10/06/09

Activitats diverses


En Pau Vinyes ens fa arribar aquesta invitació a la presentació del llibre 'Memòries d'un català de Xile'. Atenció, és avui mateix!!!


També ens comunica la convocatòria d'una jornada sobre la Premsa d'Esquerra Republicana, que es realitzarà el 30 d'octubre, al Museu d'Història de Catalunya. Cliqueu aquí per a més informació.

09/06/09

Final de temporada




Eiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

Després de la meravellosa darrera tertúlia de la temporada, amb un èxit de participació quantitatiu i qualitatiu, com a balanç global del curs ha estat una passada, hem aprés molt i ens hem divertit, que de vegades sembla que una cosa no pot estar sense l’altre.

Crec que també l’èxit ve de la metodologia, igualitària i dialògica; tampoc no era difícil que funcionés perquè era una pràctica que ja es feia en universitats i escoles (com va dir el Ramón Flecha el dia que va venir, que també es fa a les universitats de Harvard i Wisconsin, o sigui que poca broma). Però en història si que hem estat els primers, i amb això si que hem fet història.

I també és d’agrair a l’arxiu l’espai tan xulo que ens ha deixat, la sala Dalamases, que, malgrat el fred, es tan maca que no se’ns han congelat les idees.

Ara ja no tornem fins el primer divendres d’octubre, però encara no hem triat llibre, passo el llistat de propostes amb les anteriors i he afegit de noves que s’han anat fent. Dono un termini de 15 dies per tal que n'envieu de noves i després fem votacions.

Recordeu llibres d’història, molt millor obres amb un cert reconeixement, (finalment he tret les novel·les perquè hi havia discrepàncies si aceptar-les o no), i amb una certa preferència per temes de Catalunya i Barcelona, però també universals.

Som el millor grup de Barcelona, 99 vegades millors i milions

Una abraçada

Gregor Siles


Llistat llibres (a l’espera de les vostres propostes)

La setmana tràgica explicada per David Martínez Fiol
La Pavorosa Revolución, A.F WalbanK
Catalunya en un conflicte europeu: Felip V i la pèrdua de les llibertats catalanes (1700-1714), Joaquim Albareda i Salvadó
Historia de un Alemán (1914-1933) - Sebastian Haffner
Uruk la primera ciudad, Mario Liverani
Arqueología y lenguaje, C. Renfrew
Sobre l’origen de les llengues indoeuropees
El sueño de la nación indomable, Ricardo García Cárcel
El Carlismo, Jordi Canal
Nació, estat, socialisme, un anàlisi del cas espanyol, Pierre Vilar
La invención de la tradición, Eric Hobsbawm
L'Òmnibus de la Mort: Parada Falset, ORENSANZ, TONI
El queso y los gusanos; Carlo Guinzburg
(microhistoria, la vida d’un moliner a la Italia medieval)
La Revolución Francesa, Peter Mcphee
Felipe II, Geofrey Parker
La cultura anarquista a Catalunya, Aisa, Ferran, Col·lecció: De bat a bat
Ferran Aisa, amb La cultura anarquista a Catalunya, s'endinsa en el moment més important de l'anarquisme. I ho fa analitzant la construcció de la cultura llibertària en el si del proletariat català i seguint la vida social i quotidiana dels obrers i el seu entusiasme revolucionari. A l'estudi queda palesa la lluita per la cultura d'una generació d'homes i de dones que volien viure la utopia, dia a dia, sense esperar el "manà" de la revolució. El llibre recull l'esperit de la Barcelona, rosa de foc, que tant va influir en el proletariat ibèric del primer terç del segle XX.
El Pistolerisme, Albert Balcells
La vaga d’usuaris de tramvies de Barcelona de 1957, de Maria Coll i Josep Puig
Douda Comtessa de Barcelona, Renada Laura Portet, Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 2008.


