EL PERSONATGE OCULT (39)

1.- Segons he esbrinat, tal dia com avui fa uns quants anys que el nostre protagonista va ser oficialment reconegut, pels poders vigents, com a manaia de la seva terra.

2.-El seu naixement ja va ser tot un esdeveniment, segons podeu veure a la premsa de  l'època. Un personatge del passat, relacionat amb una menja nadalenca, el va rebre de forma miraculosa. Per això al senyor li van acabar canviant el nom original.

3.- El lloc sembla que era per aquí...

4.- Tot i que serà una pista millor aquesta altra imatge, d'una altra ciutat, avui més coneguda.

5.-Aquí teniu el seu equip de treball.

6.- Certament, no ho va tenir fàcil. Un dels seus enemics més punyents, amb aspectes religiosos pel mig, va ser vençut, executat i esquarterat, coses de l'època.

7.- Aquests fets no van ser considerats dolents, en aquella època, més aviat  al contrari, les coses anaven així, o m'esquarteres o t'esquartero. Ell i la seva esposa són, avui, sants. Vegeu la parella.

8.- Aquí teniu el seu pare i el seu padrí. Aquest senyor, el padrí, no se sap ben bé si va existir o no, i és que fa molts anys, de tot això.

9.- El seu fill i hereu va morir molt jove, durant un accident de cacera en el qual el va atacar un porc senglar. També el van fer sant. Expliquen que tot i ser casat es va mantenir verge per amor a Déu. També expliquen que en una ocasió, de petit, en la visita a un monestir, va fer petons als monjos que li reien les gràcies, i ell va explicar al seu pare que el nombre de petons anava en relació amb les virtuts dels monjos, cosa que va servir al pare per triar el futur abat, el qual havia rebut set petonets. Per què no passen, avui, aquestes coses? Ens estalviarien moltes votacions complexes!!!

10.- Van haver de fer successor un nebodet, aquest de la foto. Les coses se li van complicar, va tenir molts problemes. Tot i que la tieta l'havia ajudat ell no es va comportar com calia i la dama, al final, va tornar a casa seva i es va retirar a un monestir. Ell tampoc no va acabar gaire bé. 

El nostre protagonista és un gran mite a la seva terra, fins i tot es va fer un musical, avui de culte i emblemàtic, que va esdevenir un símbol nacional. Una òpera rock, que ja és gros. Llàstima que aquestes produccions no ens arribin amb facilitat.