tag:blogger.com,1999:blog-6893722404716051628.post2499950052589964618..comments2020-08-15T08:47:14.569+02:00Comments on DEL PASSAT AL PRESENT: Conferències sobre la SETMANA TRÀGICAJúliahttp://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-6893722404716051628.post-82918029509848701942009-05-23T19:52:50.799+02:002009-05-23T19:52:50.799+02:00Mira aquí, pagina 164, nota a peu de pàgina:
http:...Mira aquí, pagina 164, nota a peu de pàgina:<br />http://books.google.es/books?id=Scncz6N03usC&pg=PA164&lpg=PA164&dq=Pau+Vila+Ferrer+y+Guardia&source=bl&ots=EhUH6tSp9A&sig=A8QX8UPkrLS8R92vW3zna00ZHaA&hl=ca&ei=SjcYSoqjKJKy_AbV4oTnDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6893722404716051628.post-80913605975292797372009-05-23T19:48:43.791+02:002009-05-23T19:48:43.791+02:00Marc Aureli, gran personatge que va haver de gover...Marc Aureli, gran personatge que va haver de governar en època difícil, la qual cosa mostra que no sempre la culpa és del govern, algun dia li haurem de dedicar una tertúlia, molt interessants els seus 'pensaments'...Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6893722404716051628.post-56797099789997239942009-05-23T16:43:39.087+02:002009-05-23T16:43:39.087+02:00En Pau Vila, i utlitzant una terminologia d'ara, e...En Pau Vila, i utlitzant una terminologia d'ara, era com un Friki dels clàssics de Roma, a la seva escola li diu Horaciana i al seu fill Marc Aureli.Gregornoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6893722404716051628.post-30563359174317476152009-05-23T07:01:18.112+02:002009-05-23T07:01:18.112+02:00L'única filla que escriu sobre el pare és Sol, no ...L'única filla que escriu sobre el pare és Sol, no sabem què va ser dels altres, hi ha molts testimonis que creuen que no se'n cuidava gens. No sé si era per timidesa, però hi ha gent que el defineix com l'home que no riu mai, cosa preocupant.HI ha una filla de Soledad de la qual no se sap res. Sobre el testimoni dels fills, crec que de vegades prova tot el contrari, com comentes, hi ha molts casos a la història dels homes famosos, els fills o els rebutgen i es rebel·len o els tenen devoció. Els diners també van servir per especular, potser a favor de la revolució, sobre tot amb l'amistat primera amb Lerroux, que era company d'especulacions. En fi, ja saps que no és figura de la meva devoció, era un home misteriós però un fet és que la dona li va engegar uns trets i que va deixar aviat la Bonnard, per exemple. Què va ser de Riego Ferrer? No tenia simpaties de pràcticament ningú en la seva època, la magnificació va venir després. Qui més moviment popular va generar en contra de la pena de mort va ser el pobre Clemente.<br /><br />He llegit molts articles que el comparen amb Rousseau per això de la indiferència pels fills, per cert. <br /><br />Sobre l'església, cal analitzar també com era l'església de l'època, les grans diferències entre els capellans de parròquia i els de les ordes i entre aquestes mateixes ordes i no es pot generalitzar, doncs encara que tímidament molts veïns dels barris pobres van acollir monges i capellans. Les monges d'Aldana tenien vellets acollits, que altrament haurien estat al carrer. No defenso l'església, menys encara els sectors poderosos i les ordes amb pes específic, però el tema és molt variat. Connelly Ullman ho analitza molt bé. Molts capellans venien de zones rurals endarrerides, no tenien ni idea del que hi havia a ciutat, el cas Verdaguer és paradigmàtic, el seu trasbals ve, sobre tot, del desconeixement del món real i dels seus problemes profunds.<br /><br />No era el mateix l'església d'aleshores que la de després de la guerra. Sobre la dona, ja es deia, que l'home més explotat tenia un ésser molt més explotat -tambe per ell-que era la seva dona.<br /><br />Els obrers també feien cua als prostíbuls, per cert i els maltractaments a la dona i fills en sectors humils eren molt freqüents.<br /><br />Malauradament, la literatura hispànica no va donar un naturalisme seriós, però només llegint a Zola ens podem fer una idea força negra de com anaven les coses.<br /><br />Jo discrepo en això que fos avançat en la seva vida privada, sobre el projecte escolar és molt diferent la lectura que se n'ha fet després del que representava en realitat, Ferrer va escriure poc i els seus textos no són res de l'altre món, hi ha hagut pedagogs molt més remarcables i com a projecte l'escola Horaciana, per exemple, era molt més avançat, pel meu subjectiu gust, ep. <br /><br />Les escoles republicanes catalanes d'abans de la guerra no són pas hereves de Ferrer sinó de molts altres, menys mitificats, per cert, ara que es parla tant d'educació no sé perquè no es recuperen aquelles escoles i el que s'hi feia.