Duoda, esposa de Bernat de Septimània, fou comtessa de Barcelona durant uns divuit anys. Dona d''alta cultura, va deixar escrit un manual, dictat per l''amor maternal, que ha esdevingut un tresor de la literatura anterior a l''any 1000. Renada Laura Portet l''ha estudiat en profunditat, lha estimat i ha reconstruit la història personal que explica, així com les turbulències socials i polítiques del segle IX.
materias: HIST.CAT.ORIGENES A S.XV/
Guerra y paz en el siglo XXI de Eric Hobsbawm
Un llibre baratet i de butxaca que parla de l'actualitat, són diferents articles
Els altres catalans, Francesc Candel
Lluís Companys: la veritat no necessita màrtirs, Enric Vila
Ferran el Catòlic, Ernest Belenguer
Contra Catalunya, Arcadi Espada
Mirada A La Barcelona Medieval Des De Les Finestres Gotiques, de Carme Batlle i Teresa Vinyoles.
Una aproximació a la Barcelona Medieval, a la seva vida quotidiana i al món de les dones.
La Revolución Feudal, de Guy Bois,
Un llibre breu i de lectura amena que serveix per comprendre la verdadera naturalesa i origen del feudalisme, es centra a la Borgonya i crec que seria un bon inici per posteriorment llegir un llibre sobre el feudalisme català.
Pol Pot: el último verdugo de Vicente Romero
Israel, el somni i la tragèdia : del sionisme al conflicte de Palestina de Joan B. Culla
Los Verdugos Voluntarios de Hitler - Danile J. Goldhagen
La Construcció de la Identitat, de Josep Fontana
Breu recull d’articles que tracta diversos temes encara que tots giren entorn la identitat, des de l’època del absolutisme fins ara.
La Espiritualidad del Occidente Medieval, de André Vauchez
141 pàg, molt bones per conèixer la religiositat a l’edat Mitjana.
Las invasiones, T. I. Las oleadas germánicas, de Lucian Musset
Un clàssic per conèixer el que van ser les invasions germàniques, potser no faria falta llegir-ho tot només algunes parts.


CINE FÒRUM PER A L'ESTIU

01/06/09

El Museu de Montjuïc, tema polèmic

Resposta d'Ignaci Cardelús a les reflexions sobre els usos previstos per al Castell de Montjuïc que exposa l'historiador Pau Vinyes:

...


1er) Tanquem un museu militar creat per el franquisme que tenia dos
objectius: El primer "ensalzar el glorioso alzamiento nacional" tal com
diuen encara els seus estatuts actuals i dos, mantingut per impedir que
s'expliqui de manera complerta i equilibrada tota la historia d'aquest
castell. Saps que fins l'any passat no hi havia cap referència al judici
militar i posterior afusellament de Companys? Només la placa al lloc on va
morir, res mes. Ara hi ha una explicació exhaustiva i en tres idiomes de
tot el procés des de la seva captura a França fins al seu trist final.
Per cert saps que tampoc hi ha cap referència al General Escobar, o al
Ferrer i Guardia? Es clar que tampoc es diu res des feixistes, els
sublevats o els capellans afusellats. Amnesia col.lectiva la que hi ha
hagut fins ara !!

2on) Com a historiador convidràs amb mi que dir-ne Museu és un pel
exagerat. Hi ha peces valuoses és cert, però també moltes que amb prou
feines son material de col.lecionisme. No hi havia cap relat, ni cap
discurs museològic minimament seriós. Tampoc cap política de compra de
noves peces (fa més de 20 anys que ni hi entra ni una sola peça). Tampoc
estava integrat a cap xarxa de Muesus Militars del mòn, ni hi havia
intercanvi de peces amb cap altre museu.Tampoc cap pla de restauració de
les peces, ni molt menys la deguda vigilància. Tampoc cap pla de millora de
les sales (ja saps com són de delicades les obres d'art). I encara menys un
minim respecte per la retolació en català. Per no dir els serveis auxiliars
que tot museu digne de dir-se'n sol tenir (botiga, cicles de conferències
una mica seriosos, centre documentació, etc, etc).

3er) Les col.leccions ni es desmembraran ni es perdran, com insisteixen en
afirmar alguns. Potser ho diuen per manca d'informació o per interessos
politics menys confessables, que també. Aquest era un museu fet de
col.leccions, per això es tant curiós que comparteixin espai quadres dels
comptes catalans, làpides jueves medievals i pistoles dels anys 70 fruit de
dipòsits judicials. O maquetes d'aeromodelisme d'avions fetes es anys 70
per un jubilat, medalles i condecoracions ordenades per els noms de sagues
familiars o regals contemporanis fets a l'Alcade Maragall amb motiu dels
Jocs Olimpics per els baixells de guerra que venien a la ciutat. Cap peça
marxarà de Catalunya, si és això el que et preocupa.

