6/11/16

MENDIZÁBAL I L'ATZAROSA VIDA DELS NOMS DELS CARRERS

Juan Álvarez Mendizábal.jpg

El 3 de novembre va fer anys, cent seixanta-tres, de la mort de Juan Antonio Mendizábal. Segurament ens sona per allò de la desamortització, que va tenir efectes perversos, ben diferents als esperats per aquest mateix personatge, de vida atzarosa i molt interessant, digne de conformar una pel·lícula històrica o una sèrie televisiva ben ambientada.

A banda de la desamortització, Mendizábal em sonava de petita pel fet que era el nom que donava la meva família a aquest carrer ample i bonic que va del carrer de L'Hospital al de Sant Pau. És un carrer tranquil i emblemàtic, hi passàvem sovint pel fet que una tieta-àvia vivia al carrer de Santa Margarida, un carreró estret que surt del carrer Sant Pau. He percebut que els límits d'allò que es va dir Barrio Xino eren subtils i imprecisos, alguns autors del present no ho tenen clar i cometen errors de gruix en voler situar fets diversos en aquella zona de la ciutat.

Mendizábal va ser un home d'origen modest, probablement de família de jueus conversos, cosa que en aquella època el va fer canviar fins i tot el cognom matern, Méndez, pel conegut Mendizábal, tot i que ell de primer cognom es deia Álvarez. Méndez no sona pas a jueu però devia sonar com a tal en aquell seu Cadis natal i moltes mofes i caricatures que se li van endegar en aquells anys rancis, més rancis fins i tot que el present, feien referència al tema, no oblidem que fins i tot en un poema del nostre emblemàtic Trobador Català es va a matar jueus de forma poètica i amb total impunitat.

Els motius del seu canvi de cognom no estan clars del tot, també sembla que en alguns papers indicava que era de Bilbao i pot ser que triés Mendizábal pel fet que sonava a basc, ara ser basc és molt diferent però durant una època es considerava que l'espanyolitat genuïna venia del País Basc, el qual va resistir els invasors romans conservant les essències. La història és estranya i paradoxal.

Mendizábal va tenir una vida atzarosa, però era emprenedor i negociant, manifestava que havia de fer diners per poder-se dedicar a la política activa, va intervenir en afers portuguesos, va viure a l'estranger exiliat i va ser primer ministre en diferents ocasions, en aquell primera metitat del segle XIX encara tan poc coneguda i mal estudiada. Va ser seguidor del pobre Riego i quan va arribar al poder va ser titllat del més conservador dels liberals, una cosa així com ser convergent no català i avant la lettre, per posar odioses comparacions anacròniques.

Va morir arruïnat, ple de deutes, cosa que l'honora, considerant el context. Va ser molt apreciat i venerat per la gent dels seus temps, se li van dedicar carrers i monuments. Era un convençut i contundent anticlerical i no està del tot clar si va ser maçó en actiu o tan sols simpatitzant. En entrar Franco a Madrid una de les primeres coses que va fer va ser enderrocar el monument que se li dedicava i substituir-lo per un de Tirso de Molina, encara bo, potser aquella gent no tenia clar qui havia estat Tirso de Molina, la veritat. 

El seu carrer madrileny va ser rebatejat amb el nom de Victor Pradera, que també era el nom que havia tingut per Barcelona l'actual passeig Lluís Companys que, per cert, també es va dir durant un temps Fermín Galán. Víctor Pradera va ser un carlista conservador assassinat, juntament amb el seu fill, en l'inici de la guerra civil. La relació franquista amb el carlisme també mereixeria una anàlisi aprofundida i desacomplexada.
Resultat d'imatges de carrer junta de comerç barcelona
A Barcelona el nom de Mendizábal també es va substituir pel de Junta de Comercio, avui Junta de Comerç, i no ha estat qüestionat en els darrers temps potser pel fet que la Junta de Comerç era catalana. El meu avi i molta gent de la seva generació tenien força mania a tots aquests canvis en els noms dels carrers i eren partidaris, com jo mateixa, de posar noms que no tinguessin res a veure amb el tema polític, però els seus desitjos no van trobar ressò seriós i en aquests darrers temps es continuen canviant noms, de vegades de forma una mica destralera i poc raonada, què hi farem. 

Mendizábal va ser un home ben intencionat que va topar amb la realitat dura i pura, un home d'acció, amb idees radicals en alguns aspectes però que també es va adonar de la necessitat de mantenir una certa estabilitat ni que fos fent concessions. Vam perdre molt patrimoni a causa d'aquella desamortització i també a causa de la guerra civil, no entenc que per canviar les coses s'hagin d'enderrocar edificis o el que sigui, en lloc de reaprofitar-los o donar-los una nova lectura. La memòria història és una memòria molt selectiva.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

He llegit els dos escrits sobre el tema del"passat al present",son interesants com tots els que tú escrius, però a mi mas deixat sense feina a fer, perquè ja saps que m'agradava buscar solucions a través del ordinador, de tota manera continuaré llegint els teus escrits.
Núria

Júlia ha dit...

Núria, no et preocupis que ja aniré posant enigmes altra vegada de tant en tant, ep.

Júlia ha dit...

en tinc un a punt...