament en l'època de l'estatueta va viure el nostre següent personatge. Va ser recomanat per un grup de poder molt influent, una colla de senyors als quals se'ls havia controlat la qüestió sexual, a l'estil destraler de l'època, però que sembla que manaven força. Va intentar retirar-se en més d'una ocasió, tip del manaia del moment però no ho va aconseguir. Quan aquest va ser assassinat a ell el va empresonar el nou cap de l'estat, per haver mostrat pena, que ja és gros. Va demanar poder acabar el seu treball, però precisament li van recordar que al nostre primer personatge no l'havien estossinat com calia i havia pogut escriure de forma crítica sobre el poder, així que va morir a la presó. Això sí, un cop mort es van penedir del tracte que li havien donat i el van homenatjar.

e) I un altre també més actual. En aquest cas era un noi de casa bona, va poder llegir molt i tenir llibres a l'abast. Va traduir autors importants estrangers, com Goethe. Tot i el seu origen es va identificar amb els nous corrents polítics que van provocar trasbalsos immensos al seu país, va viure a l'estranger durant un temps, i va tenir un càrrec acadèmic important fins que va morir. Va escriure poemes i teatre i el seu cognom artístic està format pel nom de dos rius de la seva terra, natal, aquesta:

Espero que gaudiu del plaer del viatge virtual a llunyanes contrades.

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 80: Constança de Sicília, la seva època i la seva família

2011-08-19T07:49:00.000+02:00

Efectivament, CONSTANÇA DE SICÍLIA!!!

La primera imatge corresponia al seu avi, Frederic II d'Alemanya.

El seu pare, Manfred de Sicília va néixer a Venosa, Itàlia, indret que mostrava la imatge següent.

Manfred va morir a la Batalla de Benevent, a la qual corresponia la imatge següent.

Un dels fills de Constança i el rei Pere va ser Alfons III, d'Aragó, el Liberal. El regne de Sicília, però, el va rebre Jaume II, un altre fill. La seva filla, Isabel, va ser Santa Isabel de Portugal. Constança també va ser declarada beata per l'església catòlica.

El senyor amb cara d'enrabiat és Carles d'Anjou, que es va enfrontar als catalans pel tema sicilià. En un atac va destruir Peralada, tot i que no la va conquerir. La pila baptismal de la imatge pertany a l'església de Sant Martí, d'aquesta població.

En quedar-se vídua es va retirar al convent de Santa Clara, que es trobava on ara hi ha la Ciutadella. Va voler que l'enterressin al Convent de Sant Francesc, a l'actual plaça Medinaceli, on es trobaven les pinturas de Viladomat, que avui són al MNAC.

Dante la menciona, al Purgatori, com 'la bona Constança'.

Per a saber més coses sobre aquesta reina i, sobre tot, a l'entorn del seu famós espòs, recomano el llibre que estem llegint per a la Tertúlia d'Història del mes d'Octubre: Pere el Gran. Vida, actes i paraula de Stefano Maria Cingolani. És una mica gruixut però l'estiu és llarg...

ENIGMA SABÀTIC (80): Bona, beata i reina

2011-08-15T09:33:00.002+02:00

a) Va ser beata i mare de santa.

b) Aquest gran senyor de la imatge va ser el seu iaio.

c) En aquest bonic poble va néixer el seu pare.

d) I en aquesta batalla va morir el molt noble senyor.

e) Un dels seus fills va ser titllat de liberal. Però les terres de la dama van anar a parar a un altre fill.

f) Aquest senyor que encara fa por va ser un problema seriós pel que fa al tema anterior. Però al final fins i tot vam fer presoner el seu fill qui, per cert, tenia un problema de desplaçament...

g) No es va evitar que fessin moltes destrosses, fins i tot a la ciutat filharmònica on podem trobar aquest objecte que potser va veure el desastre i tot.

h) En quedar-se vídua es va dedicar va fer donacions per establiments benèfics i es va retirar a un convent que estava pel lloc de la fotografia, si fa no fa.

i) Tot i que per a ser enterrada en va triar un altre que hi tenia relació, on van reposar d'altres reines. No va voler anar amb el marit, vaja. El bonic quadre que veieu era en aquest segon convent i pertany a un pintor que darrerament ha estat revaloritzat tot i que a molta gent encara li soni a carrer. De tota manera, el podem veure amb facilitat, juntament amb altres que estaven al mateix indret.

j) Aquest senyor va escriure un llibre molt famós on es passeja pel més enllà. La nostra protagonista també hi és i el poeta vestit de vermell la titlla de 'bona', o sigui, que segurament ho era. Si ho diu ell.

Malauradament, no la van deixar descansar en pau i les seves restes no es van conservar tan bé com les del seu notable espòs.

Ja sabeu qui va ser la dama notable? Ho hauríeu de saber, que va ser veïna nostra!!! Pel que fa a les imatges, són fàcils d'encertar.