La nostra protagonista era, efectivament, Luisa Ignacia Roldán Villavicencio (Sevilla, 1652-Madrid, 1706). Va ser la primera escultora espanyola coneguda i, probablement, una de les primeres d'Europa. En els darrers anys la seva figura ha estat molt reivindicada i es poden trobar molts textos i reportatges que hi fan referència. La seva producció va ser immensa i en alguns museus catalans en tenim mostres remarcables.
Té obres monumentals excel·lents però, jo si tingués diners, em compraria un d'aquests pessebres de dimensió reduïda, amb escenes entendridores tretes de la vida quotidiana.
http://www.mujeresenlahistoria.com/2011/05/la-escultora-luisa-roldan-1652-1704.html
3 comentaris:
Fantástico el pesebre ...¡ fantástico ¡
¡ Qué lejos está de todas estas barbaries de Ladró y sus figuritas come-espacio-vitrinescas ¡
Muy, muy, bello el conjunto...incluso he ampliado la foto.
Salut
No se pueden comparar, eran otros tiempos, aunque también la Roldana tiene de todo, ya que trabajaba por encargo, lo de Lladró se ha frivolizado pero también hay de todo. Yo a algunas de Lladro les encuentro incluso su encanto.
Por cierto, trabajaba para la casa real pero eran malos tiempos y vivió en la miseria durante mucho tiempo. Si miras por internet verás cosas muy interesantes, hizo muchos pasos para procesiones y cosas así, sin embargo los belenes, para mi gusto, son lo mejor. Y eso que eran 'obras menores', una dama a tener mucho en cuenta.
Ok.
Gracies ¡
Salut
Publica un comentari a l'entrada