MISTICISME FEMENÍ

La història de la nostra protagonista s'ha de situar en el context de la seva època. Possiblement si hagués estat un home la seva estranya trajectòria ens seria molt més coneguda. Va néixer, més o menys, al lloc de la imatge.

Era, com si diguéssim, de casa bona. Els seus pares van morir quan era petita. Era l'única noia entre els seus germans i la van separar d'ells. Entre els parents que en van tenir cura hi havia una dama que havia estat mainadera d'aquestes boniques nenes. Ella va rebre una molt bona educació encara que fos una noia, tot s'ha de dir.

En quedar vidu un seu oncle, va anar a viure amb ell a la ciutat de la fotografia. Aquest senyor era un fanàtic religiós i sembla que la noia va haver de sotmetre's a estranyes penitències, tot i que d'això en sabem poca cosa.

En morir aquell oncle i ser independent va muntar a casa seva una mena de monestir domèstic. També va connectar amb els del dibuix, una empresa emergent en aquell moment, i els va afavorir amb donacions diverses.

Eren èpoques convulses però, i quines no ho són? Els ressons del que passava en un país aleshores llunyà va esperonar el seu desig de convertir-se en màrtir i cap allà que se'n va anar. Cal dir que els del país estossinaven cruelment els qui s'entossudien en les seves conviccions.

Va arribar al país en qüestió quan hi havia allà una famosa revolta. Tot s'acabava amb sang i esquarteraments i la nostra dama recollia els trossets dels pobres màrtirs i els desava com a relíquies en capses de plom.

Aquest senyor, una víctima més, va ser qui, amb la seva trista història, la va convèncer per tal de creuar els mars de l'època.

Aquest és un altre senyor que li va servir d'exemple.

Aquests dos nobles cavallers van intentar protegir-la de les ires governamentals, tot i amb això va patir presó i la seva salut, ja molt malmesa, va fer que morís a casa d'un d'ells, abans de saber que el rei del seu país, interessat en aquell moment en fer que les relacions diplomàtiques amb els infidels milloressin, li havia ordenat retornar a casa d'una vegada.

Aquí reposa al seu cos i no és santa, tot i que es va iniciar un procés de beatificació, perquè això de les santificacions ve menat per burocràcies i interessos. Malgrat això, aquí voldria fer més aviat esment del seu valor literari, va escriure molt i bé, sobre temàtica religiosa, és clar. No es conserven obres originals però sí còpies que es van fer de la seva producció. 

Avui la seva vida ens pot semblar surrealista però també sobta comprovar la seva iniciativa personal i la seva empenta, en aquell món absolutament masclista. En podem salvar la literatura, excel·lent i lligada a les modes de l'època. A Catalunya eren temps de lluites i bandositats, contra les quals, per cert, va lluitar un parent seu, destinat al nostre país.