12/11/12

CENT ANYS DE L'ASSASSINAT DE CANALEJAS

Avui fa cent anys de l'assassinat de José Canalejas, el 12 de novembre de 1912, mentre mirava l'aparador d'una llibreria madrilenya, avui desapareguda. El seu agressor, l'anarquista aragonès Manuel Pardinas o Pardiñas, es va suïcidar.

Malauradament el coneixement general de la història hispànica, Catalunya inclosa, no passa per un bon moment ja que els tòpics i la política del present en condicionen molt la interpretació. M'ha estranyat no veure cap record, a la majoria de diaris, sobre aquell fet desgraciat que va acabar amb un polític de talla i amb bones intencions, un regeneracionista i liberal. Hi ha qui creu que a Espanya molts polítics actuals no arriben ni tan sols a liberals, molt menys a regeneracionistes, i això val per tot l'espectre polític.

És estrany que sempre reben més els polítics més dialogants, amics d'establir ponts de comprensió, que no pas els arrauxats i dogmàtics, em temo que per als radicals aquesta mena de persones són més perilloses. Canalejas va ser un home intel·ligent, amb ganes de modernitzar el país i acabar amb el caciquisme i d'altres servituds, va escriure també narrativa -sembla que tothom vol escriure 'la seva novel·la- i manta vegades no va ser escoltat com calia. També volia acostar-se a Prat de la Riba per tal de millorar les relacions amb Catalunya.

La cosa va acabar malament, els problemes no es van solucionar i ja sabem, més o menys, més aviat menys i de forma sesgada, la resta de la història. Un fill seu, de trenta-dos anys, va ser també assassinat el 1936, a Madrid, per gent del Front Popular. 

Un bon dia per repassar una mica la seva trajectòria política i les característiques d'aquella època, tan llunyana en molts aspectes però amb problemes oberts que encara no estan resolts, ni de bon tros.

4 comentaris:

Miquel ha dit...

"...És estrany que sempre reben més els polítics més dialogants, amics d'establir ponts de comprensió, que no pas els arrauxats i dogmàtics, em temo que per als radicals aquesta mena de persones són més perilloses ,,,"...Completament d´acord ...Salut

Júlia ha dit...

Gandhi, Isaac Rabin... hay muchos ejemplos. Muchas veces los matan 'los suyos' más dogmàticos, precisamente.

Anònim ha dit...

ELS RADICALS,SON GENT DE PORTAR MOLTA,PERO MOLTA ESCOLTA....ACABO DE VEURE UNS DEL P.P.,INCREIBLE¡¡¡¡QUINA POR QUE TENEN¡¡¡¡
JUGANT

Júlia ha dit...

Jugant, no tinc cap simpatia pel PP però cal dir que han rebut força, de vegades ho oblidem.