4rt) Les col.leccions més importants i valuoses, com sempre passa,
pertanyen a l'Ajuntament i procedeixen d'altres museus de la ciutat que van
nodrir, i justificar, la birria de fons procedents de l'exèrcit de terra.
La col.lecció Marés, (quasi la totalitat d'armes de avancarga per
exemple), els quadres d'en Cusachs, i així fins a 2700 peces són del
Ajuntament. Tot aixó anirà a parar integrament i unitàriament al Museu de
Historia de la Ciutat, al Mnac, o al Museu Marés.
Per cert els quadres dels comptes catalans, no estaríen millor exposats al
Museu de Historia de Catalunya?
I els planols i cartografies de la trama Cerdà de l'Acadèmia de
Matemàtiques, no estaran millor en el museu de l'Urbanisme?
I la col.lecció de medalles conmemoratives, no estaran millor al gabinet
numismàtic del Mnac?
I les armes de la fabrica de Ripoll, on han d'anar?

5è) Ja sé que per a un historiador, o per una persona amb sensibilitat per
la historia, opinar positivament sobre el tacament d'aquest "museu" és un
exercici ben dificil. Però, ai amic , el futur és dels que arrisquen. Ara
resulta que tothom hi pujava com a mínim 5 cops a l'any ! En tot cas, i
per a la teva tranqulitat, SI QUE HI FAREM UN MUSEU AL CASTELL, serà una
exposició que explicarà amb peces procedents de l'actual col.lecció TOTA la
història del Castell i la seva relació amb la ciutat. Des de els seus
orígens fins al seu darrer us. I el farem amb peces procedents del actual
Museu encara que siguin propietat del ministeri de defensa.

6e) També hi haurà un espai expositiu al castell, és clar que sí, tant gran
com faci falta !, per explicar l'origen, els mètodes i els instruments, de
la violencia humana dins del Centre Internacional de la Pau. I tant que sí;
però explicats des de una perpectiva que permeti reflexionar sobre l'us de
la violència i es conflictes humans, des de la perspectiva d'un centre per
la Pau modern i actualitzat. Perque els instruments de guerra es poden
mostrar de dues maneres:

1) des de la fascinació tecnològica, de com hem anat perfeccionant la
manera de matar-nos.

2) des de la perspectiva del conflicte humà, del control social, de
la lluita per el poder, etc. etc,

Et poso un exemple: Ara en una vitrina hi ha una interessant col.lecció de
ballestes (també de propietat municipal).

1) ara està exposada simplement com instrument, sense cap mena
d'explicació, de fet no cal, és un instrument tant senzill que
s'autoexplica sol des del punt de vista del seu funcionament.

2) Doncs bé, s'hi podrà explicar per exemple que era una arma
reservada a nobles i el clero, i que no la podien tenir els pagesos sota
càstig de pena de mort. Tecnològicament és ben senzilla la ballesta, i amb
les eines que tenia un pagés la podia fabricar sense problemes. Saps perque
la tenien prohibida? Doncs senzillament perque era l'única arma que podia
atravessar l'armadura d'un cavaller i fer-lo caure del cavall. Explicat
així permet reflexionar sobre qui, com i perque fa les lleis, no et sembla?

7e) Com pot ser que s'argumenti que no s'ha de tocar la col.lecció perque
no s'ha d'amagar la vessant bel.lica de la nostra història i alhora es
digui que en un Centre Internacional per la Pau no hi han de ser presents
minimament els militars ? Qui són els actors en una guerra moderna? Que
pasa, la història bèl.lica si i el present bèl.lic no? Sobre el terreny,
aquesta absurda polèmica no existeix, jo he vist treballar junts militars i
civils interposant-se entre bàndols rivals arriscant les seves vides, uns i
altres. Des del sofà d'una bona càtedra o fent tasques de sensibilització,
les coses es veuen d'una altre manera, naturalment. No em queixo, és així i
punt.

8) Js sé que hi ha diversos enfocs en això del pacifisme. No pretenc tenir
raó però si crec tenir el dret. com altres a poder debatre sense
apriorismes. No creus que precisament alguns dels conflictes més sagnants
contra la població civil a l'Africa oriental tenen a veure amb la manca
d'exèrcits regulars? Es la seguretat un dret tant important com els altres
? I el dret d'injerencia en conflictes aliens, era legítim i el reclamavem
a la guerra civil espanyola, i no ho és ara al Chad quan ho fan tropes
franceses? Poden treballar les ONGs sobre el terreny sense protecció
militar? Ha de saber un cooperant que ha de fer quan entra en una zona
minada? Qui li ha d'explicar? Poden servir els satèlits militars per
controlar les migracions forçoses? Hi ha d'haver policia armada en un camp
de refugiats? Hem d'explicar les misions de pau que fan ara els militars
espanyols? I dels militars catalans actuals, n'hem de parlar? o ens quedem
amb Roger de Flor i el General Moragues i així ens quedem ben tranquilets?
Saps qui mana ara totes les tropes de la UNFOR ?