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6893722404716051628.post-25274420067071141122009-05-21T23:22:31.697+02:002009-05-21T23:22:31.697+02:00Ara mateix vinc de la primera xerrada, ha estat bé...Ara mateix vinc de la primera xerrada, ha estat bé, sobre tot tenia ganes de sentir al Alvarez Junco, historiador que admiro molt.<br />El M. Izard s'ha centrat més en les causes de l'anticlericalisme, així com a dada interessant ha comentat que en la repressió contra l’església del 36 en els pobles es pot establir una relació entre llocs on es van reprimir als rabassaires en el 34, amb molta complicitat clerical, d'allà on van matar molts capellans al 36. <br />El Alvarez Junco ha comentat una certa lluita masclistes pel control de les dones entre homes entre les causes del anticlericalisme, i d'això el rebuig a l’església i als confessors. El Gerard Horta, era el moderador, ha comentat un llibre de l’antropòleg Manuel Delgado que mencionava que els homes es queixaven de que els capellans coneixien més a les seves dones que ells com a marits. Aquí m’estava posant una mica nerviós, partint de que el Manuel Delgado és un estructuralista, bé crec que ara ha canviat i ja parla del subjecte, però bé que amb tot aquest joc que plantejaven el A. Junco i el G. Horta les dones quedaven com simples objectes dels que no tenien res a dir. I més quan el G. Horta després ens ha parlat de la història oculta que s’amaga de l’anarquisme d’arrel catalana, jo pensava i la història de les dones també amagada no dieu res. Però d’una persona del públic ha preguntat sobre el paper de les dones a la Setmana Tràgica, i el M. Izard ens ha recordat l’obra de la Temma Kaplan i el paper protagonista de les dones en aquesta fets, el G. Horta ens ha parlat de Teresa Claramunt i altres dones anarquistes i protagonistes, i de publicacions anarquistes escrites exclusivament per dones. També l’Alvarez Junco ha dit que no ha aprofundit però es podia establir una relació per publicacions de l’època de qüestions de gènere i anticlericalisme. Bé que finalment m’he quedat més tranquil. A més han comentat els fets que s’han fet públics aquesta setmana d’abusos a menors per l’església a Irlanda, i la T. Kaplan també parla al seu llibre “Los movimientos sociales en la època de Picasso” d’unes protestes contra un orfenat de l’església per una situació d’abusos (als anys 10). Es a dir que una certa conflictivitat “sexual” també és una causa més de la setmana tràgica. A més la T. Kaplan al seu llibre ens parla de revoltes exclusivament de dones en els anys 10, que sovint es dirigien al paral•lel, el tant recordat paral•lel que s’ha de dir que era el gran prostíbul de Barcelona, on anava a parar milers de dones víctimes de l’explotació, com a treballadores i per abusos sexuals tant de amos com d’obrers (que en aquesta classe respecte la dona hi havia molta hipocresia).<br />Respecte a Ferrer i Guàrdia ha parlat el A. Junco, ha dit que era un anarquista diferent perquè era ric (va heretar la fortuna d’una de les seves amants) però que va invertir la seva fortuna en l’escola Moderna , en crear un diari, una editorial, i per les elits representava una amenaça. També ha dit que si que tenia amants i les feia públiques, i per això el criticaven, però que molts que el criticaven també les tenien però amb la seva mentalitat hipòcrita les amagaven. En Ferrer tenia els seus defectes, era tímid ha dit el A. Junco i això provocava que els altres el veiessin de vegades com altiu per la distància que mantenia, però el que està clar que tant en el seu projecte escolar com a la seva vida privada era avançat al seu temps. Crec que l’acusació de maltractaments a la seva dona que alguns li fan no està prou demostrades, i la seva relació amb els fills va ser excel•lent, una prova és que la biografia d’ell que escriu la seva filla, Sol Ferrer, no és prou fiable per excessivament elogiosa, bé potser un Freudià em dirà que això prova tot el contrari, però com Freud també ja està superat i ningú se’l creu, fins que torni a estar de moda.Gregornoreply@blogger.com