9) Finalment:

Ha de ser en un edifci i amb un pressupost municipal, qui s'ha de fer
càrrec d'un museu militar? Definitivament crec que no ens toca.

Tota capital ha de tenir un Museu Militar? Jo opino que ni si, ni no,
depèn, entre altres de la seva pròpia història

Has estat al dels Invalides a Paris? Quan veus el Museu t'en adones que
és allà perque era la capital d'un Imperi, el 80% de la col.lecció és
napoleònica !!. Després hi ha un parell de sales de la primera i segona
guerra mundial, on ja es veu que França no tenia precisament una posició
hegemonica, simplement va ser el camp de la batalla...

I al Museu Naval de Londres? Li passa exactament el mateix, això si és
fruit de la seva pròpia història bèl.lica, té un sentit històric real, no
imaginari, ni impostat.

Barcelona, per bé o per mal, mai ha estat capital d'un imperi, ni sembla
que hi hagi una gran tradició militar a jutjar per les poques vocacions qe
la nostra pròpia història ens ha deixat. En canvi tenim museu marítim
fantàstic (de marina comercial, és clar) , o dos magnifics d'art modern,
per alguna cosa serà....

Aixó vol dir que Barcelona i Catalunya no han estat llocs de conflicte? NO
, ben al contrari. Aquí hem protagonitzat revoltes (ben poc militars i ben
poc ordenades, per cert), pistolerisme, bombes, assassinats politics,
revolucions de tota mena, manifestacions pacifistes, bombardeigs sobre
població civil, txeques, exilis, execucions sumaríssimes i "paseillos" per
a tots els gustos. Que ens toca doncs un museu militar o un museu del
conflicte?

I ja que ens agrada tant la comparació amb Madrid, saps que no té Museu
Militar? L'ha traslladat a Toledo !!

...

El Museu de Montjuïc, tema polèmic


Pau Vinyes ens envia unes reflexions sobre el tema del castell de Montjuïc que crec molt interessants, motiu pel qual les penjo al blog, ja que em sembla un bon tema de debat. En el primer comentari penjaré una resposta rebuda a aquestes reflexions:




EL FUTUR MUSEU DE LA PAU AL CASTELL DE MONTJUÏC

El projecte del proper Museu de la Pau de Montjuïc ha comportat la desaparició del Museu Militar, inaugurat el 1963. Ens agradi o no la ciutat de Barcelona ha estat protagonista de fets bèl·lics. Des de l’època de l’antiga Confederació Catalano-aragonesa passant per la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió, els bombardeigs del General Espartero fins la Guerra Civil, Barcelona ha estat escenari de conflictes bel·licistes. Totes les grans ciutats europees, i Barcelona n’és una d’elles, tenen el seu museu militar. Explicar als ciutadans i nou vinguts la història de la ciutat és quelcom enriquidor, però si ometem la seva vessant bèl·lica estem oferim un relat històric d’esbiaixat. És com explicar un conte sense donar a conèixer un dels principals protagonistes.

El Museu Militar, del qual vaig tenir l’oportunitat de conèixer en el temps que vaig fer-hi guàrdies del servei militar – servei que vaig haver de fer obligació-, té una de les col·leccions d’armes de foc catalanes dels segles XVI-XVII més importants del món. Aquesta important col·lecció se n’anirà a orris, doncs quedarà mig partida en diversos museus i magatzems. Sóc conscient que l’actual concepció museística no era la més apropiada, però no per això menys important el material exposat. Personalment crec que el més important era actualitzar el Museu Militar tot posant-lo al dia, però sense perdre el seu sentit expositiu. Un Museu Militar on el fil narratiu sigui la història militar vista des d’una concepció actual i dins dels corrents historicistes de les universitats del present. Amagar la història bèl·lica de la nostra ciutat és deixar als futurs ciutadans orfes del seu passat.

El desig per un món més pacífic on els valors de la pau i solidaritat en siguin el pal de paller no ens ha de fer oblidar que venim d’un passat on la humanitat va cometre errors que en el futur cal corregir. Fer desaparèixer el Museu Militar de Montjuïc ens duu cap a l’amnèsia col·lectiva. Com a ciutadà de Barcelona, com a pacifista i com a historiador em sento trist del pas donat en fals. Barcelona no es mereixia una pèrdua d’aquest tipus. La història bèl·lica de Barcelona és la història que ens ha tocat viure i no la podem pas amagar.

Pau Vinyes i Roig